Origen i Estils del Jazz: Del Work Song al Be-bop

Origen del Jazz

El jazz eren els cants dels esclaus que treballaven a les plantacions del sud dels Estats Units. Hi ha 3 gèneres principals:

• Work song

  Els esclaus s'ajudaven amb cants en el treball a les plantacions. El ritme del treball servia de base i s'acompanyaven amb el so de les eines. Tenia un caràcter trist i melangiós, però rítmic. Un treballador era el que iniciava el cant i els altres responien repetint els mateixos versos.

• Gospel song

  Era el cant religiós dels negres americans. Els esclaus van trobar a l'església on trobar-se tots i on cantaven amb l'esperança de trobar un nou món després de la mort, que fos igual per a tothom. (solista (predicador), cor (resposta del poble)).

• Blues

  L'esclau exposava la tristesa de la situació acceptant amb resignació el seu destí. El clima és lent, trist i tens i amb certa ironia.

Característiques del Swing

• Big bands (de 12 a 16 músics) amb gran importància dels solistes en contrast amb el conjunt.
• Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: dues seccions de vent-metall (trompetes i trombons) i una secció de vent fusta (saxo alt, saxo tenor i clarinet). Els instruments es posaven drets quan havien de fer solos. Les melodies dels temes són molt més elaborades.
• Estil riff: Fases de pregunta i resposta.
• Pulsació rítmica marcada en quatre temps: Els dos estils anteriors marcaven un ritme de dos cops. El swing marca els quatre temps, però accentuant el 2 i el 4 amb un ritme especial (corxera amb punt i semicorxera).
• Necessitat d'arranjadors per a orquestra: Aquest estil perd en improvisació i espontaneïtat i guanya en complexitat orquestral. Sembla més a la música europea.

Nova Orleans i els Inicis del Jazz

L'any 1865, Lincoln declara la llibertat per als esclaus. Alguns d'ells adquireixen instruments de vent-metall i aprenen a tocar amb una tècnica pròpia, intentant imitar el que fan amb la veu quan canten. Fan bandes i es dediquen a tocar en locals de barris baixos de les ciutats, en especial a Nova Orleans.

Característiques del Be-bop

• Deixa de banda la regularitat de fons de la bateria i la converteix en un instrument autònom dins el conjunt. El batec bàsic del jazz tradicional desapareix.
• Amb el Be-bop, el jazz deixa de ser una música principalment adreçada al ball, i passa a ser música per escoltar.
• Els instruments toquen unes frases a una velocitat tan ràpida que elimina qualsevol comparació amb la veu negra. Les emocions de fons que comportaven el jazz tradicional quedaven substituïdes per la gran habilitat tècnica dels intèrprets.
• L'interval de 5a disminuïda descendent és l'interval més popular d'aquesta època i és el que caracteritzarà l'estil Be-bop.
• Improvisacions emmarcades pel tema presentat a l'uníson a l'inici i al final de la peça i generalment tocat per trompeta i saxofon.

Característiques de l'Estil Chicago

• De 6 a 9 músics, encara que algunes orquestres sobrepassaven els 10.
• Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó i, per primer cop, saxofon.
• Improvisació individual: Predomini dels solistes per damunt del conjunt. Quan hi ha diverses línies melòdiques, acostumen a anar paral·leles.
• Pulsació rítmica en els temps febles: Es desplacen rítmicament cap als temps 2 i 4, sobretot a la bateria.