Organització territorial: vegueries i Unió Europea

L’organització territorial en vegueries

El 1955, el govern de la Generalitat de Catalunya, va començar a utilitzar per a l’administració del territori set agrupacions de comarques, definides en el Pla territorial general de Catalunya.

A partir del 2004, la Generalitat proposa la creació de set agrupacions de comarques anomenades regions o vegueries. El nou Estatut d’Autonomia de l’any 2006 va preveure la creació de vegueries, definides com l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal i de cooperació entre els municipis.

L’any 2010, el Parlament de Catalunya aprova la Llei de vegueries, la divisió territorial de Catalunya en set vegueries més la comarca de règim especial de l’Aran.

Segons la llei, les funcions que haurien d’assumir són molt semblants a les diputacions provincials. La diferència és que les vegueries formen part de l’administració pública de la Generalitat de Catalunya, i no com les diputacions controlades per l’Estat Espanyol.

Per tal de que aquesta agrupació es pogués aplicar, calia que l’Estat Espanyol modifiqués els límits de les províncies per fer-les coincidir amb els de les vegueries, cosa que es va negar a plantejar. El Parlament de Catalunya, va aprovar l’any 2011 una modificació en les Lleis de Vegueries que va significar la suspensió. La Generalitat va utilitzar la divisió en vegueries com a divisió territorial administrativa. L’any 2016 el Parlament de Catalunya aprova la tramitació d'una modificació de la Llei de vegueries per incloure una nova, el Penedès.

Formació i organització política i territorial de la UE

La construcció europea

La creació de la Unió Europea (UE) inicialment coneguda com a Comunitat Econòmica Europea (CEE).

El 1945, quan Europa estava destrossada després de la Segona Guerra Mundial, alguns polítics i intel·lectuals, van dir que calia evitar que es tornés a produir un conflicte armat entre estats.

Un dels motius històrics d’enfrontament entre França i Alemanya havia estat el control del Sarre, territori amb una activitat minera i siderúrgica important. Per evitar que tornés a passar, el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman va recollir l’idea de l’economista Jean Monnet i va proposar la creació d’un organisme supraestatal, amb poder decisori per damunt dels estats, que controlés, amb autoritat única i àmplies atribucions, tota la producció de carbó i acer de França i de la República Federal Alemanya.

La iniciativa va ser valorada molt positivament i es van afegir Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg (unió duanera del BENELUX al 1948) i també Itàlia. Així, l'any 1951, es crea la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), que va permetre millorar la relació entre França i Alemanya i impossibilitar nous enfrontaments.

Tractats de Roma

Els bons resultats econòmics de la CECA, van fer arribar al fet històric de la signatura dels tractats de Roma, signat el 25 de març de 1957, va crear dues organitzacions fonamentals per la construcció europea:

→ La Comunitat Econòmica Europea (CEE), popularment coneguda com el Mercat Comú

→ La Comunitat Europea d’Energia Atòmica (CEEA), anomenada Euratom.

Els tractats de Roma tenen com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital per tot el territori dels estats membres, de manera que les fronteres entre aquests països quedaren força desdibuixades i va aparèixer un cert sentiment de pertinença europea entre la ciutadania.

Tractat de la Unió Europea

Els 12 estats que al 1991 formaven el CEE van decidir impulsar una unió i una integració més gran entre si amb vincles polítics i socials més enllà de les qüestions estrictament econòmiques. Amb aquests objectius es signa a la ciutat holandesa de Maastricht (un any més tard) el tractat de la Unió Europea (TUE), en vigor l’1 de novembre de 1993.

En aprovar-se aquest tractat conegut també com el tractat de Maastricht, es va canviar el nom de CEE a l’actual, Unió Europea (UE), amb una importància simbòlica, manifestava clarament ser alguna cosa més que una associació econòmica.

Aquest tractat va estructurar l’organització de la Unió Europea en tres grans àrees:

→ Àrea comunitària, impulsa l’establiment d’una ciutadania europea, instaura la unió monetària i econòmica (amb la creació del Banc Central Europeu i l’euro com a moneda de la UE); objectiu prioritari cohesió econòmica i social dels estats membres, cooperació en diversos temes i més competències al Parlament Europeu, que els estats han de supeditar les seves decisions.

La ciutadania europea: tota persona que tingui nacionalitat d’un dels estats membres i té una sèrie de drets

-Dret a circular lliurement pel territori de la UE i a residir en qualsevol dels estats membres

-Dret de sufragi en les eleccions del Parlament Europeu i en les eleccions municipals de l’estat membre on es resideix

-Dret a la protecció de les autoritats diplomàtiques i consulars

-Dret a dirigir-se al defensor del poble europeu

-Dret de petició davant el Parlament Europeu

→ Àrea de política exterior i seguretat comuna (PESC), les relacions exteriors de la UE, es portaran a terme de manera unitària i la UE actuarà conjuntament en temes de seguretat i defensa (defensa drets humans, i la democràcia en política exterior).

→ Àrea de justícia i afers interns, cooperació judicial i policial en matèria penal en qüestions de narcotràfic, terrorisme, tràfic de persones, com organitzat i altres temes.