Organització de l'Estat Espanyol: Parlament, Procés Legislatiu i Justícia
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,46 KB
Estructura Orgànica del Parlament Espanyol
El Parlament espanyol funciona en Ple i en comissions. La Constitució determina les següents regles generals d’organització:
El Ple del Congrés dels Diputats
Format per tots els membres, diputats organitzats per la Mesa.
La Mesa del Congrés
Dirigeix les sessions plenàries actuant sota l’autoritat i direcció del president del Congrés. Ostenta la representació de la Cambra en els actes als quals assisteix. Està formada pel president, 4 vicepresidents i 4 secretaris.
Les Comissions Parlamentàries
Són grups de treball integrats per un nombre reduït de diputats de diferents grups parlamentaris. Poden ser:
- Especials
- D’investigació
- Permanents
- Mixtes
La Diputació Permanent
Hi haurà una Diputació Permanent a cada cambra, composta per 21 membres que representen els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica. Funció: vetllar pels poders de les cambres quan no estiguin reunides.
Els Grups Parlamentaris
Reuneixen membres del mateix partit o tendències afins en cada cambra. Cada grup té un portaveu. Constitueixen la Junta de Portaveus i, juntament amb el president de la Cambra, fixen l’ordre del dia.
La Junta de Portaveus
Presidida pel president del Congrés i els portaveus de cadascun dels grups parlamentaris, més un membre del Govern i un de la Mesa. S’encarrega de fixar l’ordre del dia de les sessions del Ple.
Procediment d’Elaboració de les Lleis
La iniciativa legislativa correspon al Govern, al Congrés dels Diputats i al Senat. El procés general és el següent:
- Iniciativa: L’origen es troba al Govern (mitjançant un projecte de llei) o al Congrés i Senat (mitjançant una proposició de llei).
- Tramitació al Congrés: Després de la iniciativa, el text passa al Congrés dels Diputats.
- Tramitació al Senat: El Senat pot fer esmenes o vetar el projecte.
- Retorn al Congrés: Si el Senat introdueix esmenes o veta, el text torna al Congrés, que té l'aprovació definitiva.
- Sanció i Promulgació: El Rei sanciona i promulga la llei en un termini de 15 dies, signant-la.
- Publicació: La llei es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
- Entrada en Vigor: Finalment, la llei entra en vigor, generalment 20 dies després de la seva publicació, si no s'especifica un altre termini.
El Senat
Es tracta de la cambra de representació territorial. Comparteix la funció legislativa, tot i que el Congrés pot rebutjar les esmenes introduïdes pel Senat.
Jerarquia de Jutjats i Tribunals a Espanya
La jerarquia de les instàncies judicials a Espanya és la següent:
- Tribunal Suprem
- Audiència Nacional
- Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes
- Audiències Provincials
- Jutjats Centrals (d’instrucció, penals, contenciós-administratius, de menors i de vigilància penitenciària)
- Jutjats (penals, contenciós-administratius, socials, de menors, de vigilància penitenciària, mercantils, de primera instància i d’instrucció, i de violència sobre la dona)
- Jutjats de Pau
A part d'aquesta jerarquia, s'inclou el Tribunal Constitucional, amb funcions específiques.
El Tribunal Suprem
Amb seu a Madrid, és un òrgan jurisdiccional únic a Espanya, amb jurisdicció en tot el territori nacional. És el tribunal superior en tots els ordres (civil, penal, contenciós-administratiu, laboral i militar), llevat del que es disposi en matèria de garanties i drets fonamentals, la competència dels quals correspon al Tribunal Constitucional.
Constitueix la cúpula del sistema d’impugnacions i és el màxim responsable de la unitat d’interpretació de la jurisprudència a Espanya (la màxima autoritat judicial). S’ocupa de:
- Decidir els recursos de cassació, revisió i altres mesures extraordinàries.
- L'enjudiciament d’alts membres dels òrgans de l’Estat.
- Els processos d’il·legalització de partits polítics.
El Tribunal Constitucional
És l'intèrpret suprem de la Constitució, independent dels altres òrgans constitucionals i només sotmès a la Constitució i a la llei orgànica. És únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional.
Aquest tribunal es compon de 12 membres nomenats pel Rei:
- 4 a proposta del Congrés per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.
- 4 a proposta del Senat, amb majoria idèntica.
- 2 a proposta del Govern.
- 2 a proposta del Consell General del Poder Judicial.
Funcions del Tribunal Constitucional
Les principals funcions del Tribunal Constitucional són:
- Resoldre el recurs i la qüestió de constitucionalitat contra lleis i disposicions normatives o actes amb valor de llei.
- Tramitar el recurs d’empara per violació de drets i llibertats públiques regulades en la Constitució.
- Resoldre conflictes de competències constitucionals entre l'Estat i les Comunitats Autònomes.
- Resoldre conflictes entre òrgans constitucionals de l’Estat.
- Resoldre conflictes en defensa de l’autonomia local.