Organitzacions Internacionals i UE: Història

Preguntes sobre Adrian Mole

1. Què són els propòsits d'Any Nou?

Els propòsits d'Any Nou són els objectius que ens proposem assolir abans de començar un any nou.

2. Per què creu l'Adrian que el seu gra està creixent?

Perquè la seva mare no sap res de vitamines.

3. Quan el gos és operat, què hi troba el veterinari? Per què?

El veterinari hi va trobar una bossa de plàstic perquè el gos es va menjar el vaixell model del seu pare.

4. Quants anys té exactament l'Adrian al començament del seu diari?

Adrian Mole té 13 anys.

5. Per què va pensar l'Adrian que en Nigel era educat quan li va dir que anava al metge?

Perquè en Nigel va dir que no el podia veure.

6. Per què va decidir l'Adrian anar a veure un metge privat?

Perquè està molt preocupat pel seu gra.

7. L'Adrian va portar alguns còmics a una "família pobra". Per què va pensar que eren pobres?

Perquè tenien una televisió en blanc i negre.

8. Per què va pensar l'Adrian que probablement seria un delinqüent juvenil als carrers?

Perquè la seva mare busca feina i ell pensa que la mare no tindrà cura d'ell.

9. Per què ha de visitar l'Adrian un home anomenat Bert Baxter?

Perquè és en un grup escolar que ajuda gent gran.

10. On va trobar feina la mare de l'Adrian?

La mare de l'Adrian va trobar feina el dissabte 24 de gener, al mateix lloc que el Sr. Lucas.

11. Per què està enfadat l'Adrian amb en Nigel?

Perquè en Nigel surt amb la Pandora.

12. L'Adrian diu que el seu pare està enfadat perquè el Sr. Lucas no el vol veure. Quina creus que és la raó real?

Perquè està gelós del Sr. Lucas i la seva dona li presta més atenció a ell que al Sr. Lucas.

13. Per què es queda el Sr. Lucas amb la família de l'Adrian?

Perquè el Sr. Lucas està malalt i la mare de l'Adrian té cura d'ell quan acaba la seva feina.

14. Per què voldria l'Adrian saber karate?

Per defensar-se d'en Barry Kent.

15. Què va passar quan el pare de l'Adrian va anar a pescar? Què va passar quan va arribar a casa?

El pare de l'Adrian va arribar a casa després d'anar a pescar amb molta gana, i la seva dona li va fer un entrepà, però ell es va enfadar perquè el Sr. Lucas s'havia menjat el seu pastís preferit.

16. On viu la Pandora? Com ho descobreix l'Adrian?

La Pandora viu al carrer Elm Tree Avenue. Ho va veure quan repartia diaris.

17. Com va saber l'Adrian que els seus pares se separaven?

L'Adrian va descobrir que els seus pares se separaven escoltant una conversa entre el seu pare i la seva àvia.

18. Com es va sentir l'àvia de l'Adrian respecte al divorci dels seus pares?

Està bastant contenta que els pares de l'Adrian es divorciïn.

19. Per què va amagar l'Adrian la navalla del seu pare?

Perquè va creure que el seu pare se suïcidaria després del que havia passat.

20. Què va pensar l'Adrian després del seu cap de setmana amb en Nigel?

Creu que ha viscut 14 anys en la pobresa, perquè la casa d'en Nigel és molt gran i el menjar és deliciós.

21. Per què va explicar l'Adrian a la seva mare sobre el seu pare i la Doreen Slater?

Li va explicar sobre el seu pare i la Doreen Slater perquè volia posar-la gelosa.

22. Quina va ser la reacció de l'Adrian quan el carter li va dir que la seva mare vindria a visitar-lo dissabte?

L'Adrian s'enfada i vol posar una queixa.

23. Què va fer el pare de l'Adrian amb les flors que havia comprat per a la seva dona?

Després que el pare marxés amb la Doreen Slater, el seient del darrere del seu cotxe estava ple de flors.

24. Què va passar quan l'àvia de l'Adrian va trobar l'Adrian i el seu pare llegint a la llum de les espelmes?

Ella li va dir que havia d'anar a casa seva i li va donar al seu fill un xec per a la factura de l'electricitat.

25. Qui va resoldre el problema de l'Adrian amb en Barry Kent?

La seva àvia. Ella va parlar amb en Barry Kent.

26. Per què espera l'Adrian que en Bert Baxter no mori?

Perquè no té res per posar-se per a un funeral.

Organitzacions Internacionals i Integració Europea

La ONU (Organització de Nacions Unides)

La ONU (Organització de Nacions Unides) té el seu precedent en la Societat de Nacions (SDN) fundada l’any 1919 sota la influència nord-americana (Estats Units) amb el propòsit del manteniment de la pau i la seguretat internacionals. Va funcionar durant el període d’entreguerres, tot i que no va ser capaç d’evitar la Segona Guerra Mundial.

La SDN estava basada en el principi de sobirania nacional i, per tant, la no ingerència en els assumptes interns de cada Estat membre. Això vol dir que tant la SDN com ara l'ONU no poden intervenir o participar en les qüestions internes d’un país.

L’Assemblea General: integrada per tots els membres de l'organització. Es reuneix anualment i pot discutir tots els assumptes continguts a la Carta. Cada membre (país o estat) té un vot.

La OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord)

La OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) és una organització militar i política internacional composta per diferents països amb l'objectiu d’establir una defensa conjunta comuna (no s'ha de confondre amb l'ONU o la UE). La OTAN va néixer el 4 d’abril de 1949, amb la signatura del Tractat de l’Atlàntic Nord a Washington (Estats Units). Es va crear en el context de la Guerra Freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS, avui Rússia) amb la finalitat i objectiu de protegir-se de la capacitat armamentística de la Unió Soviètica.

Després de la Segona Guerra Mundial, els països aliats occidentals van començar a observar l'hostilitat de la Unió Soviètica i el perill que suposava com a potència nuclear, amb les seves formes d’organització i expansió. També la seva ideologia comunista a nivell intern va fer créixer la preocupació a altres països, sobretot de l'Europa Occidental.

Com a contraposició a l'OTAN, durant la Guerra Freda (1947-1991) va aparèixer el “Pacte de Varsòvia”, que és una organització militar i política que volia contrarrestar la influència de l'OTAN. La Guerra Freda pròpiament dita va començar, però, l’any 1947 (2 anys després de finalitzar la Segona Guerra Mundial), després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques).

El Pacte de Varsòvia

El Pacte de Varsòvia és un tractat d’amistat, col·laboració i assistència mútua entre els països comunistes, per tal de garantir la seva defensa militar davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda. Es va desintegrar l’any 1991 amb la caiguda del Mur de Berlín i la desfeta de la URSS.

La Guerra Freda va afavorir l’espionatge, la carrera espacial i armamentística, així com diversos conflictes armats (de baixa intensitat, per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). Tot i les conseqüències negatives que tenen totes les guerres (divisió en el món entre països), va afavorir algunes de positives, com la cursa espacial, nous avenços tecnològics i l’aparició de la informàtica. Aquesta competitivitat va proporcionar la revolució tecnològica i digital.

La Unió Europea: Orígens i Evolució

Al llarg del segle XX (1900-2000) alguns països d’Europa van decidir reunir-se per una sèrie d’acords després de les dues guerres mundials que van desestabilitzar el continent europeu. Aquests països van voler establir un continent unit mitjançant el desenvolupament d’institucions comunes, la fusió progressiva de les economies nacionals, la creació d’un gran mercat comú i l’harmonització progressiva de la seva política social. Actualment hi ha 27 països membres, després que el 23 de juny de 2016 el Regne Unit votés la seva sortida de la Unió i uns anys després en sortís definitivament. Aquest fenomen es va conèixer com a Brexit, i va ser tot un desafiament, ja que qüestionava la solidesa i l'eficàcia del projecte comunitari davant les diverses crisis econòmiques i ideològiques del nou segle.

El 25 de març de 1957 es va signar el Tractat de Roma, en el qual s'estableix un període transitori d’integració progressiva a la Unió de 12 anys de durada, que conclouria el gener de 1970. Els països que van signar aquest tractat eren: Bèlgica, Holanda, Luxemburg (tots 3 formaven el Benelux), Itàlia, França i Alemanya (la part occidental). Aquests 6 països van ser els artífexs del naixement d’aquesta institució.

Expansió Econòmica de la CEE

L’èxit de la CEE a principis dels anys 70 era evident: mantenia relacions comercials amb més de 70 països, acords preferencials amb Israel, Espanya i els països del Magreb, i altres països arreu del món (que no eren de l'òrbita soviètica). Això va comportar l’inici de peticions d’adhesió. Espanya va sol·licitar entrar l’any 1962, però França ho va rebutjar i no en va formar part fins l’any 1986. La crisi del petroli de 1973 va comportar una greu crisi econòmica mundial, i alguns països que dubtaven d’adherir-se ho van fer. Mireu el següent mapa per veure com es van anar adherint els països al llarg dels segles XX i XXI.

L'Acord de Schengen

L’any 1985 es va signar l’Acord de Schengen (Luxemburg), pel qual quedava establerta una zona de lliure circulació amb la supressió de fronteres comunes entre Alemanya, França, Benelux i d’altres països que s'hi van anar sumant. Així doncs, un passaport comú que assegurava la lliure circulació de persones únicament presentant, en el nostre cas, el DNI.

Política Regional de la UE

La política regional de la Unió Europea té com a objectiu millorar el benestar econòmic de determinades regions de la Unió amb la finalitat de mitigar les desigualtats que hi existeixen. Fixeu-vos en el següent mapa, on es pot veure la riquesa de les regions segons el seu PIB (com més rosa, més pobra és la regió; i com més blau, més rica).