L'origen de l'Univers: Teoria del Big Bang

La Teoria del Big Bang

Segons aquesta teoria, l'Univers es va originar a partir d'una gran explosió que va projectar tota l'energia i la matèria existents. L'elaboració d'aquesta teoria la va iniciar Einstein el 1917. Es va partir de la hipòtesi que, a l'Univers, la distribució de la matèria era uniforme (univers homogeni i isòtrop) i que no canviava de forma amb el temps (univers en equilibri). Per compensar l'efecte de la gravetat, Einstein va introduir en el seu model una força igual, però de sentit contrari, que va denominar constant cosmològica.

El 1924, el matemàtic A. Friedmann va demostrar que aquest model d'univers no era possible, ja que amb el pas del temps s'havia de fer més gran o més petit, per la qual cosa la constant cosmològica era innecessària. A. Einstein va estar d'acord amb aquesta correcció.

El 1927, l'astrònom G. E. Lemaître va exposar la teoria que les galàxies provenen de l'explosió d'un nucli inicial, anomenat ou còsmic o àtom primitiu. El 1929, l'astrònom E. Hubble, en analitzar l'espectre de la llum que ens arriba de les galàxies, va deduir que totes s'allunyen del nostre planeta; és a dir, que l'Univers està en expansió.

Evolució de la Teoria del Big Bang

Entre els anys 1948 i 1952, el físic G. Gamow va coincidir amb la hipòtesi de Lemaître sobre l'origen de les galàxies, però va afegir que els primers àtoms que es van formar no van ser els pesats sinó els lleugers. La teoria del Big Bang va rebre la crítica que, si a partir de les galàxies més allunyades es calculava el temps transcorregut, el resultat era de 2000 milions d'anys, la qual cosa era absurda, ja que només la Terra té més de 4000 milions d'anys. Segons els càlculs realitzats posteriorment, la gran explosió es va produir fa uns 13.700 milions d'anys.

De tota manera, el debat entre els seguidors de la teoria del Big Bang i els seguidors de la teoria de l'estat estacionari es va decantar cap als primers a partir dels descobriments següents: la distribució de les radiofonts celestes, els quàsars, la radiació de fons i la proporció d'àtoms d'hidrogen i heli.

Models d'Univers

Univers obert

A partir de la gran explosió, l'Univers continuaria expandint-se indefinidament (univers en expansió).

Univers tancat

La força de la gravetat frenaria l'expansió actual de l'Univers i en provocaria la contracció fins a arribar a formar un altre ou còsmic que, un cop més, tornaria a esclatar i donaria lloc a un univers expansiu nou.

L'Univers

L'Univers o cosmos és el conjunt de tota la matèria i energia existent i l'espai en què es troben. La part que podem observar o deduir-ne es denomina Univers observable. La cosmologia és la ciència que estudia l'Univers. El naixement de la cosmologia moderna pot situar-se cap a l'any 1700 amb la proposta que la Via Làctia és un sistema d'estrelles, una de les quals és el Sol, i que n'hi ha d'altres de similars. S'ha calculat que l'Univers té una antiguitat de 13.700 milions d'anys. L'antiguitat dels esdeveniments més importants de la història humana seria la següent:

• El descobriment d'Amèrica (fa uns 500 anys) hauria passat fa només 1 segon.
• El naixement de Jesucrist (fa uns 2000 anys) s'hauria produït fa 4 segons i prou.
• El principi de l'imperi egipci dels faraons (fa uns 5000 anys) hauria tingut lloc fa 10 segons.
• L'aparició de la nostra espècie, l'Homo sapiens (fa uns 300.000 anys), s'hauria produït fa només 10 minuts.