Organització Territorial a Espanya fins a 1978

Edat Contemporània fins 1978

El 1833, el ministre de Foment, Javier de Burgos, va introduir una nova divisió provincial, que pràcticament coincideix amb l’actual. L’objectiu era suprimir la desordenada organització borbònica i la tendència a l’autonomia dels antics regnes, esborrant-ne els límits territorials. Per fer-ho, va crear 49 províncies, que el 1927 van ser 50, ja que les Illes Canàries es van dividir en 2 províncies. Cada província tenia una capital i la mateixa administració, fet que facilitava que el Govern hi pogués aplicar una política centralista.

Tot i que les províncies s’agrupaven en regions, aquestes darreres no tenien funcions polítiques o administratives; per tant, eren simples referències per estudiar certs trets paisatgístics, econòmics o folklòrics. No obstant això, el sentiment de pertinença regional va perviure. Així, durant la Primera República (1873-1874) es va projectar un estat federal organitzat en regions amb competències de govern. Però no es va dur a la pràctica a causa de la curta durada de la República.

Després de la restauració de la monarquia, es va obrir un període d’intensa centralització. Com a reacció, van sorgir diversos moviments regionalistes, que van reivindicar la regió i la promoció de la cultura regional. Aquests moviments es van transformar més endavant en nacionalistes, gràcies al naixement d’organitzacions i partits polítics que van demanar el reconeixement jurídic de les diferents regions. Els primers van néixer a Catalunya, el País Basc i Galícia.

Al segle XX, durant la Segona República, es va declarar que Espanya era un estat integral compatible amb l’autonomia dels municipis i les regions. Així, durant aquest període i la Guerra Civil, Catalunya, el País Basc i Galícia van demanar i van aprovar mitjançant un plebiscit projectes d’estatut d’autonomia basc i català, es va reprimir el nacionalisme perquè s’identificava amb el separatisme i es va impulsar una centralització estricta. No obstant això, no va poder eliminar les aspiracions nacionalistes que, una vegada mort el dictador i restablerta la democràcia, van cristal·litzar en la forma d’un Estat descentralitzat.

Organització Territorials

Un cop restaurada la democràcia, es va constituir un estat descentralitzat en què la presa de decisions es reparteix entre diferents divisions territorials amb capacitat d’autogovern. L’organització político-administrativa actual és pròpia d’un estat descentralitzat, on són les diferents divisions territorials amb capacitat d’autogovern (municipis, províncies i CCAA) les que prenen les decisions relatives als assumptes en què tenen competències.

- Municipi és l’entitat territorial bàsica, composta per una o més localitats i un territori clarament delimitat, anomenat terme municipal. La funció que té és donar serveis als veïns. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, integrat per regidors, elegits pels veïns del municipi per sufragi universal, i un alcalde, el qual trien els regidors.

Província és una entitat territorial local formada per una agrupació de municipis. Té com a funció fomentar els interessos provincials, donar serveis d’àmbit provincial, coordinar els serveis dels municipis i cooperar-hi. El govern i l’administració provincials corresponen a la Diputació, integrada per un president o presidenta i diputats. Els diputats es trien entre els regidors electes, i aquests escullen el president. El territori espanyol està dividit en 50 províncies.