L'origen de les llengües romàniques: del llatí vulgar

El llatí vulgar

Les llengües romàniques no deriven del llatí amb què Ciceró, Horaci o Virgili van escriure les seves obres, sinó que provenen del llatí vulgar. Es tracta d'una varietat lingüística que s'utilitzava en l'àmbit col·loquial. No obstant això, no van arribar a constituir mai dos sistemes lingüístics diferents fins a la caiguda de l'Imperi i la fragmentació dels vincles. La desintegració del llatí vulgar va donar lloc a les llengües romàniques.

Factors de la Fragmentació de la Romània

L'existència del llatí vulgar comprèn un període d'aproximadament 800 anys (entre el 200 aC i el 600 dC). A partir d'aquest moment, ja podem considerar que el llatí vulgar deixa pas a les llengües romàniques. Diversos factors van contribuir a la fragmentació i diversificació del llatí vulgar en les diferents llengües romàniques:

1. El substrat preromà: És a dir, les llengües que parlaven els pobles anteriors a l'arribada dels romans. Que es parlés una llengua o una altra abans del llatí influirà en la posterior llengua romànica que se'n deriva.
2. Origen social i geogràfic dels colonitzadors: Dins del llatí, com succeeix en qualsevol llengua, existien diferències segons quin fos l'origen social o la procedència geogràfica dels parlants. Les zones que seran romanitzades rebran una modalitat diferent de llatí segons la procedència geogràfica i social dels colonitzadors. No serà el mateix el llatí que aprendran en les zones colonitzades per mercaders, soldats, etc. (zones costaneres), que les zones on s'hi instal·len funcionaris, etc., ja que les classes més cultes parlaven una modalitat de llatí més acurada.
3. Cronologia de la Romanització: El llatí evoluciona amb els segles; per tant, no podia ser el mateix llatí el que parlaven al s. I d.C. que al s. III d.C. Per tant, si una zona va ser romanitzada anteriorment a una altra, rebrà una modalitat de llatí menys evolucionada.
4. El grau d'intensitat de la Romanització: La Romanització serà més intensa a les zones de fàcil accés (la costa) que a les zones d'interior. Serà més intensa perquè els romans hi arriben abans i, per tant, la seva influència durarà més temps. La costa va ser més intensament romanitzada que l'interior i a les zones del Pirineu occidental, on es parlava basc, els romans no hi van arribar.
5. El superstrat: És a dir, aportacions lingüístiques dels pobles posteriors a la romanització (en el cas del català, pobles germànics i àrabs).
6. La vida política: És a dir, els esdeveniments polítics i històrics que van tenir lloc amb posterioritat a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, que són diferents en cada territori.