L'organització territorial i autonòmica d'Espanya

L'organització territorial actual

Les divisions territorials

L'organització actual és pròpia d'un estat descentralitzat on les divisions territorials són les que prenen les decisions.

El municipi

Entitat territorial bàsica composta per una o diverses localitats i un territori clarament delimitat, anomenat terme municipal. La seva funció és donar servei als veïns. El govern i l'administració corresponen a l'ajuntament, integrat per regidors elegits pels veïns i un alcalde elegit pels regidors.

La província

Entitat territorial local formada per una agrupació de municipis. La seva funció és fomentar els interessos provincials, donar serveis i coordinar i cooperar en els serveis. El govern i l'administració corresponen a la Diputació, integrada pel president i diputats. Els diputats es trien entre els regidors i el president entre els diputats.

La comunitat autònoma

Entitat territorial formada per províncies limítrofes, territoris insulars o províncies amb entitat regional històrica dotades d'autonomia i capacitat d'autogovern.

L'Estatut d'Autonomia

Es va iniciar després de la promulgació de la Constitució de 1978, aquesta estableix que la unitat de la nació espanyola és indissoluble. La Constitució va crear les condicions i les vies que s'havien de seguir. Segons les condicions, es podien constituir en comunitats autònomes les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals o econòmiques comunes. Les vies per accedir-hi eren:

• Via ràpida: adquirir de manera immediata el sostre màxim de competències (article 151) com Catalunya, País Basc, Galícia i Andalusia. Navarra va optar per la millora del fur.
• Via lenta: (article 143) només permetia traspassar de manera immediata certes competències i exigia un període de 5 anys per ampliar-les progressivament.

Ceuta i Melilla van rebre el rang de municipis autònoms (article 144b) i no tenen capacitat legislativa.

L'organització de l'estat autonòmic

a) Cada comunitat autònoma està regida per l'Estatut d'Autonomia corresponent, aprovat per les Corts. Aquest conté la denominació de la comunitat i la delimitació territorial.

b) Les comunitats poden assumir competències, aquestes són traspassades a la comunitat per l'Estat i es poden exercir de manera exclusiva o compartida amb l'Estat. Les competències que poden assumir les comunitats són: polítiques, econòmiques, d'infraestructures i transport, d'ordenació del territori, socials i sanitàries i culturals, esportives i de lleure.

c) Les institucions són:

• L'Assemblea Legislativa o Parlament Autonòmic: elabora la legislació en les matèries de competència autonòmica, aprova els pressupostos i controla l'executiu regional. Els membres són elegits per sufragi universal cada 4 anys pels habitants.
• El President: és la màxima representació de la comunitat autònoma i dirigeix el govern autonòmic. L'elegeix l'Assemblea Legislativa i és nomenat pel rei o reina.
• El Consell de Govern: exerceix el poder executiu, està integrat pel president de la comunitat i pels consellers que elegeixi. Aquests s'encarreguen de les diferents àrees de govern anomenades conselleries.

Les comunitats, a més, tenen un Tribunal Superior de Justícia i un delegat del govern.

d) El finançament correspon a:

• Règim foral: que afecta Navarra i País Basc, es financen amb els tributs que recapta l'administració.
• Les comunitats de règim comú: es financen amb tributs i fons.

e) L'estat de les autonomies es basa en la igualtat territorial i en la solidaritat. Els estatuts de les comunitats no poden contenir privilegis en qüestions fiscals.