L'organització formal de l'empresa: Models i organigrames

L'organització formal

És l'estructura intencional definida en la qual l'empresa situa cadascun dels seus elements. Cada membre de l'empresa ha de saber la feina que ha de fer i, alhora, ser prou flexible per saber-se adaptar a les situacions.

Com més gran és l'empresa, més complexa i necessària ha de ser l'organització formal.

Models d'organització formal

Model lineal o jeràrquic

Cada treballador té el seu cap. La comunicació és vertical: descendent, perquè els caps donen ordres, i ascendent, perquè els treballadors donen informació del funcionament de l'empresa.

Pot tenir el problema que, a mesura que puja la informació, es vagi perdent, ja que els caps intermedis han de filtrar la informació.

Exemple: l'exèrcit.

Model funcional

Hi ha especialistes en diferents funcions i cadascun dona les ordres del camp en el qual està especialitzat als treballadors.

Té l'inconvenient que, en rebre moltes ordres de tipus diferent i alhora contraposades, el treballador només agafa les que creu més importants, oblidant-se de les altres.

Model en línia i d'assessorament o staff

La base del model és lineal, però té en compte que, a més de les ordres, pot circular informació en horitzontal. Aquesta informació és d'assessorament i permet, a certs nivells, tenir un suport d'especialistes en diferents matèries.

Exemple: bufets d'advocats que es consulten els casos mútuament o gabinets de metges.

Model en comitè

Les decisions les prenen entre tot el col·lectiu que està implicat.

• Avantatge: tothom està informat i hi ha un compromís de tothom perquè s'acompleixin les decisions.
• Inconvenient: les decisions es prenen amb molta lentitud. A més, pot ser que en la presa de decisions hi intervinguin altres aspectes no professionals, com el grau d'amistat o antipatia, per fer grups i constituir majories de decisió.

Exemples: cooperatives i grups de direcció japonesos.

Model matricial

Semblant al model funcional. S'utilitza en sistemes de producció industrials i està recomanat per a sistemes de producció en projectes. Combinen dues variables: cada treballador rep ordres de dos especialistes.

• Avantatge: és flexible, ja que variarà segons el projecte.
• Inconvenients: ordres contradictòries que poden rebre els treballadors.

Els organigrames

(Cal saber-los representar)

Són les representacions gràfiques de l'organització de l'empresa. La informació que dona està sintetitzada.

Classificació segons la forma.