Origen Biodiversitat: Fixisme, Lamarck, Darwin i Proves

L'origen de la biodiversitat

Hipòtesis fixistes

Són aquelles que sostenen que els organismes vius van ser creats per un ésser sobrenatural (Creacionisme). Es basaven en la creença en Déu com a creador immutable.

Hipòtesis evolucionistes

Els corrents de pensament que afirmen que els organismes vius canvien al llarg del temps s'agrupen sota el terme general d'evolucionisme. Una de les primeres teories fou el lamarckisme.

Lamarck i l'herència dels caràcters adquirits

Aquest pensament, desenvolupat pel Cavaller de Lamarck, es va plasmar en la seva obra. Recollia idees prèvies i les estructurava.

Un dels seus punts de partida era que, tot i que Déu havia creat la natura, aquesta havia anat canviant per si sola posteriorment.

Principis del lamarckisme

L'ambient com a motor del canvi

L'ambient, sovint desfavorable, força els organismes vius a adaptar-s'hi.

Ús i desús dels òrgans

Segons Lamarck, l'ús continuat d'un òrgan el desenvolupa, mentre que el desús l'atrofia. Aquests canvis eren una resposta a les necessitats imposades per l'ambient.

Herència dels caràcters adquirits

Aquests canvis o adaptacions adquirides durant la vida d'un organisme eren, segons Lamarck, heretables, és a dir, passaven a la següent generació.

Darwin i la selecció natural

Charles Darwin fou un naturalista clau en el desenvolupament de la teoria de l'evolució.

Principis del darwinisme

Superproducció de descendència

Totes les espècies vives tendeixen a tenir una descendència més nombrosa que la que pot sobreviure amb els recursos disponibles.

Darwin observà que no totes les cries arribaven a ser adultes. Davant d'una gran descendència, la majoria moren, i només les més fortes (o més ben adaptades) sobreviuen.

Variabilitat intraespecífica

Dins d'una mateixa espècie, hi ha individus diferents, presenten variacions en les seves característiques.

Darwin va raonar que, entre els descendents, se seleccionen aquells amb les característiques més favorables per sobreviure en un ambient determinat.

Selecció natural

És el procés pel qual l'ambient afavoreix els individus que tenen unes característiques que els permeten adaptar-se millor i, per tant, sobreviure i reproduir-se (Adaptació).

Darwin afirmava que només els millors adaptats poden sobreviure i deixar més descendència.

Supervivència dels més aptes

Sobreviurà i es reproduirà amb més èxit l'individu que presenti les característiques més avantatjoses en el seu entorn.

Darwin va concloure que dins de la població hi ha individus que, per atzar, tenen característiques que els fan més aptes per sobreviure.

Neodarwinisme o Teoria Sintètica

Darwin no va poder explicar l'origen de la variabilitat sobre la qual actua la selecció natural.

La genètica mendeliana, redescoberta posteriorment, explicava com s'hereten els caràcters i com sorgeix la variabilitat (mutacions).

Mentre Darwin se centrava en l'evolució dels individus (o les seves característiques), el Neodarwinisme integra la genètica i se centra en l'evolució de les poblacions.

Els mecanismes evolutius principals segons la Teoria Sintètica són:

• Les poblacions evolucionen, no els individus.
• La font primària de variabilitat genètica són les mutacions.
• La selecció natural actua sobre aquesta variabilitat.
• La deriva genètica també pot influir en la freqüència dels al·lels, especialment en poblacions petites.

Proves a favor de l'evolució

Avui en dia, l'evolució biològica és àmpliament admesa com un fet científic. Hi ha diverses línies d'evidència que ho confirmen:

Proves anatòmiques

Es basen en l'estudi comparat de l'estructura i la funció de diferents òrgans del cos d'espècies diferents. L'existència d'òrgans homòlegs (mateixa estructura, diferent funció) i anàlegs (diferent estructura, mateixa funció) recolza l'evolució.

Proves biogeogràfiques

La biogeografia estudia la distribució geogràfica de les espècies. La presència d'espècies semblants en continents separats o d'espècies úniques en illes s'explica per l'evolució i la tectònica de plaques.

Proves paleontològiques

L'estudi dels fòssils revela formes de vida passades i la seva evolució al llarg del temps. Encara que el registre fòssil és sovint incomplet (no tots els organismes es fossilitzen), en alguns casos ha estat possible construir sèries molt completes, ordenades de més antigues a més modernes, anomenades sèries filogenètiques, que mostren la transició entre espècies.

Proves bioquímiques

Es basen en l'estudi de les semblances i diferències en l'àmbit molecular (ADN, ARN, proteïnes) entre espècies. Com més properes evolutivament són dues espècies, més similituds presenten les seves molècules.