Origen i Evolució del Català: De la Romanització a l'Actualitat
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,47 KB
La Romanització: Implantació de la Cultura Romana
Per "romanització" s'entén el procés d'implantació al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'Imperi Romà, que era el llatí. No obstant això, la romanització de Catalunya no va ser uniforme. Hi hagué zones profundament romanitzades, com l'Empordà, al costat d'altres de romanització menys intensa, com la zona d'Olot.
De mica en mica es va produir un canvi lingüístic en aquests territoris. Després d'una etapa de bilingüisme entre el llatí i les llengües indígenes, el llatí es va acabar imposant. No obstant això, s'observen en el llatí parlat en cada territori particularitats fruit del substrat de les llengües indígenes que s'hi parlaven. D'aquesta manera, des d'un primer moment hi va haver diferències entre el llatí parlat a la Península Ibèrica i el d'Itàlia. I encara, dins del llatí de la Península també hi havia diferències (era diferent el llatí parlat en una zona del parlat en una altra). Els parlants, però, no tenien encara consciència d'aquestes diferències.
Què són les Llengües Romàniques o Neollatines?
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que procedeixen del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", 'parlat pel poble', com a oposat al llatí clàssic i literari). Pertanyen a les llengües indoeuropees.
Conceptes Clau en l'Evolució Lingüística
- Substrat
- Influències lingüístiques que s'incorporen al llatí vulgar dels romans que es troben en el nostre territori i que provenen de les llengües que ja hi havia, anteriors a la romanització.
- Superstrat
- Influències posteriors a la romanització que s'incorporen a la llengua catalana a partir de les invasions dels pobles germànics i àrabs.
- Adstrat
- Aportacions lingüístiques de les llengües veïnes.
- Llatí Vulgar
- Era la llengua parlada per la gran majoria dels parlants: la població amb poc o gens coneixement de la cultura escrita. Era inestable i divers, enfront del caràcter fix i unitari de la llengua literària, de la qual es va anar allunyant progressivament, sobretot a partir del segle I d.C., fins que va donar lloc a les llengües romàniques.
- Parlar Consecutiu
- El català és un parlar consecutiu perquè s'ha implantat com a conseqüència de la repoblació dels territoris per part de persones que provenien de Catalunya.
La Configuració de la Llengua Catalana
Orígens i Influències del Llatí a Catalunya
El català prové bàsicament del llatí vulgar implantat entre els segles II aC i II dC al nord-est de la Península Ibèrica i al sud de la Gàl·lia Narbonesa. És un llatí primerenc i d'una variant social més aviat baixa. El contacte habitual amb la metròpoli va permetre al parlar d'aquesta zona incorporar amb facilitat els neologismes creats a la gran ciutat i abandonar formes arcaiques. Això li dona un cert caràcter innovador.
Aquest llatí va rebre influències i manlleus de moltes altres llengües. Sens dubte, el llatí que va arribar a terres catalanes ja duia incorporats molts elements lingüístics manllevats al grec. A la Península Ibèrica, el llatí va entrar en contacte amb l'ibèric, el basc i el cèltic. Les llengües de substrat només van influir de manera superficial sobre la parla catalana.
A partir del segle VIII, el català incipient va entrar en contacte amb els parlars àrabs dels sarraïns. El contacte més llarg va ser a partir del segle XIII, quan van conviure amb els moriscos. Des de l'època medieval fins ara, la llengua catalana ha seguit l'evolució interna pròpia amb influències de les llengües veïnes. Ha integrat formes de l'occità, el castellà, el francès, l'italià i l'anglès.
Influències de Superstrat: Germànic i Àrab
La llengua catalana conserva una gran quantitat de paraules que provenen dels parlars germànics dels visigots (llengua del superstrat), com ara:
- bandera
- gana
- brotar
També en conserva dels parlars àrabs, com ara:
- catifa
- cotó
- llimona
Cronologia: La Conformació de l'Espai Lingüístic Català
- 801: L'Exèrcit franc conquereix Barcelona.
- 878: Neix el Casal de Barcelona amb Guifré el Pelós.
- 986: Els comtats catalans inicien la independència política.
- 1059-1076: Ramon Berenguer I instaura un estat feudal.
- 1059-1213: Els comtats catalans i occitans mantenen una bona relació. Les guerres porten el català a diferents terres.
- 1162-1196: S'instaura la Corona d'Aragó.
- 1213-1276: Jaume I conquereix Mallorca, Eivissa i el Regne de València, que s'incorporen a la Corona d'Aragó.
- 1282-1327: Menorca és repoblada per catalans.
- 1412: Se signa el Compromís de Casp.
- 1442: Alfons el Magnànim conquereix el Regne de Nàpols.
- 1479: S'uneixen la Corona d'Aragó i la de Castella gràcies al matrimoni entre Ferran II i Isabel I.