Orígens i Desenvolupament de la Industrialització

Revolució Agrícola: Augment de la Producció

La Revolució Agrícola va ser una sèrie de transformacions en l'agricultura que van fer possible un augment significatiu de la producció d'aliments. Aquest increment va permetre la supervivència d'una població en ràpid creixement.

Tres Innovacions Agràries Clau

• Canvis en el sistema de conreu: Es va difondre la rotació de conreus (sistema Norfolk), que combinava cereals i plantes farratgeres.
• Introducció de nous mètodes: Es van incorporar nous mètodes de sembrada, eines, fertilitzants i conreus que van ajudar a augmentar i diversificar la producció.
• Nova estructura de la propietat: Es va produir el tancament de les terres comunals, que va comportar la seva privatització mitjançant les lleis de tancament (Enclosure Acts).

La baixada del preu dels cereals va estimular els grans propietaris a apropiar-se de les terres d'ús col·lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis (més producció per al mercat). Això va provocar la concentració de la propietat, i els petits propietaris i pagesos pobres van haver de vendre les seves propietats i van esdevenir jornalers a canvi d'un salari.

Mecanització i Sistema Fabril: L'Era de les Màquines

El canvi dels sistemes productius es va caracteritzar per l'ús de màquines i les fonts d'energia inanimades (hidràulica, carbó). Els obrers es van concentrar en fàbriques. Aquest procés va provocar la ruïna dels artesans, que van ser substituïts pel sistema fabril (producció en sèrie).

La mecanització del procés productiu es va iniciar a la indústria tèxtil amb la llançadora volant (J. Kay), les noves filadores (spinning jenny) i els telers mecànics. A poc a poc, les màquines van arribar al sector metal·lúrgic, agrari i miner.

El salt definitiu als nous sistemes productius va ser quan les màquines es van moure per l'energia hidràulica. Tanmateix, la màquina de vapor (inventada per J. Watt) va permetre abandonar les fonts d'energia tradicionals. La mecanització, el vapor i la concentració en fàbriques van augmentar la productivitat (quantitat feta per temps) i la producció (quantitat de béns produïts), i van permetre abaratir costos i baixar preus.

Carbó i Ferro: Combustible i Material Essencial

El carbó va ser el combustible principal del segle XIX, alimentant la màquina de vapor i tenint un paper imprescindible en el procés siderúrgic. La producció de carbó va augmentar gràcies a les innovacions mineres que permetien produir-ne més (com l'ús de bigues de ferro, rails i vagonetes).

La transformació de la siderúrgia va permetre l'ús del ferro en molts instruments i la creació de noves màquines més duradores i precises.

Nous Transports: La Revolució de la Mobilitat

El ferrocarril va ser la revolució del transport: era ràpid, amb gran capacitat de càrrega, el cost més baix per unitat transportada i més seguretat. El 1829, Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails.

Al començament del segle XIX, R. Fulton va aplicar la màquina de vapor a la navegació, creant el primer vaixell de vapor.

Socialment, la gran xarxa ferroviària va millorar els viatges a llargues distàncies per la rapidesa i seguretat. Econòmicament, va provocar un boom borsari de les companyies constructores.

L'Impuls del Mercat: De Local a Internacional

La millora de les infraestructures i del transport va fer que s'implantés una economia de mercat: es produeix per vendre. Així, l'augment de la producció agrícola i industrial va trobar consumidors interiors i exteriors.

Inicialment, va ser el mercat britànic el que es va expandir exteriorment aprofitant les ofertes del mercat atlàntic. Però la transformació més important fou el desenvolupament d'un mercat interior que afavoria els intercanvis. Com a resultat, el comerç va augmentar i el mercat va passar d'àmbit nacional a internacional.

Industrialització al Continent Europeu

A començament del segle XIX, les transformacions econòmiques es van iniciar a diversos països europeus, amb ritmes i característiques diferents:

Casos Específics de Desenvolupament

• França i Bèlgica: El sector tèxtil tenia poc pes, però hi havia una important explotació de carbó, una agricultura desenvolupada, una bona xarxa de transports i un comerç actiu.
• Alemanya: Es caracteritzava per l'abundància de carbó i ferro, una gran concentració de capital, un sector siderúrgic important i una gran indústria química.
• Espanya i Itàlia: La industrialització va ser més tardana, ja que eren regions amb economies rurals, sense reformes agràries significatives i, per tant, poc productives.