L'origen de la filosofia és el pas del mite al logos, és a dir, el pas d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals. Els primers filòsofs grecs són els presocràtics, que estaven interessats sobretot en qüestions relacionades amb la natura, el canvi i l'origen comú de tot allò que existeix. Pensaven que per comprendre la fisis (natura) calia distingir entre aparença i realitat. Segons això la diversitat de la natura és aparent, perquè els éssers vius són manifestacions d'un principi original únic, que van anomenar arkhé (origen). Per als presocràtics l'arkhé és l'originari de que són fetes totes les coses i d'on provenen tots els éssers. Aquest principi és únic, tot i que cada filòsof va proposar la seva teoria sobre quin era l'arkhé veritable.
Els sofistes eren filòsofs i mestres de retòrica que van desenvolupar la seva activitat a Atenes. La filosofia va passar cap a qüestions antropològiques, centrades en l'anàlisi de la realitat humana, les normes de conducta moral, les lleis i la política, degut al sorgiment dels sofistes. L'activitat d'aquests va contribuir a crear a Atenes un clima favorable al relativisme i a l'escepticisme. El relativisme moral explica que la diversitat d'opinions i formes de vida fa impossible trobar normes de conducta vàlides per a tots, qüestiona l'existència de veritats absolutes i fixes. L'escepticisme nega la veritat absoluta. Sòcrates es diferenciava dels sofistes per la seva actitud davant la veritat, ell en comptes de presentar-se com a mestre per tal d'oferir respostes a canvi de diners, mirava de cercar la saviesa reconeixent la seva pròpia ignorància. Sòcrates creia que la filosofia tractava en un diàleg amb dues fases: l'ironia i la maieutica. Per dialogar amb els mestres sofistes emprava l'ironia i la maieutica. Primer utilitzava l'ironia, feia preguntes fàcils de respondre i després les qüestionava amb altres més difícils de respondre. Això posava als mestres en una situació incòmoda perquè no sabien què respondre. Després començava la maieutica, on l'interlocutor ignorava la resposta i era possible iniciar una investigació per cercar la veritat. Davant el relativisme i l'escepticisme dels sofistes, Sòcrates defensava l'universalisme moral i l'intel·lectualisme moral, on el primer afirma que els valors morals són absoluts i iguals per a tots, i el segon insisteix en la importància que té el coneixement en les nostres accions.
catalán con un tamaño de 2,53 KB