Orientacions didàctiques per dissenyar activitats d'ensenyament-aprenentatge

La percepció del temps apareix des del naixement del nen/a i es modifica amb l’edat i noves vivències. Aquest procés s’adquireix de forma espontània. L’alumne inicialment té una percepció subjectiva que evoluciona fins arribar a la comprensió de determinats conceptes: ordre, durada, freqüència, canvi, evolució... Cal dissenyar una sèrie d’activitats per ajudar-lo a conèixer el seu temps personal i orientar-s'hi.

El temps històric

És el temps del passat, del present i del futur de les societats, es basa en el resultat de les accions i obres dels homes del passat que es manifesten en el present i avancen cap al futur. Una eina fonamental per entendre el temps històric és la cronologia. La cronologia permet l’orientació del temps, relacionar esdeveniments, calcular la durada d’un fenomen històric, descobrir la influència del passat i relativitzar el present.

El fris cronològic

Ajuda a calcular el temps transcorregut entre dos esdeveniments o la durada d’un fet. El canvi, l’evolució causal, els ritmes evolutius i les durades són categories bàsiques del temps històric. Són conceptes que s’han de treballar a partir d’algún element de la vida quotidiana. Per introduir l’alumne en l’aprenentatge del temps històric, hem de partir del present, del temps viscut, de la història familiar o local.

La història familiar

Permet que el nen o la nena faci un treball de recerca, d’investigació: utilitza diferents tècniques i fonts pròpies de l’historiador, coneix una sèrie d’esdeveniments, els situa en el temps i els relaciona extreient conclusions. Fa interpretacions i comprèn els canvis produïts en el període del temps. En la història familiar, la documentació i les tècniques que s’utilitzen en la investigació poden ser molt variades: fonts orals, fonts gràfiques, documentació oficial, objectes.

La història local

És també molt apropiada en ser objecte d’estudi concret, proper als infants perquè permet l’observació directa. A partir del treball de recerca local, s’han de seleccionar aquells elements de caràcter general que permeten entendre en el seu context un estudi local. El treball de la història afavoreix el coneixement, l’interès i la valoració del propi patrimoni i el respecte per als altres pobles. L’anàlisi dels fets més significatius de la vida quotidiana serà un instrument adient a les capacitats dels alumnes per aproximar-nos a l’evolució de la vida. A partir d’elements com és el cas del menjar, el joc, l’alumne pot saber situar-se en el seu temps.

Objectius de la història local

Permet un estudi proper als infants (d’observació directa), sobre els llocs dels fets i períodes més rellevants del passat del seu municipi. L’alumne aprèn a:

• Emmarcar (situar cronològicament) aquests fets del passat del seu poble en els grans períodes de la història.
• Ubicar (situar espacialment) en quin lloc del municipi es van produir aquests fets.
• Iniciar la capacitació dels procediments propis per a l’estudi del passat.
• Valorar (respectar, estimar) la història i el patrimoni del seu poble.