Orígens i Evolució del Moviment Obrer i el Socialisme

De l'Artesanat al Proletariat Industrial

La implantació de la llibertat de producció va provocar la creació de manufactures al marge del control gremial. Els nous proletaris eren camperols que havien emigrat a les ciutats o artesans arruïnats. La nova classe obrera s'agrupava al voltant de les fàbriques, on treballaven amb màquines fins a 15 hores diàries, incloent-hi dones i nens, amb salaris molt baixos. En un primer moment, la mecanització va conduir a l'atur, la qual cosa va generar una creixent conflictivitat.

Els Primers Conflictes Obrers i el Ludisme

Davant la formació d'organitzacions obreres, els governs van adoptar un caràcter repressiu. Això va coincidir amb l'aparició de moviments radicals, hereus de la Revolució Francesa (RF), que promulgaven reformes socials. L'agressivitat en reprimir les manifestacions de treballadors va provocar l'inici de les cremes dels telers de les fàbriques, en nom del llegendari Capità Ned Ludd. Aquesta figura era utilitzada per signar les amenaces i evitar que la policia identifiqués els responsables, ja que les màquines eren percebudes com una amenaça directa als interessos dels treballadors.

El Socialisme Utòpic: Idees i Propostes

Al segle XIX es va desenvolupar el socialisme utòpic. Pensadors com Babeuf o Blanqui defensaven la igualtat social, fins i tot a través de la violència. Charles Fourier, per la seva banda, defensava els falansteris, agrupacions comunals on tot era propietat col·lectiva. Robert Owen va proposar l'agrupació dels treballadors en cooperatives sense propietaris.

El Naixement i Consolidació del Sindicalisme

Inspirats per les idees del socialisme utòpic, es va fer evident la necessitat de crear organitzacions obreres que defensessin els seus interessos davant els de la burgesia. Les Societats de Socors Mutu van ser les primeres, estenent-se des de 1820. Aquestes, juntament amb les mobilitzacions radicals, van aconseguir l'abolició de les Combination Acts. Més tard, es va intentar coordinar tots els sindicats mitjançant l'Associació Nacional per a la Protecció del Treball (1830). El 1834 es va crear el Great Trade Union, precursor de l'actual Partit Laborista al Regne Unit (RU). A Espanya, el primer sindicat va ser l'Associació de Treballadors el 1840.

El Cartisme: Primer Moviment Polític Obrer

A Gran Bretanya, va sorgir per primera vegada un moviment polític obrer significatiu: el cartisme. La Working Men's Association va elaborar la Carta del Poble. Tot i que la Carta va ser rebutjada pel Parlament, el moviment va aconseguir èxits parcials, com la jornada laboral de 10 hores i una major mobilització dels treballadors.

Les Revolucions de 1848 i el Moviment Obrer

El 1848 es va produir una revolució que va unir la burgesia i el proletariat, desencadenant la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República. No obstant això, les mesures socials implementades van desfavorir la burgesia i van ser suprimides, la qual cosa va provocar una nova onada revolucionària.

La Primera Internacional (AIT): Marx i Bakunin

La Associació Internacional de Treballadors (AIT) va ser creada a Londres el 1864, amb un Consell General dirigit per Karl Marx. En els primers congressos, es van arribar a acords per impulsar mobilitzacions obreres i es van definir els seus drets. No obstant això, hi havia discrepàncies internes significatives entre Marx, que controlava el Consell General, i Mikhaïl Bakunin, que defensava l'anarquisme. Generalment, els països industrialitzats recolzaven les tesis de Marx, mentre que els agrícoles s'alineaven amb Bakunin.