Orígens del Moviment Obrer i les Ideologies Socials al Segle XIX

Orígens del Moviment Obrer i les Ideologies Socials

Els primers conflictes i el ludisme

Les primeres associacions de treballadors, formades per oficials artesans, van sorgir com a resposta a les noves condicions laborals. La intervenció governamental va prendre un caire repressiu, i aquestes associacions van acabar sent prohibides tant a França (amb la Llei de Chapelier) com a Anglaterra (amb les Combination Acts). Paral·lelament, es van desenvolupar moviments que propugnaven reformes democràtiques i reclamaven drets i llibertats per a la classe obrera.

El socialisme utòpic

El socialisme utòpic va sorgir com a resposta a les desigualtats socials, proposant models de societat ideals i organitzacions comunitàries. Els seus principals exponents van ser:

• Charles Fourier va defensar la creació de falansteris, agrupacions comunitàries on la propietat era col·lectiva i on homes, dones i infants compartien totes les tasques.
• Étienne Cabet va dissenyar Icària, un país comunista basat en una igualtat social completa.
• Robert Owen va defensar l’organització dels treballadors en cooperatives, promovent un model de producció i distribució més just.

Naixement del sindicalisme britànic

Els obrers britànics van ser pioners a obligar la burgesia a legislar socialment. Davant la necessitat de coordinar tots els sindicats d’un país, l’intent que més va destacar fou la creació de l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball, formada per associacions de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques i mineres.

A Anglaterra van néixer oficialment els sindicats (coneguts com a Great Trade Unions) després d’obtenir el dret a l’associació l’any 1825. Aquests sindicats, formats principalment per obrers qualificats, informaven l’opinió pública mitjançant campanyes de premsa. La seva finalitat era reformista: negociar amb l’empresariat per obtenir millores salarials i de les condicions de treball, recorrent sovint a la vaga com a eina de pressió.

A la dècada del 1830 va començar l’expansió del sindicalisme, que va culminar a França amb la creació de la Unió Obrera i a Espanya amb la del primer sindicat, l’Associació de Treballadors de Barcelona.

El Cartisme: Un moviment obrer polític

El Cartisme va ser un moviment obrer britànic, impulsat per obrers de les Great Trade Unions, que va posar de manifest la necessitat de participar en política per poder canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals.

L’any 1836, un grup d’obrers va elaborar la Carta del Poble (1838), els objectius principals de la qual eren:

• El sufragi universal masculí i secret.
• Un sou per als diputats que fes possible als treballadors l’exercici de la política.
• La reunió anual del legislatiu.

Tot i que la Carta va ser rebutjada pel Parlament, el moviment cartista va permetre reduir la jornada laboral a 10 hores i va aconseguir la mobilització i la conscienciació d’àmplies capes de treballadors.

La Revolució de 1848 i el paper obrer

El protagonisme obrer es va desplaçar a França amb la Revolució de París de 1848. En aquest esdeveniment, els treballadors francesos van lluitar, juntament amb la burgesia liberal, contra les forces conservadores, i es va implantar la Segona República. Aquesta experiència va obrir portes a nous plantejaments doctrinals en el si del moviment obrer.

Condicions de vida i treball de la classe obrera al segle XIX

Les condicions de vida i de treball de la classe obrera al segle XIX eren extremadament dures:

• Els assalariats eren considerats només força de treball que es comprava a baix preu, ja que era abundant.
• Els salaris eren de subsistència, es cobrava per jornada treballada i amb prou feines cobrien les necessitats bàsiques.
• Les jornades laborals eren molt llargues (entre 14 i 16 hores diàries), i les condicions ambientals a les fàbriques eren molt deficients.
• La disciplina laboral era molt dura; la burgesia veia els treballadors com a persones mandroses i indolents.
• Era un fet corrent que infants i dones treballessin en aquestes condicions, i els seus sous eren sistemàticament inferiors als dels homes.
• Les condicions de vida eren precàries: els habitatges eren molt petits i insalubres, i l’alimentació escassa i poc variada.
• La fatiga, la desnutrició i les epidèmies reduïen dràsticament l’esperança de vida de les famílies obreres.

El Marxisme: Anàlisi i projecte revolucionari

Karl Marx, juntament amb Friedrich Engels, va qualificar el primer pensament socialista d’utòpic i va proposar una nova teoria. El marxisme es basava en tres grans eixos:

• L’anàlisi del passat a través de la lluita de classes (entre opressors i oprimits).
• La crítica del present en funció de l’anàlisi del sistema capitalista i les seves contradiccions.
• La necessitat de superar aquest present s’associa a un projecte de futur: la societat comunista, que s’assoliria mitjançant la dictadura del proletariat.

L'Anarquisme: Llibertat i autogestió

El primer referent de l'anarquisme va ser Pierre-Joseph Proudhon, qui considerava la propietat un robatori i va defensar un sistema social basat en el treball autònom i en l’expansió del cooperativisme.

El pensador més important va ser Mikhail Bakunin, qui proposava la destrucció de l’Estat mitjançant l’acció directa i l'organització de la societat en comunes (ciutats autogestionades pels obrers), sense cap mena d'autoritat central.