L'Origen del Treball Social: Impacte de la Revolució Industrial

Impacte de la Revolució Industrial i el Treball Social

El segle XVIII i XIX van ser testimonis de l'impacte profund de la Revolució Industrial, derivada de la Revolució Burgesa Anglesa, i les seves múltiples implicacions socials. Amb l'aparició de la màquina i la consegüent industrialització, van sorgir una sèrie de problemes socials, econòmics i legals:

• Problemes socials: Amuntegament de la població, habitatges insalubres, problemes de salut.
• Problemes econòmics: Misèria, explotació laboral, atur, subtreball.
• Problemes legals: Treball infantil i de dones menys remunerat, jornades excessives, salaris baixos, inseguretat laboral.

La Qüestió Social i l'Evolució de l'Assistència

Aquesta suma de factors va propiciar la imposició d'una nova concepció de l'ajuda i l'assistència. Alhora, existia una gran multiplicitat i autonomia, a vegades irracional, de les obres de beneficència. Aquesta multiplicitat va reduir els efectes de la beneficència, creant confusió i afavorint el que Escartín (1994) anomena: l'explotació de la beneficència.

Tant l'Església com l'Estat van començar a preocupar-se profundament per la pobresa. Va sorgir la idea de la «qüestió social», lligada a una pertorbació profunda de l'ordre social. L'Estat va implementar regularitzacions, com l'impost contra la pobresa, la construcció d'asils i cases de treball per a captaires. Es van adoptar mesures econòmiques, jurídiques i laborals per a la millora de les condicions dels treballadors i treballadores, culminant amb l'aparició del Dret Laboral i la Seguretat Social.

Naixement del Treball Social Modern

En aquest context convuls, de grans transformacions i problemes socials, va néixer una moderna professió que intentava respondre a les necessitats socials creixents generades per la Revolució Industrial: el Treball Social.

Precursors del Treball Social

Entre els precursors i precursores del Treball Social destaquen figures clau que van assentar les bases de la professió:

Thomas Chalmers: Individualització i Caritat

Va organitzar un programa de caritat privada basat en el principi de l'ajuda veïnal. El més destacable de Chalmers va ser la introducció dels principis d'individualització i la recerca de les causes de la pobresa.

William Booth i l'Exèrcit de Salvació

Fundador de l'Exèrcit de Salvació, la missió del qual era ajudar els necessitats, sovint a canvi de la conversió religiosa.

Frédéric Ozanam i Sant Vicenç de Paül

Fundador de les Conferències de Sant Vicenç de Paül.

Altres Figures Clau en l'Assistència Social

• Edwin Chadwick: Membre de la Cambra dels Comuns, influent en reformes sanitàries.
• Robert Owen: Un dels socialistes utòpics més importants, pioner en millores laborals.
• Els Barnett: Van fundar una casa universitària de rehabilitació (Toynbee Hall), un model de settlement house.
• Octavia Hill: Representa l'aproximació més propera a la professió, sent membre de la Charity Organisation Society (C.O.S.).

La Visió de Carme Garriga sobre el Treball Social

Carme Garriga va desenvolupar una definició molt completa que subratlla el Treball Social com a professió. Segons la seva concepció, tota intervenció s'adreça a persones, famílies, grups i comunitats amb l'objectiu que adquireixin un sentit crític de la seva situació quotidiana i siguin elles mateixes les que resolguin els seus problemes. Per a Garriga, enfrontar-se als problemes és la clau per millorar-los, permetent que aquestes persones prenguin consciència de la seva realitat i trobin els camins per assolir el seu màxim benestar.