Origen i expressions llatines del temps

1. Origen llatí dels noms dels mesos de l'any

El calendari romà començava el mes de març i constava de 10 mesos:

• Martius (març): mes dedicat al déu llatí Mart, déu de la guerra.
• Aprilis (abril): prové del verb aperio (obrir), perquè les plantes es comencen a obrir.
• Maius (maig): mes dedicat a la deessa Maia, deessa de la primavera.
• Iunius (juny): mes dedicat a la deessa Juno, protectora dels matrimonis.
• Iulius (juliol): en honor a Juli Cèsar. Anteriorment s'anomenava Quintilis, el cinquè mes.
• Augustus (agost): en honor a Octavi August. Anteriorment s'anomenava Sextilis, el sisè mes.
• September (setembre): el setè mes.
• October (octubre): el vuitè mes.
• November (novembre): el novè mes.
• December (desembre): el desè mes.

En una primera reforma del calendari romà, es va decidir afegir-hi dos mesos al final:

• Ianuarius (gener): mes dedicat al déu llatí Janus, déu guardià de les portes.
• Februarius (febrer): mes dedicat al déu llatí Februus, déu de la purificació.

2. Origen llatí dels noms dels dies de la setmana

Al segle II dC, els romans van dividir el mes en setmanes (septimana, set matins):

• dies Lunae (dilluns): dia de la deessa Lluna.
• dies Martis (dimarts): dia del déu Mart.
• dies Mercurii (dimecres): dia del déu Mercuri.
• dies Iovis (dijous): dia del déu Júpiter.
• dies Veneris (divendres): dia de la deessa Venus.
• dies Saturni (dissabte en anglès Saturday): dia del déu Saturn.
• dies Solis (diumenge en anglès Sunday): dia del déu Sol.

A partir del segle IV dC, quan la religió cristiana es va convertir en la religió oficial de l'imperi romà, es van substituir els dos últims noms per:

• Sabbatum (dissabte): de l'hebreu (tradició jueva), dia de descans.
• dies Domenicus (diumenge): dia del Senyor (Déu, en la tradició cristiana).

3. Expressions llatines (llatinismes) relacionades amb el temps

• A posteriori: després dels fets.
• A priori: abans dels fets.
• Ad kalendas graecas: fins a les calendes gregues (no existeixen, per tant significa "fins mai").
• Ante meridiem: abans del migdia.
• Ipso facto: en aquest precís instant.
• O tempora! O mores!: Quins temps! Quins costums!
• Post meridiem: després del migdia.
• Sine die: sense una data concreta.
• Suo tempore: en el moment oportú.
• Tempus fugit irreparabile: el temps fuig irreparablement.
• Carpe diem: aprofita el moment present.
• Ubi sunt?: On són? (S'usa per indicar que la gent que abans era aquí ara ja ha mort).