L'Origen i l'Evolució del Teatre Grec: Tragèdia i Èsquil

Qüestionari sobre el teatre grec

1. Quin és l'origen del teatre grec?

El teatre grec té el seu origen en determinades manifestacions religioses del poble grec com el ditirambe, un himne dedicat a Dionís, el déu del vi. En les festes consagrades a aquesta divinitat, la matèria d’aquests himnes es reduïa a narrar les aventures de Dionís: les seues peregrinacions, persecucions i les seues desgràcies, alhora que les seues alegries i exaltacions.

2. Què és la tragèdia grega i quins temes tracta?

La tragèdia grega és una obra dramàtica d’estil grandiós que representa un conflicte sense solució entre personatges importants i, generalment, els aboca a la catàstrofe. Les tragèdies conservades tenen arguments procedents de la mitologia, com ara els cicles de Tebes o els d'Argos.

3. Resum del Cicle de Tebes

El Cicle de Tebes és una de les tragèdies conservades de l’antiga Grècia. La història ens conta que un oracle va pronosticar, en néixer Èdip, que aquest mataria son pare i es casaria amb sa mare, la qual cosa desencadenaria grans desgràcies. Per tal d'evitar el destí, l'infant va ser lligat pels peus en un cistell i va ser abandonat. Va ser recollit pel rei Pòlib, que el va criar sense que ell conegués la seua veritable identitat.

Fet home, va a Tebes on troba Lai, el seu vertader pare; discuteixen i el mata. Més endavant, resol l'enigma de l'Esfinx i, com a premi, es casa amb la reina Iocasta, la seua mare. S'ha acomplert el principi de l'oracle. En descobrir-se el parricidi i l'incest, Iocasta se suïcida i Èdip es treu els ulls. Etèocles i Polinices lluiten i es maten entre ells pel regnat de Tebes. Creont, el nou rei, condemna Antígona a morir tancada en una cova, on ella es penja. Hèmon, el seu cosí i enamorat, se suïcida en veure-la morta.

4. Característiques i innovacions d'Èsquil

Èsquil va contribuir a donar forma definitiva a la tragèdia grega amb la incorporació d’un segon actor. Les seues tragèdies es caracteritzen pel predomini del sentiment religiós i per la senzillesa de l’acció, en la qual preval el clima sobre els actes. Èsquil mostra en les seues obres com les antigues lleis rígides i despietades van sent substituïdes per una justícia més equitativa, fonamentada en la moral atenenca.

Quant al llenguatge, l’obra d’Èsquil destaca pel seu vigor i varietat expressiva, i pel fet que, sense abusar de la retòrica, aconseguia donar una gran profunditat a cada una de les paraules. És considerat el pare de la tragèdia per la majestat espiritual de què impregna l'obra dramàtica, alhora que l'enlairava com a senyera d'un poble conscient de la seua situació preeminent en la història.