Orígens del catalanisme: de la Renaixença a la política

Orígens del catalanisme i el Decret de Nova Planta

Els orígens del catalanisme es remunten a les conseqüències del Decret de Nova Planta. A partir d'aquí, s'inicia un procés de recuperació de la identitat que culmina amb la Renaixença.

La Renaixença: cultura, revistes i diaris

La Renaixença es defineix com un moviment cultural que defensa l'ús del català. El seu inici oficial se sol situar amb la publicació de l'oda La Pàtria i la restauració dels Jocs Florals. En aquest context, destaquen revistes i diaris que defensen la llengua, com ara:

• La Renaixença
• Diari Català

Es produeix un acostament entre la Renaixença culta i la popular, fet que dona un impuls definitiu a la defensa de la llengua catalana.

Primers moviments anticentralistes

Sorgeixen diversos corrents oposats al centralisme de l'Estat: progressistes catalans, carlins i federalistes. L'any 1869 es signa el Pacte de Tortosa, que representava l'antiga Corona d'Aragó. El seu objectiu era reconstruir l'Estat espanyol sota un model federal, tenint en compte les antigues institucions de la Corona d'Aragó.

Valentí Almirall i el catalanisme polític

El començament del catalanisme polític té un nom propi: Valentí Almirall, considerat el pare del catalanisme polític, qui proposa l'autonomia catalana. Almirall va fundar el Diari Català i va convocar el Primer Congrés Catalanista per ajuntar totes les tendències del moviment.

L'any 1882 es crea el Centre Català, la primera entitat política catalana que:

• Agrupava totes les tendències.
• Creava un projecte català reivindicatiu.
• Establia que els seus socis no podien militar en cap altre partit.

Almirall buscava que la burgesia trenqués els seus vincles amb els partits espanyols. El 1883, durant el Segon Congrés Catalanista, es va demanar als partits catalans que abandonessin les formacions espanyoles i s'impliquessin només en organitzacions catalanes. Aquesta iniciativa va fracassar perquè no va rebre el suport de la burgesia catalana, que ho veia massa radical, ni de les classes populars, que optaven pel socialisme i l'anarquisme. Finalment, el Centre Català va desaparèixer i la influència d'Almirall va disminuir.

El catalanisme conservador i la Lliga de Catalunya

Arran de la divisió del Centre Català, apareix la Lliga de Catalunya, de caràcter conservador. Formada per figures com Àngel Guimerà, tenia una major connexió amb la burgesia. Defensava el dret civil català i el proteccionisme.

Aquest grup va redactar el Missatge a la Reina Regent (escrit per Guimerà), on es demanava l'autonomia política. Tot i que va ser refusat, l'episodi va enfortir el moviment catalanista.

El catalanisme tradicionalista i el Vigatanisme

D'altra banda, sorgeix el catalanisme tradicionalista amb Torras i Bages. Es tracta d'un moviment catòlic, cultural i intel·lectual conegut com a "Vigatanisme", que suposava l'acostament del clergat al catalanisme conservador per cristianitzar el moviment. La premsa de l'època també demanava que els bisbes de Catalunya fossin catalans. El bisbe Torras i Bages, com a màxim representant, defensava el lligam entre la cultura catalana i la fe cristiana, sostenint que els valors de l'Edat Mitjana s'havien d'aplicar al present.