Organització com a Sistema Obert: Característiques i Teoria

L'Organització com a Sistema Obert

L'organització s'entén com a sistema obert quan aquesta està en constant interacció amb tots els medis, assimilant matèria primera, persones, energia i informació, transformant-la o convertint-la en productes i serveis que posteriorment s'envien a aquests diferents medis.

Propietats i Característiques dels Sistemes Oberts

• Importació d'energia: Cap estructura social és autosuficient.
• Processament: El sistema realitza un treball.
• El resultat: Els sistemes oberts aporten algun producte a l'ambient. Aquesta exportació té uns efectes en el medi.
• Intercanvis cíclics i repetitius: La pauta d'activitats de l'intercanvi d'energia té caràcter cíclic. El producte que ha sigut "exportat" al medi ambient proporciona fonts d'energia per tal que es pugui repetir el cicle d'activitats.
• Entropia negativa: Podríem definir entropia com el grau de desordre d'un sistema. L'entropia negativa és un "anar contra el desordre".
• Informació. Retroalimentació negativa, procés de codificació: La codificació consisteix en l'absorció selectiva d'informació o d'energia.
• Estat estable i homeòstasi dinàmica: L'estat estable preserva el caràcter del sistema mitjançant el creixement i l'expansió.
• Diferenciació i especialització: S'avança des de la senzillesa a la complexitat.
• Equifinalitat: Un sistema pot assolir el mateix estat final a partir de condicions inicials diferents i per diferents camins.

Teoria dels Rols Superposats de Katz i Kahn

Si a les proposicions formals dins d'una organització se les pogués veure com "oficines" i es considerés que cada persona en cada oficina exerceix un "rol", ens podríem preguntar, amb quina persona o persones es relaciona o s'associa una altra per exercir un determinat rol organitzacional? Aquest conjunt de persones - superiors, subordinats, col·legues i persones de fora - amb qui existeixen relacions determinades per un rol, es constitueix després en el conjunt de rols. A l'organització se la pot veure aleshores com un conjunt de rols superposats i interrelacionats, que a voltes transcendeixen la pròpia organització.