Origen i evolució de la llengua catalana
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,5 KB
La Romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí vulgar, és a dir, una llengua romànica.
Les llengües romàniques són: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic i romanès.
La romanització és el procés d'implantació de l'organització i de la cultura de Roma en els territoris que van entrar a formar part de l'Imperi Romà.
Elements lingüístics que van influir en la formació del català:
Element bàsic és el llatí vulgar.
El substrat és la llengua que, en un territori determinat, ha estat substituïda per una altra a causa d'una conquesta o colonització, però que li ha deixat una empremta. Català substrat preromà: Substrat Indoeuropeu, Substrat grec (Empúries i Roses), substrat fenici (Eivissa i Maó), substrat ibèric-basc.
El superstrat és la llengua que en un territori s'ha introduït dins l'àrea d'una altra sense arribar a substituir-la i ha deixat alguns trets lingüístics.
Superstrat germànic (noms propis), superstrat àrab (paraules relacionades amb l'agricultura).
Segle XV català assolí la normalització: no hi havia intoleràncies. Obres com Tiran lo Blanc i Curial e Güelfa. Segle d'or de la literatura.
La Reinaixença (Segle XIX):
Any 1833. Romanticisme. Restauració dels Jocs Florals va ser decisiva en el procés de recuperació de l'ús literari de la llengua. Destaquem Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. Revista Avenç va intentar obrir camí cap a la codificació ortogràfica i la modernització de la llengua. Any 1907 Enric Prat de la Riba crea l'Institut d'Estudis Catalans i impulsa la normativització del català.
A) EL I Congrés Internacional de la Llengua Catalana:
Impulsat pel mallorquí Antoni Maria Alcover va posar el punt de mira a nivell mundial sobre la nostra llengua, especialment sobre la necessitat d'una normativització. Alcover va ser el recopilador de les Rondaies mallorquines.El Diccionari català-valencià-balear és una obra exhaustiva que consta de deu toms. Francesc de Borja Moll va continuar l'obra després de la mort de l'autor.