Òrgans Administratius: Classificació, Competència i Relacions

L'Òrgan Administratiu: Concepte i Definició

Segons Entrena Cuesta, l'òrgan administratiu es defineix com una unitat administrativa integrada per una esfera de competències i un conjunt de mitjans materials pertanyents a l'ens públic en el qual s'integra l'òrgan, que són exercitats i utilitzats, respectivament, per una o diverses persones que es troben adscrites a aquesta unitat.

Classes d'Òrgans Administratius i Òrgans Col·legiats

La doctrina classifica els òrgans administratius atenent a diversos criteris:

Criteris de Classificació Estructural i Funcional

Estructuralment, en funció del nombre d'elements personals, podem parlar de:

• Òrgans Unipersonals

• Òrgans Col·legiats

Des del punt de vista funcional, les classificacions bàsiques són les que atenen:

• Classificació per Àmbit Territorial de Competències

  (Òrgans centrals i perifèrics)

• Classificació per Naturalesa Material de les Funcions

  (Òrgans actius, consultius i de control)

Classificació dels Òrgans de la Generalitat

Es poden classificar els òrgans de la Generalitat en:

• Centrals o perifèrics
• Consultius i actius

Així, són òrgans centrals aquells la competència dels quals s'estén a tot el territori de Catalunya.

Són òrgans territorials o perifèrics els configurats com a delegacions territorials del Govern de la Generalitat que dependran del departament al qual estiguin adscrits per Reglament. D'altra banda,

Són òrgans consultius els que tenen assignades expressament funcions d'informe, consulta, assessorament i proposta (p. ex., CJA, Consultiu).

Són òrgans actius:

• Les subdireccions generals
• Els serveis
• Les seccions
• I els negociats.

Estudi Especial dels Òrgans Col·legiats

Quant a l'estudi especial dels òrgans col·legiats, aquests es regiran:

• Per les normes de la seva creació.
• En defecte, per la regulació legal.

Elecció del President i Secretari

El president i el secretari d'un òrgan col·legiat seran escollits pel mateix òrgan per majoria absoluta dels seus membres en primera votació o majoria simple en segona.

En cas d'absència, vacant o malaltia, el president serà substituït pels vicepresidents segons l'ordre de nomenament o bé per antiguitat. El secretari, per la seva part, serà substituït pel vocal més jove.

Convocatòria i Quòrum de les Sessions

Correspon al president la convocatòria de les sessions i la determinació de l'ordre del dia, notificant-ho als membres amb una antelació mínima de 48 hores.

Tot i no complir-se els requisits anteriors, un òrgan col·legiat queda vàlidament constituït quan estiguin tots els seus membres reunits i ho acordin per unanimitat.

Quòrum de Constitució

El quòrum de constitució exigit és:

• En primera convocatòria, majoria absoluta dels components.
• En segona, amb assistència d'1/3 dels seus membres, amb un mínim de 3.

Presa d'Acords i Votacions

Els acords es prenen com a regla general per majoria simple, excepte que una norma específica disposi altra cosa, ostentant el president vot diriment.

• Les votacions només seran secretes si ho permet la regulació específica.
• Els acords constaran en acta aixecada pel secretari.

La Competència Administrativa: Naturalesa i Delimitació

L'existència d'una pluralitat d'ens en el si de cadascuna de les Administracions Públiques exigeix que es distribueixi entre elles la titularitat de les funcions públiques. Així mateix, l'existència de diversos òrgans dins d'un ens públic fa necessari distribuir entre ells les peculiars funcions de l'ens.

Apareix així el criteri de competència administrativa, definit per García de Enterría com «la mesura de la potestat que correspon a cada òrgan».

Relacions Interorgàniques: Coordinació i Jerarquia

La Coordinació Administrativa

Quant a la coordinació, cada òrgan ha d'ajustar els seus mitjans, no només a les finalitats pròpies sinó també a les de l'Administració en què s'integra com a conjunt, sense impedir o dificultar als altres l'exercici de les seves competències.

Com a formes d'arbitrar aquesta coordinació, la llei assenyala:

• Tècniques de planificació departamentals.
• Creació de comissions interdepartamentals.
• L'emissió d'orientacions i criteris d'actuació emesos pel Govern o els consellers.

La Jerarquia Administrativa

I quant a la jerarquia, la podem definir com aquella especial estructuració dels òrgans d'un ens públic mitjançant la seva ordenació escalonada, de manera que els superiors podran dirigir i fiscalitzar l'actuació dels inferiors, resolent, en el seu cas, els possibles conflictes entre ells.

Desconcentració i Delegació de Competències

La Desconcentració

La desconcentració és una tècnica de descongestió que suposa traslladar la titularitat de la competència des d'un òrgan superior a un altre inferior integrats dins un mateix ens públic, que és el que la diferencia de la descentralització.

La Delegació de Competències

La delegació implica el trasllat no de la titularitat sinó tan sols de l'exercici de la competència. No obstant això, hi ha matèries no delegables.

Delegació o Autorització de Signatura

Els òrgans de l'Administració poden autoritzar la signatura als titulars dels òrgans que depenen d'ells.

La signatura autoritzada ha d'anar precedida de l'expressió «per autorització».

La delegació de signatura no implica alteració de la competència.

L'Encàrrec de Gestió

La realització d'activitats de caràcter material, tècnic o de serveis pot ser encomanada a altres òrgans o entitats de la mateixa o diferent Administració per raons d'eficàcia. En aquest darrer cas, es formalitzarà amb aquesta altra administració. No suposa cessió de la titularitat ni dels elements substantius del seu exercici.

L'Avocació

L'avocació és una manifestació del principi de jerarquia, per la qual un òrgan superior reclama per a ell el coneixement d'un assumpte la resolució del qual correspon de forma ordinària o per delegació als seus òrgans inferiors, quan circumstàncies d'índole tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial ho facin convenient.