L'Origen de Catalunya: De la Marca Hispànica a la Corona d'Aragó

La Marca Hispànica, l'origen de Catalunya

Lluís el Piadós va conquerir territori als Pirineus. Els francs van crear la Marca Hispànica com a frontera per impedir que els àrabs avancessin cap a França. Aquest territori es va dividir en comtats, com els de Barcelona, Cerdanya i Rosselló. A cada comtat hi havia un comte, el càrrec del qual no era ni hereditari ni vitalici, sinó que depenia directament del rei franc. Aquesta regió inicial es coneix com la Catalunya Vella.

La independència dels comtats catalans (Segle X)

El comte Borrell II va demanar ajuda al rei franc per fer front a una invasió àrab. Com que l'ajuda no va arribar, els comtats catalans es van independitzar de facto del poder franc. Durant aquest període, el repoblament del territori es va dur a terme mitjançant alous (petites propietats lliures).

L'expansió territorial

Els comtes catalans van ampliar progressivament els seus dominis:

• Cap al sud: Van conquerir territoris als musulmans, donant lloc a la Catalunya Nova. Aquestes noves terres es van repoblar mitjançant cartes de poblament.
• Cap al nord: El comte Ramon Berenguer III es va casar amb Dolça de Provença, expandint la influència catalana a Occitània.

La formació de la Corona d'Aragó

El matrimoni entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, hereva del Regne d'Aragó, va donar lloc a la unió dinàstica. El seu fill, Alfons I el Cast, va ser el primer rei de la Corona d'Aragó, que inicialment unia el Principat de Catalunya (la Catalunya Vella i la Nova) i el Regne d'Aragó. Més tard, s'hi incorporarien els regnes de Mallorca i València.

L'expansió per la Mediterrània

Amb el suport financer dels mercaders, la Corona d'Aragó va iniciar una gran expansió per la Mediterrània. Es van conquerir territoris com:

• Sicília
• Sardenya
• Atenes i Neopàtria
• El sud d'Itàlia i Nàpols

El rei Jaume I va conquerir Mallorca, Eivissa i València, mentre que el seu net Alfons III va conquerir Menorca.

Personatges clau

Guifré el Pilós

Comte de Barcelona que va convertir els càrrecs comtals en hereditaris i vitalicis. La llegenda li atribueix l'origen de l'escut de Catalunya (les quatre barres).

Borrell II

Va protagonitzar la independència de facto dels comtats catalans respecte al regne franc al segle X.

Ramon Berenguer I

Va consolidar el poder comtal davant la noblesa feudal i va impulsar la redacció dels primers textos legals, els Usatges de Barcelona.

Ramon Berenguer III

Es va casar amb Dolça de Provença, iniciant l'expansió cap a Occitània.

Ramon Berenguer IV

El seu matrimoni amb Peronella d'Aragó va donar origen a la Corona d'Aragó.

Jaume I el Conqueridor

Rei que va liderar la gran expansió territorial amb les conquestes de Mallorca, València i Eivissa.

Glossari de termes

Almogàvers

Soldats mercenaris d'infanteria lleugera al servei de la Corona d'Aragó, famosos per la seva eficàcia en la conquesta de la Mediterrània.

Alous

Petites propietats de terra lliures d'obligacions senyorials, atorgades als pagesos per repoblar territoris conquerits als musulmans.

Call jueu

Barri on residia la comunitat jueva a les ciutats medievals.

Cartes de poblament

Documents que atorgaven llibertats i privilegis als nous habitants per fomentar el repoblament de les terres conquerides (la Catalunya Nova).

Catalunya Vella i Catalunya Nova

La Catalunya Vella és el territori original dels comtats de la Marca Hispànica. La Catalunya Nova correspon a les terres conquerides al sud a partir del segle XII.

Càtars

Seguidors d'un moviment religiós cristià, considerat herètic per l'Església Catòlica, amb una forta presència a Occitània.

Diàspora

Dispersió del poble jueu fora de la seva terra d'origen. La primera gran diàspora va ser provocada per l'Imperi Romà.

Mals usos

Conjunt d'obligacions abusives que els senyors feudals imposaven als pagesos de remença.

Mudèjars

Població musulmana que vivia en territori cristià després de la conquesta.

Pàries

Impostos que els regnes de taifes musulmans pagaven als comtes catalans a canvi de pau i protecció.

Revolta feudal

Enfrontaments violents, ja fos entre nobles pel control de terres o entre pagesos i senyors per les dures condicions de vida i els mals usos.