Orígens i Consolidació del Catalanisme: De la Renaixença a la Lliga Regionalista (1833-1931)
catalán con un tamaño de 15,87 KBGuia d'Anàlisi de Documents Històrics
Anàlisi de Mapes
- Tipus de mapa: Històric, social, temàtic...
- Tema: Identificació del contingut principal.
- Context històric: Període i esdeveniments rellevants.
- Interpretació: Anàlisi i conclusions.
Anàlisi de Textos
- Determinar la naturalesa del text: Document polític, legal, literari, etc.
- Tipus de font: Primària o secundària.
- Tema: Contingut principal del document.
- Context històric: Període i esdeveniments rellevants.
Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme (1833-1901)
La Renaixença és un moviment cultural i literari que va sorgir cap al 1830. La seva finalitat era la recuperació de la llengua i dels senyals d'identitat catalans. Estava mancat d'aspiracions i de projectes polítics.
La Renaixença literària i cultural
A l'inici del segle XIX va haver-hi una disminució de l'ús del català com a llengua de cultura. Quedava circumscrit a la parla quotidiana.
La publicació de la revista La Pàtria marca l'inici de la Renaixença. La llengua es va convertir en un símbol d'un moviment que dedicà les seves energies a conscienciar de la necessitat de fer del català una llengua de cultura.
L'any 1859 es van celebrar els Jocs Florals, com a plataforma per restaurar i conservar la llengua i la literatura catalanes. Van contribuir a l'acceptació social del català com a llengua culta i de prestigi.
La Renaixença comporta també una recerca de les arrels de la identitat catalana.
La Renaixença popular
Paral·lelament al moviment cultural, es desenvolupa una relació d'oposició amb el moviment popular. Les classes populars sempre havien utilitzat el català com a llengua de comunicació oral. Els partidaris d'un català culte menyspreaven el que defensaven una llengua plena de castellanismes. Els defensors d'un català popular retreien la utilització de paraules incomprensibles.
Els orígens del catalanisme com a moviment de caràcter polític van tenir els antecedents en un seguit de moviments populars de protesta contra el nou Estat liberal.
Les primeres revoltes populars
La configuració del nou Estat liberal comportà una centralització, justificada com una necessitat per garantir l'enfortiment de l'Estat. Les primeres mostres d'oposició van ser algunes manifestacions del particularisme català, que foren els moviments populars, entre 1835 i 1843. Conduïren a la formació de Juntes revolucionàries. Algunes d'aquestes insurreccions es van conèixer amb el nom de bullangues.
Les bullangues foren moviments populars de protesta derivats del malestar social i polític amb què certs sectors de les classes populars van rebre el procés de consolidació de l'Estat liberal i els inicis de la industrialització. Reivindicaven la descentralització de l'Estat i un sentiment particularista català i anticentralista.
El federalisme
El federalisme és una doctrina política que va tenir un paper molt significatiu a Catalunya durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874), amb el suport de la petita burgesia més radical i dels obrers industrials. Trobà en el Partit Republicà Democràtic Federal el vehicle adequat per difondre's. Propugnava una nova manera d'articular l'Estat espanyol que implicava el repartiment de poders.
Francesc Pi i Maragall fou el principal inspirador d'aquest republicanisme federal. Entre els republicans federals catalans, cal destacar Valentí Almirall, que amb altres van impulsar l'any 1869 el Pacte de Tortosa. Aquest conveni va ser un acord on els diferents comitès republicans federals van arribar a construir l'Estat federal espanyol.
Valentí Almirall va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. El seu pensament girava al voltant del convenciment que la modernització d'Espanya només podia arribar a partir de la implantació d'una república federal. Aquesta república havia de contribuir a la regeneració política de l'Estat espanyol.
Valentí Almirall i el Centre Català
Valentí Almirall va ser una figura clau per entendre la transició del federalisme cap al catalanisme polític, del qual va ser l'impulsor. Va crear una organització política específicament catalana.
El seu pensament polític va quedar recollit a Lo Catalanisme, on es van establir les bases ideològiques del catalanisme progressista. Catalunya representava un element de progrés per a Espanya.
Amb l'objectiu d'unir totes les forces catalanistes, va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880), que aplegava el federalisme republicà i el corrent més literari. Es va constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana i també es va crear el Centre Català, que s'inspirava en una associació interclassista en defensa dels interessos de Catalunya.
El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883), que va tenir gran importància en la configuració del catalanisme polític. El Congrés va quedar inacabat per causes polítiques conjunturals i per les discrepàncies entre els diferents sectors del catalanisme, malgrat arribar a acords en qüestions específiques com la defensa del proteccionisme i del dret català.
El Memorial de Greuges
L'any 1885 el Centre Català va convocar un míting. Almirall pretenia l'aproximació del moviment catalanista a la burgesia. A la reunió es va aprovar la redacció d'un manifest, conegut com el Memorial de Greuges, que recollia els motius pels quals Catalunya se sentia agreujada. S'hi denunciava l'opressió del règim centralista sobre Catalunya i formulava reivindicacions en defensa del proteccionisme i del dret civil català. És considerat el primer manifest polític unitari del catalanisme.
El fracàs del projecte d'Almirall
El projecte es va mostrar inviable. Presentava un catalanisme massa republicà i no va saber atreure's tampoc les bases populars. El Centre Català va desaparèixer a la meitat de la dècada dels anys noranta.
Una nova generació d'intel·lectuals (com Riba) va fundar la Lliga de Catalunya (1887), que defensava el dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política exclusivament catalanista. Una de les primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent.
El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages
El catalanisme defensava la necessitat de la descentralització administrativa de l'Estat espanyol. Durant la Restauració, part del clergat va cercar un espai dins el liberalisme més conservador. El vigatanisme va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques.
Torras i Bages era un bisbe de Vic que va defensar un catalanisme amb arrels cristianes i va voler plantejar una alternativa catòlica i conservadora al catalanisme laic.
La Unió Catalanista i les Bases de Manresa
La Unió Catalanista volia ser una federació de tots els grups, centres i publicacions catalanistes. Tenia com a objectius la propagació de les idees regionalistes i la realització d'un programa comú per a tots els grups catalanistes. Va significar el triomf definitiu de les tesis catalanistes sobre les regionalistes.
Les Bases de Manresa consten de la configuració del poder central (com a federal) i de les atribucions a Catalunya (el poder regional). Defensen la plena sobirania per a Catalunya, proclamen l'oficialitat de la llengua catalana i estableixen que els càrrecs públics a Catalunya podran ser exercits pels catalans. També proposen el restabliment de les velles institucions catalanes.
La candidatura dels quatre presidents
Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Catalunya van optar per formar un grup de caire polític: la Unió Regionalista. El programa demanava una autonomia política i administrativa. Es va organitzar el Centre Nacional Català (1900, amb Riba entre d'altres).
A l'abril es va arribar a l'acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions convocades per al mes de maig. La candidatura dels quatre presidents, encapçalada per Rusiñol, Robert, Montaner i Torras, va ser un èxit, i la candidatura catalanista es va imposar totalment.
La fundació de la Lliga Regionalista
La Lliga va consolidar la força electoral del catalanisme. Catalunya es disputaria entre republicans i catalanistes. La Lliga es pot considerar la primera formació política moderna de l'Estat espanyol, amb una organització eficaç. Va dur a terme una hàbil tàctica reformadora i va tenir una gran influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona.
La Fallida del Sistema de la Restauració (1902-1931)
L'arribada al tron d'Alfons XIII va donar inici a una segona etapa de la Restauració. Dues forces, el catalanisme i el republicanisme, van passar a ser les directores del joc polític.
El reformisme dinàstic
Amb Antonio Maura i José Canalejas va arribar al poder una nova generació de polítics influïda pel regeneracionisme, que criticava el model de tupinades i caciquisme. El govern presidit per Maura va endegar la "revolució des de dalt", canviant certes coses però sempre des del seu punt de vista. Pretenia desbancar la vella casta caciquil. Es va endegar la Llei de Reforma Electoral (1907) i es va fer un projecte de Reformes de l'Administració Local.
Eduardo Dato el va substituir com a nou líder conservador. José Canalejas va formar un nou govern conservador el 1910. La seva política social va tenir com a elements bàsics la substitució de l'impopular impost de consums per un impost progressiu i la reforma de la Llei de Lleves. Va iniciar la Llei de Mancomunitats, que obria la possibilitat de la unió de les diputacions provincials.
El catalanisme: la Lliga Regionalista
La vaga general de 1902 va definir la Lliga com una força burgesa de tarannà conservador, tot i les discrepàncies ideològiques internes. La crisi arran de la visita del rei Alfons XIII a Barcelona va portar a la creació del Centre Nacionalista Republicà. Aquest nou partit es va definir com a nacionalista, demòcrata i republicà, i va aplegar els militants escindits de la Lliga i, posteriorment, també republicans del federalisme.
La Lliga es presentava com un partit nacionalista que reclamava el seu dret a l'autogovern i la voluntat de descentralitzar l'Estat i democratitzar la vida política.
El republicanisme lerrouxista
Alejandro Lerroux, periodista i polític, va presentar un discurs molt radical i democràtic, de caràcter obrerista i revolucionari, amb posicions anticlericals. Es manifestava com a espanyolista i va aconseguir èxits electorals. Va ser elegit diputat, amb candidatures de la Lliga a les eleccions. Va ser una força obrerista que va utilitzar tècniques de propaganda i va iniciar una política de masses, amb "berenars fraternals" i trobades de simpatitzants on es barrejava com un participant més. Va fundar el Partido Radical.
Solidaritat Catalana
Solidaritat Catalana va ser la primera gran aliança de les forces polítiques catalanes. Les seves causes foren la reacció de la major part dels grups polítics catalans contra la política anticatalana dels governs liberals de Madrid i l'oposició al projecte de la Llei de Jurisdiccions. El rebuig massiu a la llei va generar un moviment patriòtic en defensa de la personalitat catalana.
Solidaritat Catalana va ser una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes, llevat dels partits dinàstics i dels lerrouxistes. Defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat de dotar Catalunya d'òrgans d'autogovern. Va obtenir un gran triomf electoral.
La crisi de la Solidaritat
La Solidaritat era una aliança de partits amb moltes contradiccions. El primer element de discòrdia va ser el Projecte de Llei de l'Administració Local (Maura). Volien negociar amb Madrid la descentralització. L'esquerra solidària va presentar un pressupost de cultura a l'Ajuntament de Barcelona, que comportava la introducció del català a les escoles i la neutralitat religiosa. Els fets de la Setmana Tràgica van dispersar el moviment solidari.
La política colonial i la Guerra del Marroc
El 1909 va haver-hi una violenta protesta popular de caràcter anticlerical i antimilitarista, amb el trist record que la Guerra de Cuba havia deixat.
La Conferència d'Algesires i el Tractat Hispanofrancès van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. La penetració d'Espanya al Rif es va produir per interessos econòmics. El govern Maura va optar per incrementar el nombre de soldats espanyols al Rif, fet que va provocar una important protesta popular.
La Setmana Tràgica de Barcelona
La mobilització popular contra la guerra es va iniciar a Barcelona. Es va constituir un comitè de vaga, format per republicans, socialistes i anarquistes, que van fer una crida a la vaga general. La iniciativa popular va desbordar els mateixos convocants de la vaga, que, mancada de direcció, va esdevenir un esclat espontani de totes les tensions acumulades. L'anticlericalisme va desembocar en un incendi. Van declarar l'estat de guerra. La repressió posterior va ser molt dura. Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i impulsor de l'Escola Moderna, fou acusat de ser-ne l'inspirador ideològic.
Les conseqüències polítiques
El govern conservador de Maura va haver de fer front a les crítiques per la dura repressió, mentre els liberals i republicans s'unien per exigir-ne la dimissió. Es va formar el bloc d'esquerres sota la fórmula comuna "Maura no". Les forces d'esquerra van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910). El Pacte de Sant Gervasi va desagradar, i els seus electors van castigar ambdues forces. La desfeta va fer entrar en crisi la Unió Federal Nacionalista Republicana.
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer ens administratiu català des del 1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins el 1931. Va significar una modernització de Catalunya.
El procés de formació
El procés va ser llarg i difícil. La primera demanda va ser el 1911, després que la Diputació de Barcelona aprovés una declaració a favor de mancomunar les atribucions de les quatre diputacions catalanes. Canalejas, president del govern de Madrid, es va comprometre a tirar endavant el projecte. El Partit Conservador, tot i ser partidaris d'arribar a un acord amb els catalanistes, s'hi oposava perquè era una iniciativa del Partit Liberal.
La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 1914. El president va ser Prat de la Riba. Va ser solament una delegació de les tres funcions que ja tenien les diputacions. En qualsevol moment el govern podia suspendre la Mancomunitat, atès que era tan sols un ens administratiu. Va tenir tres presidents: Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfons Sala.
La tasca de la Mancomunitat
Va crear una infraestructura de serveis públics i administratius que potenciessin el desenvolupament econòmic. Va dur a terme un projecte cultural i educatiu. Es pretenia una modernització de Catalunya basada en l'ensenyament, la cultura i el desenvolupament de noves infraestructures.
Va impulsar un pla per a la millora de la xarxa viària i del sistema postal i telefònic, així com un pla d'acció agrària, amb escoles de tècnics agraris. Va reafirmar la llengua i la cultura catalanes, donant un nou impuls a institucions com l'Institut d'Estudis Catalans (per a la fixació de la normativa de la llengua catalana), la Biblioteca de Catalunya i el Consell d'Investigació Pedagògica. També va impulsar una renovació pedagògica.