L'Orígens del Socialisme Obrer a Espanya: PSOE i UGT
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,56 KB
El Socialisme Obrer a Espanya: Orígens i Desenvolupament
La Nueva Federación Madrileña de la AIT, creada pels obrers de tendència marxista, va tenir una vida efímera. L'any 1876, després de la desaparició de la Primera Internacional, els seus membres van decidir constituir un partit polític. Un grup d'obrers madrilenys, entre els quals hi havia **Pablo Iglesias**, van fundar el **Partido Socialista Obrero Español (PSOE)** l'any 1879.
El PSOE: Ideologia i Programa de Reformes
El 1886, el partit va publicar el seu primer setmanari, El Socialista, en el qual van començar a escriure, a més de Pablo Iglesias, figures com Antonio García Quejido, Matías Gómez Latorre i Jaime Vera. El PSOE es definia com a marxista, era d'orientació netament obrerista i partidari de la revolució social. Presentava també un programa de reformes socials que incloïen:
- Drets d'associació, reunió i manifestació
- Sufragi universal
- Reducció de les hores de treball
- Prohibició del treball infantil
- Altres mesures de caràcter social
Expansió i Afiliació Internacional del Socialisme Espanyol
El partit va créixer lentament arreu d'Espanya. A finals del segle XIX, ja hi havia agrupacions socialistes en molts llocs, però va ser a **Madrid, el País Basc, Astúries i Màlaga** on va arrelar amb més força. El seu desenvolupament va ser difícil en regions dominades per l'anarcosindicalisme, com Catalunya, i tampoc no va penetrar en el món agrari fins ben entrat el segle XX.
El 1889, any de la fundació de la **Segona Internacional (socialista)**, el PSOE s'hi va afiliar i va contribuir a introduir a Espanya la **Festa del Treball**, instituïda l'**1 de maig** a partir de l'any 1890.
La Fundació de la UGT i la seva Evolució
L'any 1888, el PSOE va celebrar el seu primer congrés a Barcelona. El mateix any es va fundar la **Unió General de Treballadors (UGT)**, que, en principi, no es va declarar marxista, sinó que va deixar llibertat de militància política als seus afiliats.
La UGT va traslladar finalment el seu organisme directiu de Barcelona a Madrid, on tenia més implantació. La coincidència dels seus líders amb els del partit socialista va fer que s'anés introduint cada vegada més en l'àmbit del marxisme. La UGT es va organitzar en sindicats d'ofici en cada localitat i sempre va practicar una política molt prudent en les seves reivindicacions, recorrent a la vaga només com a última possibilitat, a diferència de l'anarcosindicalisme.