Organització dels éssers vius

Organització dels éssers vius

- Cèl·lula: La cèl·lula és la unitat bàsica de tots els éssers vius. Les molècules i macromolècules s'agrupen per formar orgànuls i cèl·lules, que són capaços de dur a terme les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció. Per tant, el nivell cel·lular és el primer que té vida. Alguns exemples de cèl·lules són els glòbuls blancs, les neurones, les cèl·lules musculars, etc. Els éssers unicel·lulars tenen aquest nivell d'organització, però els pluricel·lulars són més complexos.

- Teixit: Un teixit es forma per l'associació de cèl·lules especialitzades que tenen la mateixa estructura i funció. Per exemple, el teixit ossi, el teixit sanguini, teixit muscular.

- Òrgan: Diversos teixits que col·laboren per realitzar una determinada funció formen els òrgans de el cos humà. Per exemple, el cor està format per teixit epitelial, nerviós i muscular, i la seva funció és bombar sang. El ronyó, el fetge, un os, els ovaris, serien altres exemples d'òrgans.

- Sistema i aparell: Els òrgans s'associen en estructures superiors (aparells i sistemes de el cos humà) per a realitzar una funció vital determinada:

Els aparells estan formats per l'associació d'òrgans molt diferents entre si, amb diferents funcions, diferents estructures, però que col·laboren junts. Per exemple, l'aparell digestiu està format per òrgans molt diferents, com les dents, llengua, o fetge, però tots treballen de manera coordinada en la digestió dels aliments i absorció dels nutrients.

Els sistemes estan formats per òrgans formats pel mateix tipus de teixit, amb la mateixa estructura, com és el sistema esquelètic, nerviós o el muscular.

Aparells i sistemes

- Són agrupacions d'òrgans que realitzen funcions concretes

- 3 funcions vitals:

- Nutrició: Aparell digestiu, respiratori, circulatori i sistema excretor

- Relació: Sistema nerviós, sistema endocrí i aparell locomotor.

- Reproducció: aparell reproductor

Aparell vs sistema:

- Un sistema és un conjunt d'òrgans amb la mateixa estructura i origen embrionari.

Sistemes del cos humà: sistema articular, circulatori, endocrí, esquelètic, immunitari, limfàtic, muscular, nerviós i intertegumentari (pell).

- Un aparell és un conjunt més ampli, format per òrgans i teixits diferents, que colaboren per dur a terme un objectiu en comú.

Aparells del cos humà són: aparell cardiovascular, aparell digestiu, aparell locomotor, aparell excretor o urinari, aparell reproductor i aparell respiratori.

Aparells amb funcions de nutrició

Aparell cardioirculatori

COMPONENTS: vasos sanguinis (artèries, venes, capil·lars) + cor + sang + sistema limfàtic

FUNCIÓ: repartir nutrients i oxigen a totes les cèl·lules de l'organisme, així com de recollir deixalles.

LOCALITZACIÓ: Cor → (cavitat toràcica, mediastí). Protegit per l'estèrnum i les costelles.

Aprell cardiocirculatori (sistema limfàtic)

COMPONENTS: Gots i capil·lars limfàtics, ganglis, limfa, melsa i estafa.

FUNCIÓ: Retirar l'excés de líquid intersticial (evita edema) Intervé en l'hematopoesi. Col·labora amb el sistema immunitari + Col·labora amb l'aparell digestiu.

LOCALITZACIÓ: Tot el cos, melsa, tim.

APARELL RESPIRATORI

COMPONENTS: Vies respiratòries superiors (nas, faringe, laringe), aparell broncopulmonar (tràquea, bronquis, pulmons).

FUNCIÓ: captació de l'O2 i l'excreció de l'CO2. LOCALITZACIÓ: Cavitat toràcica. LOCALITZACIÓ: Cavitat toràcica.

APARELL DIGESTIU

COMPONENTS: tub digestiu (cavitat oral, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros, recte) i dels òrgans i glàndules annexes (fetge / vesícula biliar, pàncrees, glàndules salivals).

FUNCIÓ: Intervenen en tot el procés digestiu, des de la ingestiò d'aliments fins l'absorció dels nutrients i excreció de les deixalles.

LOCALITZACIÓ: Cavitat abdominal (en el cap es troba la boca i al tòrax la faringe i l'esòfag).

APARELL EXCRETOR: COMPONENTS: Aparell urinari (ronyons, urèters, bufeta, uretra). Altres aparells amb funcions excretores: sistema respiratori (CO2), sistema digestiu (femta) i fetge, pell (toxines, metabòlits de rebuig, fàrmacs). FUNCIÓ: Aparell urinari: eliminar restes nitrogenats (urea).

LOCALITZACIÓ: Cavitat abdominal (ronyons), cavitat pèlvica (bufeta i uretra).

APARELLS AMB FUNCIONS DE RELACIÓ, SISTEMA NERVIÓS

FUNCIÓ: rebre informació, transmetre-la, processar-la i elaborar respostes.

COMPONENTS: Sistema nerviós central (SNC): encèfal (cavitat cranial) i medul·la espinal (columna vertebral).

Sistema nerviós perifèric (SNP).

APARELL LOCOMOTOR:

SISTEMA MUSCULAR

FUNCIONS: permet que l'esquelet es mogui i li dóna estabilitat i forma.

COMPONENTS: músculs (estriats esquelètics i d'acció voluntària, i tendons, a través dels quals s'uneixen als ossos.

APARELL LOCOMOTOR:

SISTEMA ESQUELÈTIC

FUNCIONS: A més de suport, protegeix els òrgans vitals, és una reserva mineral i conté la medul·la òssia (producció de cèl·lules sanguínies).

Components: ossos i lligaments (uneixen els ossos entre ells, en les articulacions, permeten el moviment, però eviten també moure els ossos de manera excessiva).

SISTEMA ENDOCRÍ Conjunt d'òrgans i teixits que secreten hormones.

FUNCIONS: Les hormones regulen moltes funcions en l'organisme, incloent entre d'altres la velocitat de creixement, l'activitat dels teixits, el metabolisme, el desenvolupament i funcionament dels òrgans sexuals i alguns aspectes de la conducta.

SISTEMA ENDOCRÍ Òrgans específics de sistema endocrí:

Cavitat cranial: hipotàlem, hipòfisi, glàndula pineal 

coll: glàndula tiroide

Cavitat abdominal: glàndules suprarenals

SISTEMA ENDOCRÍ Òrgans que participen en la producció d'hormones (a més d'exercir altres funcions principals): ronyó, gònades, pàncrees, fetge, estómac, duodè, cor, tim (en la pubertat), medul·la òssia i teixit adipós.

APARELLS AMB FUNCIONS DE REPRODUCCIÓ

APARELL REPRODUCTOR FUNCIO: Reproducció sexual (juntament amb el sistema nerviós i l'endocrí).

COMPONENTS: Es diferencia l'aparell reproductor masculí i el femení. Tots dos consten de genitals externs i interns.

LOCALITZACIÓ: En la cavitat pèlvica. 

APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ GENITALS INTERNS:Gònades o ovaris, Trompes de Fal·lopi, úter i vagina.

GENITALS EXTERNS:Vulva (llavis majors i menors), himen, clítoris, muntanya de venus i perineu.

APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ GENITALS INTERNS:Gònades o testicles, epidídim ,conducte deferent, vesícula seminal, pròstata, conducte ejaculador i uretra

GENITALS EXTERNS: Escrot i penis

TOPOGRAFIA CORPORAL

Posició anatòmica:

Descriu a el cos humà en repòs, to muscular normal, extremitats esteses i lleugerament separades de el cos, amb els palmells cap endavant i els peus cap a fora.

POSICIONS CORPORALS

Sedestació: sentado, Bipedestació: de pie, Decúbito supino: boca arriba, Decúbito prono: boca abajo, Decúbito lateral: lado derecho o izquierdo.

PLANO SAGITAL: Perpendicular al suelo, divide al cuerpo en izq y derecha.

Plano sagital mediano, cuando las dos mitades son iguales. 

Plano sagital paramedio, cualquier otro no mediano.

Pla frontal o coronal: perpendicular a terra, divideix el cos en meitat anterior i meitat posterior, en angle recte amb el pla sagital mitjà.

Pla horitzontal o transversal: paral·lel a terra, divideix el cos en meitat superior i inferior.
TÉRMINOS DE MOVIMIENTOS

Flexió: se da la reducció en ángulo entre los huesos o partes del cuerpo

Extensió: es lo opuesto a la flexión,ya que implica el aumento del ángulo entre estructuras del cuerpo

Abducción: es el alejamiento de una parte de extremidades

Aducción: es el acercamiento de una parte de las extremidades

Circunducción: son movimientos circulares. INTRODUCCIÓ A LA CITOLOGIA

La Citologia és la ciència que estudia les cèl·lules. La Teoria cel·lular (s. XIX) afirma que: La cèl·lula és la unitat de vida més petita. Tots els éssers vius sense excepció estan compostos per una o diverses cèl·lules i productes d'aquestes.

Tota cèl·lula prové de la divisió d'una anterior, de la qual es transmet el material genètic necessari per constituir un organisme. LA CÈL·LULA

- LA CÈL·LULA CONSTITUEIX:

- UNA UNITAT FUNCIONAL: porta a terme totes les funcions de la vida

NUTRICIÓ, RELACIÓ i REPRODUCCIÓ.

- UNA UNITAT GENÈTICA: Conté tota la informació necessària (ADN).

CÈL·LULES PROCARIOTES I EUCARIOTES/ Les cèl·lules procariotes constitueixen habitualment organismes unicel·lulars i estan menys evolucionats. Son més grans i sencillas.La seva reproducció es asexual.  ej. bacteri i  archea molt similars als bacteris, viuen en situacions extremes.

Les cèl·lules eucariotes constitueixen habitualment organismes pluricel·lulars, des de microorganismes fins a plantes i animals. La seva reproducció és sexual.

La seva principal diferència consisteix en que les cèl·lules procariotes no tenen membrana nuclear i les eucariotes si.

Cèl·lules procariotes: No tenen nucli. L'ADN no està dins d'un nucli, separat de la

resta de la cèl·lula, sinó que està dispers en el citoplasma, en una zona anomenada

nucleoide. Cèl·lules eucariotes: Tenen nucli. L'ADN està separat de la resta del citoplasma per

una membrana nuclear. CARACTERÍSTIQUES BIOQUÍMIQUES DE LES CÈL·LULES ANIMALS

Metabolisme: conjunt de reaccions i processos fisicoquímics que té lloc dins de la cèl·lula i en l'organisme en general. Dos tipus:

Anabolisme: s'utilitza l'energia disponible per a generar noves molècules, com proteïnes.

Catabolisme: s'allibera energia com a conseqüència de la degradació de les molècules existents.

COMPONENTS bioquímics PRINCIPALS:

ÀCIDS NUCLEICS: ADN (àcid desoxiribonucleic): Conté informació genètica. L'eucromatina conté gens actius, mentre que els gens de l'heterocromatina no s'expressen.

ARN (àcid ribonucleic): Participa en la formació de les proteïnes a partir de l'ADN. ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA:

La cèl·lula és la unitat més petita de vida que té:

- Membrana plasmàtica: separació del medi exterior.

- Material genètic: sistema de transmissió hereditària.

- Sistema de síntesi de proteïnes: genera les seves pròpies molecules.

Estructures bàsiques de la cèl·lula:

- Membrana plasmàtica, citoplasma, orgànuls i nucli.

Fora de la cèl·lula trobem: La matriu extracel·lular: espai intercel.lular que conté un líquid amb proteïnes, sucres i altres substàncies. Aquest líquid serveix per donar estructura a el teixit i és també una àrea d'intercanvi de substàncies.

L’ENDOCITOSIS És un mecanisme el qual la cèl·lula capta material de l'espai extracel·lular cap al seu interior. Perquè tingui lloc aquest procés, la substància o molècula que s'ha d'ingerir queda envoltada per una petita porció de la membrana plasmàtica de la mateixa cèl·lula.

Citoplasma i ORGÀNULS

El citoplasma cel·lular està format per orgànuls citoplasmàtics i per la matriu citoplasmàtica.

Algunes cèl·lules tenen cilis i flagels (ex: espermatozoide)

 FUNCIÓ DELS DIFERENTS ORGÀNULS:

• Mitocondris: respiració cel·lular. Contenen el seu propi ADN

• Reticle endoplasmàtic rugós (RER): síntesi de proteïnes.

• Reticle endoplasmàtic llis (REL): metabolisme de lípids.

• Aparell de Golgi: modificació de substàncies produïdes en els reticles endoplasmàtics.

• Lisosomes: digestió cel·lular.

• Peroxisomes: desintoxicació cel·lular.

• Ribosomes lliures: síntesi de proteïnes.

NUCLI CEL·LULAR: El nucli té uns filaments en el seu interior que li confereixen un "esquelet" que preserva la seva estructura.

Conté l'ADN:

- Transmissió de l'herència: supervivència i transmissió de les característiques personals.

- Instruccions per a la síntesi de proteïnes: imprescindible per al desenvolupament de les

funcions cel·lulars.

11EL NUCLI CEL·LULAR: L'ADNL'ADN es pot trobar de dues maneres diferents:

- L'eucromatina: És l'ADN que es tradueix, que formarà proteïnes. Està "obert" i accessible.

- L'heterocromatina: és l'ADN que no es tradueix a proteïna, està molt compactat.

CREIXEMENT, PROLIFERACIÓ I MORT CEL·LULAR El creixement cel·lular es refereix a l'ampliació de volum i superfície. La proliferació cel·lular és l'augment de el nombre de cèl·lules a través de la divisió cel·lular.

• La divisió cel·lular:

• Excepte els gàmetes, totes les cèl·lules d'un individu contenen el mateix nombre de cromosomes, en l'humà 46 (23 parells).

• Les cèl·lules somàtiques s'anomenen diploides i els gàmetes, haploides. Aquests disposen de només un dels parells cromosòmics i les primeres de dos.

• El procés pel qual la cèl·lula es divideix i manté tots els seus parells cromosòmics s'anomena mitosi i, quan només manté un dels parells cromosòmics, s'anomena meiosi.

MITOSIS

Una cèl·lula es divideix per donar lloc a dues cèl·lules filles iguals.

.- Dóna lloc a 2 cèl·lules "filles", que tindran 46 cromosomes (23 parells).

MEIOSIS

Dóna lloc a 4 cèl·lules "filles" (òvuls i espermatozoides), que tindran només 23 cromosomes.

DIFERÈNCIES ENTRE MITOSIS I MEIOSIS: Mitosis: se dividen 2 células genéticamente idénticas i Meiosis: se dividen 4 células genéticamente idénticas.

MORT CEL·LULAR: La mort cel·lular es pot produir per dos tipus de mecanismes:

• Necrosi: per desencadenants externs,  (traumatismes, agents tòxics, infeccions) és una mort inesperada i violenta, que causa inflamació.

• Apoptosi: per desencadenants interns (programació funcional, envelliment) és una mort organitzada i programada, i no causa inflamació.

HISTOLOGIA I TIPUS DE TEIXITS 

• La Histologia és la ciència que estudia els teixits.  

• Hi ha 4 tipus de teixits bàsics, dels quals deriven la resta: 

- Teixit epitelial, Teixit connectiu, Teixit nerviós,  Teixit muscular.  

La classificació es basa en la diferenciació cel·lular enfocada a la realització de funcions, i en el seu origen embrionari.

TEIXIT EPITELIAL Té funció de revestiment, tant de les superfícies externes com interna. Prové de les 3 capes embrionàries (endoderm, mesoderm,ectoderm). 

• No disposa de vasos ni capil·lars sanguinis ni limfàtics (la nutrició es porta a terme a través dels capil·lars dels teixits conjuntius propers). 

• Disposa de inervaciones abundants. 

• Les cèl·lules tenen una vida curta i es produeix una renovació contínua. TIPUS DE TEIXIT EPITELIAL:

-Epiteli de revestiment.  Té funció protectora, cobrint superfícies internes (tub digestiu, vies respiratòries) o externes (pell) de l'organisme. 

L'epiteli de revestiment descansa sobre una membrana basal, que al seu torn està en contacte amb una base de teixit conjuntiu.

- Epidermis: pell.

- Mucoses: tub digestiu i vies respiratòries.

- Endotelis: vasos sanguinis i el cor.

-Epiteli glandular. Format per cèl·lules especialitzades en produir substàncies que alliberen a l'exterior. De vegades, formen estructures anomenades glàndules, com per exemple, les

glàndules salivals. Característiques generals

Les cèl·lules epitelials es caracteritzen per:

• Cohesió: tendència a mantenir-se en íntim contacte, formant un teixit coherent que entapissa les superfícies.

• Polaritat: les cèl·lules tenen una superfície basal i una altra apical.

TEIXIT EPITELIAL Epiteli glandular: agrupa cèl·lules epitelials amb funcions secretores. Glàndules de tipus:

- Microscòpiques. Ex: glàndules esofàgiques, traqueals.

- Macroscòpiques. Ex: glàndules paratiroides, tiroide.

Classificació de les GLÀNDULES

• Glàndules endocrines: Alliberen el seu “producte” a l'interior del nostre cos ex. glandules suprarrenales i gl. de la tiroides.

• Glàndules exocrines: Alliberen el seu “producte” a fora del nostre cos ex. gl. mamaries i gl. sudoríparas

TEIXIT CONNECTIU: funció, sostener les estructures.

- Prové del mesoderm.

- Sosté i nodreix el teixit epitelial. (funció)

- Es compon de matriu extracel·lular, diferents tipus de cèl·lules i fibres específiques.

- Cèl·lules: fibroblasts, adipòcits i mastòcits; a més, cèl·lules de el sistema immunitari.

- Fibres: col·làgenes, de reticulina i elàstiques.

Teixit connectiu no especialitzats: 

- Lax/ Dens: ibrós i elastic/Reticular

Teixit connectiu especialitzats: 

teixits esquelètics: teixit cartilaginós i teixit ossi/ teixit adipós/ teixit hematopoètic.

TEIXIT NERVIÓS: Encarregat de la transmissió de l'impuls nerviós i de la coordinació del funcionament de l'organisme. Prové de l'ectoderm.

Cèl·lules nervioses o neurones Les neurones estan entre les cèl·lules més especialitzades de l'organisme: transmeten informació. La connexió intercel·lular es realitza a través de zones específiques de transmissió, denominados sinapsis.

TEIXIT MUSCULAR: Format per cèl·lules allargades anomenades FIBRES musculars. Té la capacitat de contreure, i forma els músculs. Deriva del mesoderm.

Tipus de teixit muscular:

- Teixit muscular estriat: La seva contracció és voluntària, permet el moviment de l'esquelet.

- Teixit muscular llis: La seva contracció és involuntària, s'encarrega de el moviment d'òrgans com l'estómac o l'úter. Teixit muscular llis: constituït per cèl·lules fusiformes i allargades, de nucli allargat i abundants miofilaments.Innervades pel sistema nerviós vegetatiu, es contrauen lenta involuntàriament.

- El teixit muscular cardíac és un tipus de teixit muscular estriat però de contracció involuntària.

La cèl·lula muscular conté unes fibres, anomenades actina i miosina, que són les encarregades de dur a terme la contracció del múscul.

Les fibres d'actina són més primes, i al microscopi de s'observen de color clar.

Les fibres de miosina són més gruixudes, i al microscopi de s'observen de color més fosc.