Organització Política i Territorial d'Espanya i la UE

Organització política d'Espanya

Espanya és una monarquia parlamentària. El rei és el cap de l’Estat, un càrrec vitalici i hereditari. La persona del rei és jurídicament inviolable i irresponsable. Entre els seus poders destaquen:

• La màxima representació de l’Estat.
• És àrbitre i moderador entre les institucions.
• Signa les lleis.
• Dissol el Parlament.
• És el cap suprem de les Forces Armades.

La llei més important és la Constitució de 1978.

Divisió de Poders

La Constitució estableix la divisió de poders:

• Poder Legislatiu: El té el Parlament, que elabora i aprova les lleis (el Govern també en pot elaborar). El Parlament espanyol rep el nom de Corts Generals i està format per dues cambres: el Congrés dels Diputats (que tria el President del Govern) i el Senat. Ambdues cambres són triades per eleccions democràtiques.
• Poder Executiu: El té el Govern, que executa les lleis. El Govern està format pel seu President (triat pel Congrés dels Diputats) i els Ministres nomenats pel President.
• Poder Judicial: El tenen els Tribunals de Justícia (jutges), encara que els ciutadans poden exercir-lo a través dels jurats.

Organització territorial d'Espanya

Espanya, des de l’aprovació de la Constitució de 1978, és un estat descentralitzat, amb institucions de govern locals, provincials, de cada comunitat autònoma i de l’Estat central.

Administració Local

Del govern dels municipis se n'encarreguen els Ajuntaments, formats pels regidors (triats en eleccions) i l’alcalde (triat pels regidors), que dirigeix l’Ajuntament. L’Ajuntament s’encarrega d’assegurar els serveis públics del poble i de tot allò que afecta exclusivament a aquell poble. Obtenen els seus ingressos de:

• Recaptar impostos propis (contribució, circulació, obres, etc.) i taxes (escombraries, aigua, guals, etc.).
• Les transferències que li fa l’Estat central o l’autonomia a què pertany.

Administració Provincial

En les províncies hi ha un Delegat del Govern central (s’encarrega de l’ordre públic, la policia, etc.) i una Diputació Provincial que coordina els Ajuntaments i ajuda els pobles petits, dirigida pel President de la Diputació.

Comunitats Autònomes

Anomenem Comunitat Autònoma a cadascuna de les regions que conformen l’Estat i que tenen un Govern, un Parlament, un Tribunal Superior de Justícia i unes lleis pròpies (l’Estatut d’Autonomia com a llei principal). Cada Comunitat Autònoma s’encarrega d’allò que l’afecta directament i exclusivament a ella:

• Sanitat, educació, urbanisme, transport, obres públiques, institucions pròpies, vivenda, serveis socials, etc.

Recapta part dels impostos directes (IRPF) i indirectes i rep transferències per part de l’Estat.

Estat Central

S’encarrega d’allò que afecta a tots els espanyols i la representació exterior. Recapta els impostos més importants. Veure l’organització política de l’Estat central en el punt anterior.

La Unió Europea

L’actual Unió Europea (UE) va néixer el 1957 (Tractat de Roma) com a Comunitat Econòmica Europea (CEE). Es va transformar en la Unió Europea el 1992 (Tractat de Maastricht) i des del 2002 té una moneda comuna a quasi tots els seus membres (l’euro). Hi ha 27 països membres.

Objectius de la UE

• Impulsar el progrés econòmic i social.
• Construcció d’una identitat europea a nivell internacional.
• Ciutadania europea: drets i deures comuns a tots els europeus.
• Desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia, amb lliure circulació de persones, mercaderies i capitals dins d’ells.
• Desenvolupament de normes i lleis comunes a tots els estats de la UE.

Per a aconseguir aquests objectius es desenvolupen polítiques de solidaritat entre les regions amb ajudes a les regions més pobres.