Origen i Evolució de la Tragèdia Grega: D'Èsquil a Eurípides

1. Tragèdia: Orígens i Context

La tragèdia va néixer a Atenes. El tirà Pisístrat va instaurar-hi el culte oficial del déu Dionís a les Dionísies rurals. La primera representació formava part del ritual de culte amb un caràcter religiós, concebuda com a mitjà d'expressió dels ideals d'home sublimat.

2. Elements i Evolució de la Tragèdia

Al voltant de l'orquestra hi havia les grades, i darrere, una caseta on els actors es canviaven de roba. La temàtica era heroica. Aristòtil diu que la tragèdia va sorgir dels que entonen el ditirambe, el cant ritual a Dionís que més tard esdevindria un gènere literari.

El nom tragèdia deriva del cant dels boscos. Dins de molts pobles hi havia un culte tradicional a l'heroi. L'element clau de la tragèdia és la introducció d'un personatge que dialoga amb el cor. Tespis va introduir les innovacions del pròleg i el discurs. Pràtines va reformar el drama satíric (Mestres: Èsquil, Sòfocles i Eurípides).

Es representaven a les festes Dionísies, on es feien competicions de poetes. El coreg era qui pagava les despeses de la posada en escena. El jurat (deu membres) decidia qui era el millor. Al final del concurs es redactava un document oficial amb els drames presentats i el guanyador (didaskalies). La tragèdia tenia una funció didàctica en una societat democràtica, per a l'educació i per defensar la llibertat.

3. Estructura de la Tragèdia Grega

Format per:

• Pròleg: inici del cor que comunica al públic els fets anteriors.
• Pàrode: cant d'entrada del cor.
• Episodi: conjunt d'escenes entre dos estàsims, on dialoguen dos personatges (quatre o cinc episodis).
• Estàsim: cant del cor que separava un episodi d'un altre.
• Èxode: sortida del cor al final de l'obra.

4. Personatges de la Tragèdia

• Cor: dotze membres en temps d'Èsquil i quinze en temps de Sòfocles. Sòfocles va dividir el cor en dos semicors, cadascun dirigit per un corifeu. El cor era qui cantava, però fou substituït pel lirisme dels actors.
• Actors: tres actors principals, però n'hi havia més. Els joves feien papers de dones gràcies a les màscares amb colors llampants, que també ajudaven a augmentar la veu.

5. Autors Clau de la Tragèdia Grega

• Èsquil (autor dramàtic i actor, 525-456 aC). Va lluitar contra els perses i és considerat el creador de la tragèdia. Se li atribueixen noranta obres, de les quals set es conserven senceres, com ara Els Perses i L'Orestíada (Agamemnon).
• Sòfocles (497-406 aC, Atenes). Va aconseguir moltes victòries literàries, va emprar actors d'ofici, va augmentar el nombre de coreutes de dotze a quinze, va afegir un tercer actor, va utilitzar una estructura lliure i va destacar l'heroi tràgic sense esperança en obres com Antígona, Èdip Rei i Electra.
• Eurípides (484-406 aC). Nascut a l'illa de Salamina, era realista, va abandonar el personatge heroic per crear personatges reals, va tractar temes de passions i va escriure obres com Medea, Les Fenícies i Ifigènia a Àulida.