Origen de la Filosofia i el Mètode Científic: Classificació i Abast

Origen i característiques de la filosofia

La filosofia sorgeix del mateix desig de buscar sentit a les coses (com el mite), però ho fa des de pressupòsits racionals.

Característiques del saber filosòfic

• Admiració: Quelcom que ens sorprèn o meravella.
• Reconeixement de la pròpia ignorància: Aquest és el motor del nostre pensament, que ens impulsa a intentar trobar respostes i, per tant, al desig de saber.

Nota: No pot filosofar qui viu urgit per la necessitat immediata.

La ciència: origen, desenvolupament i classificació

Origen i desenvolupament segons T. S. Kuhn

T. S. Kuhn afirma que allò que ha estat considerat coneixement científic ha variat amb el temps, distingint les següents etapes:

Preciència

Convivència de diversos models de ciència amb mètodes i instruments diferents; activitat diversa i desorganitzada.

Ciència normal (Paradigma científic)

Visió unitària de la ciència. Es defineix per supòsits teòrics generals sobre la realitat, lleis i tècniques que defineixen quin coneixement és científic i en què consisteix l’activitat científica. Aquesta etapa avança fins que entra en crisi (per fets que no pot explicar).

Revolució científica

Es produeix quan es proposen nous supòsits i mètodes, i el nou model de ciència normal aconsegueix explicar tant els fets vells com els nous. Això reinicia el procés.

Classificació de les ciències

Les ciències es classifiquen de la següent manera:

• Ciències formals: Es basen en el raonament (mètode deductiu), no en l'experiència. Operen sobre objectes que són entitats abstractes inventades per l’ésser humà (Exemples: matemàtiques i lògica).
• Ciències empíriques: Es basen en l’experiència i són contrastades amb l’experimentació (mètode hipotètic-deductiu). Es divideixen en:
  • Ciències Naturals: S'ocupen de l’àmbit natural (Exemples: física, química, biologia).
  • Ciències Socials / Humanes: S'ocupen de l’ésser humà i l’àmbit social (Exemples: sociologia, història, economia, psicologia, geografia, antropologia, etc.).

El mètode de les ciències empíriques

A continuació, es detallen els passos del mètode hipotètic-deductiu, propi de les ciències empíriques:

1. Identificació de problemes: Fets que criden l’atenció, sorprenen, són desconeguts o no tenen explicació.
2. Formulació d’hipòtesis: Han de ser contrastables, ben formulades, sense contradiccions ni ambigüitats. La seva invenció requereix creativitat i imaginació per proposar solucions innovadores.
3. Contrastació de les conseqüències: Es comprova si la hipòtesi seria certa mitjançant:
   1. Predicció: Deduir les conseqüències de la hipòtesi amb l’ajut de la lògica.
   2. Experimentació: Contrastació empírica de les prediccions.
   3. Refutació / Corroboració: Acceptació o rebuig provisional de la hipòtesi.

El procés culmina amb la formulació de lleis, sempre amb caràcter provisional.

Abast de lleis i teories científiques

1. Realisme

Els realistes afirmen que les lleis i teories descriuen el funcionament real de la natura. Per tant, un cop contrastades, es consideren confirmades, vertaderes i definitives.

2. Instrumentalisme

Els instrumentalistes sostenen que les teories no pretenen explicar ni descriure la realitat. Són instruments i eines per fer prediccions, i es consideren ficcions.

• El seu valor rau en la utilitat que tenen per fer prediccions.
• Són útils, no vertaderes.
• Se succeeixen en el temps, substituint-se les unes a les altres, en la mesura que expliquen més fets o milloren les prediccions.