Origen i Evolució de la Sociologia

L'Origen de la Sociologia

L'origen de la sociologia s'emmarca en un context definit per canvis acaparadors propiciats per les dues grans revolucions que tingueren lloc a Europa al segle XVIII i XIX: la Revolució Francesa, que assenyala el triomf d'idees i valors com la llibertat i la igualtat, i la Revolució Industrial, que produeix un enorme desplaçament de llauradors cap a les fàbriques de les ciutats.

La demolició de les formes de vida tradicionals feu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions, tant del món social com del món natural. Abans del naixement de la sociologia ja hi havia pensament sobre com havia de ser i funcionar la societat, dins de la filosofia i en relació directa amb la política i l'ètica. A la Il·lustració es va discutir sobre l'estat natural de l'home; per a Rousseau, aquest estat natural era positiu i dels altres venien els problemes, sorgeix aleshores el contracte social.

Auguste Comte i la Llei dels Tres Estadis

Auguste Comte va ser el primer a proposar la sociologia com una ciència que podia descriure amb lleis i mètodes com funcionava la societat. Aporta:

• La llei dels tres estadis, en què les potències sobrenaturals de l'estadi teològic deixen pas a les idees abstractes de l'estadi metafísic i, finalment, a l'explicació a través de l'observació de l'estadi positiu; es tracta de fer una física social.
• Proposa l'extensió d'una escola positiva al servei de la superioritat de la filosofia positiva.
• Defensava la universalitat i finalitat popular de l'ensenyança.

Émile Durkheim i els Fets Socials

Émile Durkheim va seguir la teoria de Comte aplicant-la als actes socials en esferes molt diverses com la família o l'educació. Per ell:

• L'objecte de la sociologia són els fets socials.
• Distingueix entre les societats basant-se en què, en elles, es dona solidaritat mecànica o orgànica.
  • Mecànica: es dona a les societats primitives, on la cohesió es produeix en compartir-se idees i creences.
  • Orgànica: es dona a les societats modernes, on la cohesió s'aconsegueix per la divisió del treball i el consens lingüístic.
• La sociologia de l'educació hauria de tenir una orientació pràctica amb dues finalitats:
  1. Proporcionar al professorat una anàlisi científica de l'educació.
  2. Racionalitzar la seva moral proporcionant així nous criteris d'atenció educativa.

Karl Marx i la Influència del Treball

Karl Marx, el nucli de la sociologia del segle XIX va ser el treball i com aquest formava classes socials amb vides diferents.

• Proposa una escola amb tres característiques:
  • Igualitària: va criticar les propostes que consideraven que podia haver-hi una escola igual per a tots els nens i nenes en una societat capitalista sense tenir present la desigualtat entre rics i pobres.
  • Laica: on només s'ensenyés els sabers de les diferents ciències.
  • Productiva: nens i nenes devien rebre una formació tècnica i pràctica simultàniament.

Max Weber: Racionalització, Modernització i Burocràcia

Max Weber va analitzar el poder que emanava d'aquests grups. Va fer tres aportacions a la sociologia de l'educació:

• Racionalització: ampliació tant del saber empíric com de la capacitat de predicció, del domini instrumental i organitzatiu dels processos empírics.
• Modernització: l'empresa capitalista i l'estat colonitzen progressivament.
• Burocràcia: en ser els polítics i tècnics els que elaboren les reformes sense escoltar les persones i en ser el funcionariat el que es considera amb els centres educatius, aquests es burocratitzen.