Origen i Evolució del Català: La Romània i les seves Influències

1. Origen i Evolució de la Llengua Catalana

La Romània i les Llengües Romàniques

La Romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí vulgar, és a dir, una llengua romànica.

Les llengües romàniques són: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès.

La Romanització

S’anomena romanització el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma en els territoris que varen entrar a formar part de l’Imperi Romà.

L’Imperi va aconseguir la unitat política i lingüística a través de la llatinització. Els pobles conquerits, després de passar per un període de bilingüisme, se sotmetien al llatí, la llengua que imposava l’administració, l’exèrcit, el comerç, l’ensenyament i totes les manifestacions de la vida romana.

Els romans varen desembarcar a Empúries l’any 218 aC i es varen estendre per la costa mediterrània de la península Ibèrica. A Mallorca, Cecili Metel arribà el 123 aC i poc després conquerí Menorca (Balears). Eivissa va ser cartaginesa fins al segle I dC (Pitiüses).

Tan extens va arribar a ser el territori conquistat pels romans que l’Imperi va començar a perdre la unitat i l’homogeneïtat. Per això, el llatí que s'hi parlava va anar perdent la cohesió i va començar a diversificar-se i, a partir del segle V dC, va començar a rebre la influència d’altres llengües.

Invasió Germànica

Al segle V, els pobles germànics varen iniciar l’ocupació dels territoris de l'Imperi Romà. A les nostres terres, l’arribada i la posterior dominació dels visigots no va comportar grans influències sobre la població autòctona. Amb el temps, els visigots es varen integrar a la població i, lingüísticament, varen acabar adoptant el llatí.

Invasió Musulmana

L’ocupació musulmana de la península Ibèrica, que va començar l’any 711, constitueix un fet important per a la configuració lingüística del territori, perquè va tenir lloc en el període de formació de les llengües romàniques. La presència de l’àrab no va tenir la mateixa durada ni la mateixa intensitat a tots els territoris. Mentre que a la Catalunya Vella el contacte va durar uns cent anys, a la Catalunya Nova en va durar uns quatre-cents. Al territori que esdevindria posteriorment el Regne de Mallorques la dominació àrab va durar des del 902 al 1229, i l’estada al que seria el Regne de València es perllongà durant cinc segles aproximadament.

Elements Lingüístics que Influïren en la Formació del Català

L’element bàsic en la formació del català és el llatí vulgar, que era el que es parlava i que era diferent del clàssic o literari. Ara bé, hem de tenir en compte que una llengua és el resultat d’influències diverses, que en el cas de la catalana són:

• El substrat: és la llengua que, en un territori determinat, ha estat substituïda per una altra a causa d'una conquesta o colonització, però que li ha deixat una empremta. En el cas de la llengua catalana, els elements més destacables del substrat preromà són:
  • Substrat indoeuropeu: representat per les llengües dels pobles indoeuropeus (segles X-V aC) i constituït per noms com banya, llauna, camí, tancar…
  • Substrat grec (s. VII aC): format pels topònims de les colònies que fundaren els grecs, com Empúries i Roses.
  • Substrat fenici: constituït per l'herència lingüística de la civilització fenícia i cartaginesa (des del s. VII aC), amb topònims com Eivissa i Maó.
  • Substrat iberobasc: estudiat conjuntament per les grans similituds entre les dues llengües, que coincidiren al nord de la península ibèrica entre els segles VI i V aC; consta de noms comuns: pissarra, esquerra, carabassa…
• El superstrat: és a dir, la llengua que, en un territori determinat, s'ha introduït dins l’àrea d’una altra i, sense arribar a substituir-la, hi ha deixat alguns trets lingüístics. Són exemples de superstrat les aportacions lingüístiques dels pobles germànics i àrabs. Del superstrat germànic ens resten noms propis (Guillem, Bernat, Ramon, Arnau...) i noms comuns (guerra, bandera, guanyar, treva, blau...). Del superstrat àrab tenim abundant toponímia (Binissalem, Banyalbufar, Valldemossa, Alcúdia...) i moltes paraules relacionades amb l'agricultura (albercoc, albergínia, carxofa, garrova, síquia, sínia, safareig, aljub...), entre d'altres.