L'Origen de la Problemàtica Antropològica i el Sentit de la Vida

L'origen de la problemàtica antropològica

Quines circumstàncies fan sorgir la pregunta per l'ésser humà?

Aquesta qüestió apareix quan ens plantegem preguntes bàsiques sobre nosaltres mateixos i el nostre lloc en el món. Aquests interrogants sorgeixen davant de grans canvis socials, com ara la globalització o els problemes mediambientals. També emergeixen quan parlem de la igualtat entre les persones o quan la tecnologia evoluciona de manera molt ràpida.

Les arrels profundes de l'existència

Les arrels més profundes de la problemàtica antropològica se sostenen en experiències específiques:

• Per una llibertat que busca ser ella mateixa: És impossible defugir la tasca de viure; necessitem llibertat per existir i per conèixer-nos a nosaltres mateixos. La pregunta «Qui soc jo?» neix d'aquesta llibertat que ens genera interrogants constants.
• Per les relacions amb els altres: Especialment amb els més estimats (convivència). Els problemes antropològics neixen en l'espai de vincles amb els altres humans; la frustració d'aquestes relacions ens condueix al problema del ser, i la mort dels altres és un concepte de reflexió sobre la vida que també genera preguntes.
• Per una necessitat de trobar un significat global: Una recerca de sentit últim per a la nostra existència.

Les tres experiències fonamentals

A més, en les arrels més profundes del problema antropològic, coexisteixen tres experiències viscudes:

• Llibertat per realitzar: L'home, a diferència dels animals, existeix com un subjecte personal. S'adona que viu i que ha de poder donar resposta a les opcions que van apareixent al llarg de la seva vida. Ha de decidir, i és conscient de fer-ho.
• La convivència amb els altres: Una interacció de la qual es desprenen molts dels qüestionaments que apareixen al llarg de la vida.
• La necessitat d'un significat global: Un significat últim i definitiu a l'existència de la humanitat.

L'emergència del problema segons Gevaert

Gevaert agrupa les maneres en què la problemàtica antropològica emergeix en tres grups ben diferenciats:

• Per l'admiració o el meravellar-se de quelcom que apareix a la nostra vida.
• Per la frustració i la desil·lusió que ens pot provocar un fet concret.
• L'experiència del buit i d'allò negatiu, que ens fa qüestionar el sentit de la vida.