Origen i Evolució de la Filosofia Grega
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,37 KB
Origen de la Filosofia
La filosofia va néixer al segle VII aC. Un grup d'intel·lectuals van deixar de banda les respostes mitològiques tradicionals. No es conformaven amb les respostes imaginatives sobre déus, sinó que, per primer cop, van investigar sobre l'origen i la naturalesa del món. És el pas del mite al logos. Logos, en grec, vol dir raó i paraula. La filosofia suposa la superació del mite i el protagonisme del logos.
Preguntes dels Primers Pensadors
Els filòsofs grecs volien donar resposta a preguntes sobre quatre aspectes:
- Cosmos (natura): Volien conèixer la realitat de la natura, d'on procedeix i quin és el principi de tot.
- Ethos (ètica): Volien conèixer millor la dimensió ètica de les persones, una guia per al comportament humà i ciutadà.
- Anthropos (home): Volien conèixer la realitat de la persona, una reflexió sobre la civilització i l'estat.
- Del mite al logos: Volien passar del mite al logos. El logos és la facultat de donar a conèixer les coses tal com són.
El Pas del Mite al Logos
La novetat dels primers filòsofs es caracteritza pel pas que fan del mite al logos.
- Mite significa relat, narració, creença.
- Logos vol dir raó i paraula, conèixer les coses tal com són.
Es tracta, doncs, del pas d'una explicació mítica a una explicació més lògica i raonada.
L'Arjé
Terme grec que significa el principi, el començament de tot. Va ser utilitzat pels primers filòsofs per a referir-se a l'element primordial del qual està compost i/o del qual deriva tota la realitat material.
Sòcrates: Vida, Doctrina i Mètode
Sòcrates va ser un filòsof grec, fill d'un escultor i d'una llevadora. Va ser contemporani als sofistes, però a diferència d'aquests, Sòcrates ensenyava a la gent a arribar a la veritat mitjançant el diàleg i sense cobrar. De la seva mare va aprendre a portar la gent cap a la llum, la veritat; i del seu pare, la bellesa, l'ètica i els valors. Sòcrates creia en els valors ferms i estables, que adquireixen un valor universal. Va ser mestre de Plató, gràcies a qui coneixem els seus pensaments, ja que Sòcrates no va deixar res per escrit. Sòcrates va ser condemnat a mort perquè el van acusar d'impietat (no creure en déus) i de corrompre els joves. Ell va acceptar la seva mort ingerint cicuta, un verí.
La seva tasca era extreure la veritat mitjançant un mètode dialèctic que exigia un doble procés:
- Primer, utilitzava la ironia, feia dubtar i creava confusió.
- Després, feia arribar els seus alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven per mitjà d'hàbils preguntes, la lògica de les quals arribava a un assegurament del propi coneixement.
Aquest procés es coneix com a maièutica. Es basa en la idea que la veritat està latent en la ment humana, i que només cal aconseguir fer-la aflorar, de manera semblant a un naixement (d'aquí el nom). La finalitat de la ironia i la maièutica no era cap altra que l'educació de l'home en la recerca del bé. Ell deia que no era un savi. Una coneguda frase seva és: "Jo només sé que no sé res".