Organització del Territori: Àrees Culturals, Estats i Cooperació Global

Organització del Territori: Àrees Culturals Mundials

Les Grans Àrees Culturals del Món

La cultura és el conjunt de coneixements (idioma, tecnologia), creences (religió) i tradicions d'un poble (forma de vida, estructura social). És una forma de resposta a la necessitat d'adaptació al medi. El contacte entre cultures produeix:

• Intercanvis culturals
• Processos d'aculturació

Àrees Culturals Existents

• Islàmica: Musulmans, nord d'Àfrica, Pròxim Orient, Turquia, Pakistan.
• Àfrica Negra: Àfrica Central, Sudan.
• Indo-Oriental: Zona d'influència de l'Índia, zones d'influència de l'hinduisme i clima monsònic. Inclou regions amb agricultures intensives, població dispersa i minifundisme, des de l'Índia fins al Vietnam i les illes d'Indonèsia (excepte Nova Guinea).
• Xinesa: Àrea cultural xinesa, fortament influenciada per la religió, difícil de definir.
• Oceania: Àrees petites, illes menors, cultures afectades per la cultura occidental, com les illes entre Filipines, Indonèsia i Austràlia, amb poca població.
• Europees:
  • Origen Llatí: Cultura europea, com l'antiga Roma, França, Espanya, Amèrica Central i del Sud, Europa del Sud.
  • Inspiració Anglosaxona: Anglaterra, Holanda, Estats Units, Canadà, nord d'Europa.
• Provinents de la URSS: Balcans, Rússia, Bielorússia.

Divisions Territorials: Estat, Nació i País

Els conceptes d'Estat, Nació i País poden variar segons el context (per exemple, català o castellà).

Nació:

Un concepte subjectiu que pot fer referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat. És un grup de gent que comparteix alguns trets característics com llengua, origen o ètnia.

País:

Sinònim d'estat nacional, pot referir-se a un estat, una nació o una regió. És una entitat políticament independent amb el seu propi govern, administració, lleis, constitució, policia, forces armades, etc.

Estat:

Entitat territorial independent. De vegades, aquests estats poden formar agrupacions com federacions i divisions com regions.

Exemple: Per al castellà i el català, Espanya és una entitat política (Estat), mentre que Catalunya és una entitat cultural (Nació).

Orígens dels Estats

Els estats poden tenir tres tipus d'origen:

• Geogràfic-Històric: Geogràficament, d'acord amb l'estructura dels terrenys, i històricament, per la història, cultura, idioma, rivalitats, etc.
• Processos Descolonitzadors: Sense tenir en compte cultures antigues (com a Àfrica o Amèrica).
• Desaparició de la URSS.

Elements Constitutius de l'Estat

Els elements principals d'un Estat són el Govern, el Territori, la Frontera i la Població.

Govern:

Autònom, no està sotmès a cap altra entitat.

Territori:

Espai de l'Estat de tipus terrestre, aeri, aigües o territorials.

Frontera:

Límit geogràfic imaginari entre dos països. També es consideren fronteres les zones d'accés d'aeroports o ports, ja que esdevenen els límits aeris i marítims del país.

Població:

Persones vinculades d'alguna manera al territori.

Tipus de Fronteres Geogràfiques i Culturals

Hi ha diferents tipus de fronteres:

• Natural (geogràfiques, físiques): Rius, valls, carenes, serralades.
• Ètnica (cultural): Límit de la pròpia nació o cultura a partir dels moviments nacionalistes del segle XIX. Aquesta també separa una nació entre altres.
• Paral·lels: Resultat d'acords internacionals, sovint per desconeixement del territori, relleu, selva, desert o mar.
• Contractuals: Fronteres nascudes dels pactes entre els països colonitzadors. Es van originar per la desconeixença geogràfica del territori i l'interès en evitar conflictes polítics.
• Geomètriques: Quan es fa un tractat geomètric definit per un paral·lel o un meridià.
• Polítiques: Línies imaginàries de separació entre estats. Sol ser un instrument geogràfic de diferenciació que implica la separació entre territoris i l'organització de l'espai mundial.
• Social.

Problemes Territorials i Conflictes Geopolítics

Els problemes territorials deriven sovint del traçat de les fronteres, amb països que volen guanyar territori per ambició expansionista.

Diversos Problemes Territorials

• Ambicions expansionistes sobre zones poc habitades (Ex: Tailàndia i Cambodja), que poden generar conflictes i requerir la patrulla de tropes internacionals.
• Fronteres que divideixen un espai cultural entre dos o més estats (Ex: Catalunya amb els seus conflictes territorials).
• Fronteres que agrupen dues o més cultures en un sol estat.
• De caire econòmic. Sobretot aquests problemes poden donar lloc a l'Irredemptisme: l'aspiració d'unitats culturals a agrupar-se en un sol estat.

Entre dos països fronterers, les àrees properes a les fronteres sempre són:

• Àrees econòmicament deprimides.
• Àrees econòmicament molt actives (relacions interestatals obertes, quan una frontera pot ser un element dinamitzador de l'economia).
• Àrees d'economia il·legal (degut a polítiques proteccionistes).

Organitzacions Interestatals i Cooperació Global

Les primeres grans organitzacions interestatals van començar al segle XX amb la creació de l'ONU després de la Segona Guerra Mundial. Al llarg de la història sempre hi ha hagut pactes, organitzacions i acords entre estats (com la Societat de Nacions, creada per evitar futurs conflictes).

La comunitat internacional ha experimentat una mundialització en aspectes com l'economia, la defensa, el medi ambient, el subdesenvolupament o el creixement de la població. Tots els estats busquen la cooperació política, econòmica, de defensa o cultural amb altres estats, la qual cosa ha portat a la proliferació dels organismes internacionals de col·laboració entre els Estats del món. Aquesta tendència va començar amb la creació de l'ONU, a la qual actualment pertanyen gairebé tots els Estats del món. Tot i així, existeixen altres organitzacions regionals (molt nombroses) que engloben Estats d'una zona determinada del món. L'existència d'aquestes organitzacions es deu a quatre tipus de motivacions: polítiques, ideològico-culturals, econòmiques i de seguretat.

Exemples d'Organitzacions Interestatals i Supraregionals:

• UE (Unió Europea)
• AFTA (Àrea Americana de Lliure Comerç)
• OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics)
• OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli)
• OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'ONU (Organització de les Nacions Unides), fundada el 1946, és una organització d'àmbit mundial que, en principi, hauria de reunir tots els països del món.

Objectius Principals de l'ONU:

• Mantenir la pau mundial.
• Garantir la seguretat entre nacions, resolent els conflictes mundials a través del diàleg.
• Respectar els drets humans (tot i que hi ha alguns països que no els respecten).

Objectius Secundaris de l'ONU (Col·laboració a través d'organismes especialitzats):

• Col·laboració econòmica:
  • FMI (Fons Monetari Internacional)
  • OIT (Organització Internacional del Treball): Defensa dels treballadors.
  • FAO (Food and Agriculture Organization): Agricultura i alimentació. Organització que treballa per les Nacions Unides a través de documents, estadístiques, mapes, fotografies.
• Col·laboració cultural:
  • UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura): Organisme especialitzat fundat el 1945 amb l'objectiu de contribuir a la pau i la seguretat en el món mitjançant l'educació, la ciència, la cultura i les comunicacions. Promou la cultura per al turisme i declara Patrimoni de la Humanitat.
• Col·laboració en salut:
  • OMS (Organització Mundial de la Salut): Autoritat directiva i coordinadora de l'acció sanitària en el sistema de les Nacions Unides, amb funció en els temes sanitaris mundials.
• Col·laboració en la infància:
  • UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància): Creat per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 per ajudar els nens d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. Encarregat d'ajudar els nens i protegir els seus drets, proporcionant aliment, roba, atenció mèdica.
• Atenció i ajut als refugiats:
  • ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats): Per ajudar i protegir els refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, i promoure solucions. Intervé principalment en el món ric.

Les decisions de l'ONU no sempre es compleixen, però suposen una pressió moral i psicològica. No es tracta d'una organització igualitària ni democràtica. El Consell de Seguretat Permanent està format per França, Regne Unit, Rússia, Estats Units i Xina.

Altres Organitzacions Internacionals Clau

• De caire Econòmic:
  • ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic): Associació d'estats del sud-est d'Àsia amb finalitats polítiques, econòmiques i culturals, fundada el 1967. Està formada per 10 estats, amb objectius com el creixement econòmic, el progrés social i el desenvolupament cultural.
  • MERCOSUR
  • Banc Mundial
  • OMC (Organització Mundial del Comerç): Organització internacional que supervisa els acords comercials i defineix les "regles del comerç" entre els estats membres.
  • OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): Organització internacional formada pels països desenvolupats que accepten els principis de democràcia participativa i lliure mercat, fundada el 1948. Ajuda a l'administració per a la reconstrucció europea després de la Segona Guerra Mundial i ofereix consells econòmics als països més rics.
• De caire Militar:
  • OTAN o NATO (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord): Organització internacional amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
• De caire Polític:
  • UE (Unió Europea)
  • CEI (Comunitat d'Estats Independents): Confederació o aliança d'11 de les 15 exrepúbliques soviètiques de la URSS.
  • OUA (Organització per a la Unitat Africana)
• De caire Ideològic:
  • Lliga Àrab: Organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord i Àsia Occidental, amb l'objectiu de reforçar les relacions entre els estats membres i coordinar la col·laboració entre ells.
  • Moviments dels Països No Alineats (molts països de l'Amèrica Llatina, per exemple).