L'Origen i la Naturalesa del Saber Filosòfic

L'Amor a la Saviesa: El Saber Buscat

Filosofia significa etimològicament “amor a la saviesa”. El filòsof sap que ignora moltes coses i no es conforma amb el que sap. Com deia Aristòtil: «Tots els homes desitgen, per natura, saber».

Per això l’ésser humà sempre busca la saviesa. Aquesta cerca no s’acaba mai, perquè es dirigeix a les regions més profundes de la realitat.

Filosofem per Viure

L'ésser humà és un ésser constitutivament insegur perquè és lliure. No tenim un control absolut sobre la nostra vida ni sobre el nostre futur. Per poder orientar la seva llibertat, l’ésser humà necessita alguna certesa.

Delimitació dels Àmbits del Saber

La cerca de coneixement es desplega en tres direccions:

• Lleis de la natura: coneixement cientificotècnic.
• El sentit a la vida: coneixement filosòfic (metafísica i antropologia).
• Les accions humanes: coneixement filosòfic (ètica).

Origen i Fonts del Saber Filosòfic

1. L'Admiració

• Contemplar el món com una cosa misteriosa.
• Prendre consciència que no ho coneixem tot.

2. El Dubte

• Hem de sotmetre a crítica els nostres descobriments.
• No s’ha de dubtar per dubtar, sinó per apropar-nos més a la veritat.

3. La Commoció Existencial

• Certs esdeveniments vitals ens sacsegen.
• Llavors ens assalten les preguntes pel sentit de l'existència.

Dels Mites al Logos: L'Inici de la Filosofia

Els mites són narracions que proporcionen les primeres explicacions del cosmos i de l’ésser humà.

Característiques dels Relats Mítics

• Cosmogònics: Ofereixen una explicació de l’origen del món.
• Simbòlics: Utilitzen un llenguatge imaginatiu i poètic.
• Antropomòrfics: Personifiquen les forces de la naturalesa.
• Tradicionals: Acumulen la saviesa de diverses generacions.
• Religiosos: Estan associats amb ritus religiosos.

El Pas del Mite al Logos

Aquesta nova actitud davant la realitat va sorgir a l’antiga Grècia. Enfront de la imaginació, s’imposa l’explicació racional de la realitat. El terme logos (del grec) significa paraula, llei i raó.

Grècia, Bressol de la Filosofia

El naixement de la filosofia se situa a Milet (Grècia) al segle VI aC. A aquest fet van contribuir diverses circumstàncies:

• A partir del segle III aC, la democràcia es va anar introduint a les ciutats gregues.
• La saviesa continguda en els mites es percep com a insuficient.
• L’Hèl·lade va adquirir rellevància en el comerç mediterrani.
• Gràcies al contacte amb altres pobles, els grecs van accedir a maneres diverses d’entendre el món.
• Els grecs donaven una gran importància a l’educació.

L’àgora, centre cultural i polític de les ciutats, va facilitar el desenvolupament del coneixement racional de la realitat.

La Filosofia enfront d'Altres Sabers

A l’origen, filosofia i ciència no constituïen dos àmbits separats. És a partir de la Revolució Científica del segle XVI que se separen.

Característiques del Saber Filosòfic

• Universal: Busca un coneixement global de la realitat.
• Rigorós: Segueix un mètode racional discursiu.
• Causal: Aspira a conèixer les causes últimes de la realitat.
• Radical: S’interroga per allò que les coses són.

Les respostes de la filosofia, a diferència de les de les ciències, no són definitives. El coneixement filosòfic no té una finalitat pràctica; és un fi valuós en si mateix.

Altres Models de Coneixement

L'Art

És una cerca de la realitat profunda de les coses. En l’art, l’ésser humà coneix a través de la intuïció creadora, en la qual l’artista:

• Expressa les seves vivències i la seva percepció del món.
• Associa les coses en una unitat significativa.

La Teologia

Com la filosofia, la teologia aborda les qüestions últimes de la realitat. Ara bé, la teologia és una reflexió racional davant de la fe. Raó i fe són dues fonts diferents de coneixement que, tanmateix, es complementen.