Orígens i Evolució de la Literatura Catalana Medieval
Enviado por javierinho y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,64 KB
Els Primers Texts Literaris en Català
Al segle VIII d.C. ja s'havia consumat la transformació del llatí en cadascuna de les deu llengües romàniques, ja que la població no entenia el llatí clàssic. Tanmateix, la primera manifestació escrita en el romanç català apareix a mitjans del segle XII: el Llibre Jutge (codi legislatiu dels visigots).
Canvis Socials i Consolidació Política
A l'Europa del segle XII, a més del reconeixement de les llengües romàniques, es van esdevenir un conjunt de canvis que van transformar la societat:
- S'obriren noves rutes comercials.
- Es crearen noves ciutats.
- Aparegueren les classes burgeses que començaven a viure dels seus oficis i del comerç.
Així mateix, l'expansió territorial de la Corona d'Aragó consolidà la monarquia, que va crear una legislació i una administració per al govern dels nous regnes. També sorgeixen les primeres mostres de prosa historiogràfica en català: el Llibre dels Feits de Jaume I i la Crònica de Desclot.
La Poesia Trobadoresca
Les primeres obres poètiques d'autors catalans empraven l'occità pel prestigi que havia assolit la lírica trobadoresca en provençal, primera llengua romànica que havia desenvolupat un estàndard literari apte per a l'expressió poètica.
Origen i Temàtica
La poesia trobadoresca va nàixer a Occitània a la primeria del segle XII i va perdurar arreu d’Europa més enllà del segle XIII. La veu poètica era la del trobador, compositor de la lletra i la música de les cançons en què oferia el seu amor i vassallatge a la dama feudal.
El Codi de l'Amor Cortès
Els trobadors van desenvolupar un codi amorós que rebia el nom d'amor cortès (amor espiritualitzat, oposat a la falsa amor física).
L'Amor Cortès en Detall
Els protagonistes pertanyien a la noblesa de l'època i el tipus de relacions que s’establien entre ells mostra els valors de la societat feudal.
Relació de Vassallatge
El trobador es declarava servidor, fidel i lleial a la dama, d'igual manera que el poble eren servidors, fidels i lleials al senyor feudal. El trobador considerava la dama com un ésser superior que, a més a més, havia de ser casada. Es tractava, per tant, d'un amor prohibit que s'havia d'ocultar de la gelosia i les represàlies del marit. Al triangle amorós (trobador, dama, marit) solien afegir-se uns altres personatges que revelaven la relació amorosa entre el trobador i la dama.