L'Origen de l'Univers: Filosofia i Teories del Buit

Origen de l'Univers: Anaxàgores: ordre actual: cosmos; desordre original: caos. En l'origen, totes les llavors estaven barrejades i res no es distingia de la resta. La matèria orgànica es transformarà en la situació actual on tot és una mescla organitzada pels nous: realitat separada de les altres, més subtil i pura, que no parteix de la mescla original, causant de l'ordre, els canvis en la natura i la individualització de les coses. Lucreci: l'ordre de la naturalesa no té cap força explicatòria, el que ho explica és el buit, impacte i atzar. Moviment indeterminat d'un àtom. Aristòtil: estabilitat radical, sempre és el mateix. Anticreacionista i estàtic, no hi ha origen ni final, no hi ha la creació del món del no-res i cap espècie és mutable i no s'extingeix.

Buit: Atomistes: espai infinit desocupat que manté separades les partícules diminutes de matèria i alhora permet el desplaçament. Aristòtil: l'espai és accident, una realitat secundària que depèn d'una altra per existir. El buit és absurd lògicament, no és.

Determinisme i Indeterminisme: Demòcrit: res no sorgeix perquè sí, tot sorgeix per una raó. Vol establir les causes materials de tot. Fenòmens naturals: resultat mecànic - mecanicisme, interacció de causes - determinisme, elements naturals materials - materialisme. Lucreci: Teoria del clinamen, l'ordre de la natura no calia ser explicat a partir de cap intenció imposada per un agent intel·ligent o cap força. Explicació del que passa al món: buit, impacte, atzar.

Filòsofs Mílesis a Heràclit: Thales: aigua, Anaximandre: apeiron, Anaximene: aire, Pitàgores: números (tetràctis) i la realitat que els fonamenta és el producte de la contraposició entre dos oposats. Tot té una naturalesa dual: taula dels oposats: determinacions positives i negatives. Heràclit: 1. baixem i no baixem al riu, som i no som. 2. el fred és calent i el humit s'asseca. 3. el camí que puja i baixa és el mateix. 4. en un cercle, l'inici i el fi coincideixen. Realitat alhora una i múltiple: 1. les mateixes coses fan efectes especials segons el destinatari. 2. accions semblants valorades de diferent manera. 3. coses bones només si coneixen el seu oposat. 4. certs contraris tenen el mateix procés temporal. 5. oposats: manifestacions diferents de la mateixa cosa.

Contra Moviment i Pluralitat: Parmenides: redueix la taula d'oposats al positiu, tot pensament elaborat fora de la raó no era pensament. Principis: identitat - una cosa que és igual a si mateixa, no contradicció - impossible que una cosa sigui i no a la vegada, tercer exclòs - una cosa és o no és però no les dues alhora. Distingeix entre la via de la veritat i la falsedat, però vol criticar el pensament anterior, que incloïa la via de l'opinió o aparença: volia fer compatible l'ésser i el no ésser i construir una lògica de la contradicció. Veritat: accessible amb la raó (principi d'identitat), només l'ésser és pensable per tant és la veritat. Falsedat: la raó no pot pensar en el no ésser. Opinió: la raó no es pot pensar alhora l'ésser i el no ésser, pensar les dues coses és contrari als principis lògics de la raó, sentits: visió aparent de la realitat (no respecten les lleis de la raó i capten el moviment. Igualtats: la raó no pot anar més enllà de l'ésser, pensament lligat a l'ésser, pensar en el no ésser és no pensar.

Argument Contra Moviment: Aquil·les i la tortuga: Zeno arriba a la conclusió que Aquil·les no arriba a assolir-lo per tant no hi ha moviment. Argument Contra la Multiplicitat: l'ésser constituït per un nombre determinat de parts, aquestes parts constituïdes per un nombre determinat de parts. Contradicció: determinat i indeterminat, l'ésser no és múltiple.