Origen i evolució de la Terra: relleu i univers
Clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,42 KB
La Terra: dinàmica i evolució
La Terra no és plana, sinó que presenta irregularitats a la seva superfície. No està quieta, es mou i es transforma constantment. Hi ha dos tipus de processos que la modelen:
Processos endògens
L'escorça terrestre està formada per plaques que suren sobre el mantell. Aquestes plaques es poden separar, formant esquerdes. L'escorça terrestre està dividida en escorça oceànica i plaques continentals. Quan l'escorça oceànica, creada en pujar i gelar-se la lava a les dorsals oceàniques, xoca amb la placa continental, s'enfonsa sota d'ella, creant una subducció. Quan dues plaques continentals xoquen i no tenen materials plegables, apareix una falla.
Processos exògens
Hi ha una sèrie de processos que transformen el relleu des de l'exterior de la Terra. Les muntanyes es rebaixen, es creen platges, apareixen i desapareixen valls. Hi ha tres fases en el procés de rebaixar una muntanya: l'erosió, quan es dissolen les roques per l'acció de forces o agents externs, com per exemple la crioclàstia, que es produeix quan l'aigua que hi ha en una escletxa es congela i trenca la roca.
L'origen de l'univers i la Terra
L'univers va néixer fa 13.700 milions d'anys amb el Big Bang. A 10 milions de graus, l'hidrogen es va convertir en heli. Gràcies a l'heli es va formar el liti, i amb aquests elements es van poder formar 25 elements químics més. Fa 4.500 milions d'anys, es va començar a formar la Terra. Al principi, els dies duraven 6 hores perquè no hi havia Lluna; tot era una bola líquida i pudenta. El camp magnètic és un escut invisible que ens protegeix del vent solar. Quan aquest xoca amb el camp magnètic, es formen les aurores boreals. Quan la Terra encara estava fosa, va xocar amb un objecte de la mida de Mart, i això va fer que sortissin projectats a l'espai materials fosos que, en un any, van formar la Lluna. La Lluna és la que fa que la Terra roti més lentament i el dia duri 24 hores; també fa que hi hagin estacions. Els asteroides contenen aigua i elements inorgànics essencials per a la formació de proteïnes. Quan la Terra es va començar a refredar, el vapor es va condensar i va ploure durant milions d'anys. Els oceans van aparèixer fa 3.900 milions d'anys. Va ser en aquest context marí on van aparèixer els primers bacteris, dels quals provenim.
El relleu terrestre
El relleu continental
Les muntanyes es poden trobar aïllades o agrupades, formant serralades. Entre les muntanyes, trobem valls. També hi ha altiplans, que són alts i de cims plans, i planes, que es localitzen a les costes. Les depressions corresponen als relleus més baixos. Les costes, que poden ser altes i rocoses, on dominen els penya-segats, o baixes, on trobem les platges. Els golfs, les badies i els fiords reflecteixen la penetració del mar a la terra.
El relleu submarí
La superfície continental es prolonga sota el mar per la plataforma continental. El talús continental és un relleu de fort pendent que porta a la plana abissal. Les dorsals oceàniques són grans serralades que poden arribar als 3.000 metres d'altitud al centre dels oceans. Les fosses marines són depressions allargades, estretes i molt profundes.