Orígens, desenvolupament i crisi de l'Estat del Benestar

L'estat del Benestar és un conjunt de polítiques i institucions que es va crear en els països industrialitzats després de la II GM per a atendre a les necessitats vitals de la població.

És un fenomen molt característic en les economies capitalistes en què s'ha passat d'una societat tradicional rural a una urbana individualista.

L'EB es crea per a garantir una renda mínima als ciutadans, segurs (vellesa, desocupació, enfermedad...) i per a oferir una sèrie de servicis socials perquè tots els ciutadans puguen accedir.

L'EB es va consolidar durant la postguerra, però els seus orígens els trobem anys arrere. En l'Imperi Alemany, amb Bismark, es va introduir per primera vegada en 1883, el segur de malaltia per a tots els treballadors industrials. I més tard es van implantar segurs d'accidents, de vellesa, d'invalidez... Tot açò es va fer amb el propòsit de frenar l'atracció que les forces polítiques i sindicals socialdemòcrates exercien sobre els obrers. GB i França van continuar a Alemanya.

En 1929, amb l'inici de la GD, quasi tots els països tenien programes d'assistència social ja que com les economies industrials van caure i s'estava perdent la legitimitat en els règims polítics parlamentaris i democràtics, necessitaven programes d'assistència social per a millorar la vida dels ciutadans i tornar la confiança en estes polítiques.

Finalment, amb la II GM, i les condicions tan dures a les que els ciutadans es van veure enfrontats, era més que necessari crear estes institucions de benestar.

En 1949 es va crear el Pla Marshall que garantia un nivell mínim de vida. I en pocs anys els programes ja comptaven amb pensions per a la vellesa, segur de malalties, accidents, educació gratuïta, avantatges per a la maternitat...

Però amb la crisi econòmica de 1973, l'EB es va veure afectat ja que a l'augmentar la desocupació, el gasto públic va augmentar i els ingressos de l'Estat eren cada vegada menors, i no podien fer front a això. Simultàniament, s'estava intensificant el procés de globalització i van sorgir noves idees econòmiques oposades a la intervenció de l'estat com el govern britànic de Margaret Thatcher.

Amb açò es va començar a veure que les prestacions de l'Estat no podien ser tan grans ja que no es podia fer front a elles i a poc a poc se van anar retallant fins a l'actualitat.

A pesar de tot açò, encara hi ha un consens en els països desenrotllats que defén el manteniment dels principis bàsics de l'E.B.

Principals tendencies aparegudes en el àmbit de l’empresa occidental rere la II GM:

Anys abans de la Tercera Revolució Industrial, vam poder veure com el creixement econòmic s'estancava després de la 2ºGM i açò junt amb la crisi del Petroli va portar a un període de canvis i de noves polítiques econòmiques. Açò va originar la denominada III R.I.

Estes noves polítiques van suposar una sèrie de canvis en el funcionament de les empreses:

1.En primer lloc podem dir que els nous processos productius, van ser més flexibles ja que volien oferir una major varietat de productes al mercat, sense errors, respondre de forma ràpida als canvis en la demanda i reduir el temps transcorregut entre la compra del producte i la seua venda perquè cada vegada era major la competència que hi havia.

(Estos canvis van suposar més eficiència ja que amb la producció ajustada, es van reduir temps, volum d'inventaris i en general es gastava menys de tot).

2. En segon lloc, podem dir que un altre canvi important a part de la producció més flexible va ser l'externalització, Esta consistia a contractar a altres empreses perquè feren activitats que anteriorment cap a l'empresa. Les empreses també van començar a preocupar-se pel seu entorn, i estudiaven els diferents entorns per a situar-se en aquell que li generaria menys costos o més comoditat.

(Arran de tot açò, les empreses multinacionals van començar a cobrar importancia).

Un altre tipus d'organització empresarial afavorit pels processos de canvi tecnològic, són els districtes industrials associats amb la 3ªRI que han permés a les xicotetes i mitjanes empreses competir amb les grans en xarxa.

L'avantatge del cluster respecte a altres formes és que cada membre es beneficia com si tinguera una grandària major o com si haguera arribat a acords cooperatius amb altres empreses, però sense perdre la flexibilitat de la seua independència. Els sectors de la robòtica, l'enginyeria genètica i les telecomunicacions van començar a cobrar molta importància.

 Finalment podem dir que l'empresa pública va començar a desaparéixer, per diverses raons:

-Millorar l'eficiència.

-Les privatitzacions podien contribuir a desenrotllar els mercats domèstics de capital.

-La venda de propietats públiques era un mètode per a reduir el deute públic, així no haver d'ajudar-les en el cas que tingueren pèrdues.

Característiques bàsiques del sistema monetari de Bretton-Woods i problemes que sorgeixen en els anys 1960 i porten a la seua desaparició:

Al finalitzar la II Guerra Mundial es crea un nou entramat institucional encaminat a:Facilitar els intercanvis.L'estabilitat monetària.La cooperació financera.

En 1943 s'inicien les negociacions entre experts del Tresor britànic i la FED sobre el sistema financer. Les negociacions entre GB i EUA tenien com a objectiu evitar la caòtica situació donada per les lliçons imposades després de la I Guerra Mundial i la recuperació d'Europa.

Així es crea el Sistema Monetari Internacional de Bretton Woods, un sistema de paritats fixes ja que els països que van formar part d'ell fixen el valor de la seua moneda en termes d'or o de dòlar. Es tracta d'un patró de tipus de canvi fixos. Totes les monedes fixaven el seu valor respecte al dòlar perquè la FED assegurava la convertibilitat del dòlar als Bancs Centrals de la resta de països.

No obstant això, la referència de la moneda nord-americana per a establir el valor de cada moneda només es va imposar de manera progressiva a causa dels interessos britànics i francesos. A més es van crear institucions supranacionals de cooperació com a FMI, Banc Mundial i GATT.

El problema sorgix en la mitat de la dècada dels anys 60, donada l'aparició de la desconfiança en el dòlar, la qual cosa va ressentir el sistema ja que este es basava en la confiança en la convertibilitat de la moneda americana en or. Per això en 1967 s'observen moviments especulatius, devaluacions i revaluacions que van desequilibrar el sistema. Finalment en 1971 es dóna una devaluació del dòlar i se suspén oficialment la seua convertibilitat i s'adopta un sistema amb tipus de canvi flexibles i encara que els Bancs Centrals van continuar emprant el dòlar com a moneda per a influenciar en el valor de les seues monedes, es va afonar l'estabilitat monetària anterior.