Orígens de l'Astronomia: Història i Cosmologia Antiga

La cosmologia és el tipus de ciència i coneixement que estudia el cosmos, l'univers. Forma part de la física teòrica que s'ocupa d'investigar l'origen, la naturalesa i l'evolució de l'univers.

L'Astronomia a la Prehistòria

La cosmologia es va observar per primera vegada en la Prehistòria. L'interès de l'home per l'observació del cel es remunta a èpoques prehistòriques. L'alimentació i les migracions d'animals van impulsar la creació de calendaris. Hi ha constància d'intents sistemàtics de determinar la posició i els moviments del Sol i la Lluna.

Stonehenge és una mostra que ens consta de l'estudi de l'Univers amb la finalitat d'intentar determinar amb la màxima precisió els punts de sortida i de posta del Sol en els dies dels solsticis d'hivern i d'estiu.

Civilitzacions Urbanes: Babilònia i Egipte

Aquestes civilitzacions van observar el cel de manera regular. Determinar amb precisió les èpoques de sembra i recollida dels vegetals i organitzar les activitats urbanes van ser la causa de l'aparició de professionals de l'observació del cel a les civilitzacions de l'Orient Mitjà i Egipte. Aquests professionals pertanyien a la casta sacerdotal i van ser responsables de l'aparició de la pseudociència de l'astrologia.

Astronomia Babilònica

• Els sacerdots babilonis, tot i no ser capaços de construir una representació figurativa de l'univers, feien servir maneres rudimentàries de situar els cossos cel·lestes, creant els primers mapes de constel·lacions.
• Van descobrir un sistema numèric en base 60.
• Van mesurar els moviments de la Lluna i el Sol, elaborant un calendari lunar que va ser substituït posteriorment pel calendari solar de 365 dies.

Astronomia Egípcia

• A Egipte, els sacerdots-astrònoms també observaven els astres i mesuraven les seves posicions a fi d'elaborar un calendari, el calendari julià.
• També van ser els creadors d'una geometria rudimentària.
• Tampoc van ser capaços d'elaborar una cosmologia pròpia.

Astronomia Grega Antiga

Els grecs van ser els hereus naturals de les tradicions culturals d'egipcis i babilònics, però el caràcter no sacerdotal de la seva religió va possibilitar l'aparició de la filosofia. Els primers filòsofs eren també astrònoms.

Tots van intentar determinar qüestions com ara la forma de la Terra, per què la Terra no cau, què són els astres, els eclipsis i les fases de la Lluna, etc. Els grecs anomenaven els planetes "estrelles contràries".

Un segle més tard, Anaxàgores de Clazòmene fou testimoni de la caiguda d'un meteorit. Afirmà que el Sol i la Lluna eren "pedres ardents" i explicà correctament la mecànica dels eclipsis.