Els Orígens i Impacte de la Revolució Industrial

Els orígens de la revolució industrial

La revolució demogràfica

Va anar precedida, impulsada i acompanyada d'una sèrie de canvis en la població i en l'agricultura al Regne Unit. La població anglesa es va triplicar en un segle i mig. El creixement demogràfic va ser degut a l'augment de la natalitat i el descens de la mortalitat.

La revolució agrícola

Es va iniciar a la primeria del segle XVIII. A Anglaterra, més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa noblesa. Gran part del sòl estava dividida en camps oberts, grans propietats comunals separades en fulls. La llei de tancaments transforma les velles deveses comunals en grans parcel·les privades. Els tancaments provocaren que els camperols anessin a treballar a les ciutats, el sistema de producció es féu més rendible i el bestiar es va estabular.

El context polític i institucional

També ajudaren a l'arrencada industrial el context polític i institucional. El país, que era la primera potència marítima i comercial del món, havia afavorit la llibertat comercial.

Les indústries capdavanteres

La indústria tèxtil cotonera

Va ser el motor dels canvis. La necessitat d'innovar va sorgir per la demanda creixent del fil de qualitat i a baix preu. Es desenvoluparen noves màquines de teixir fins a la introducció de la màquina de vapor de James Watt. Les màquines usaven carbó com a combustible. L'elevada productivitat de la indústria del cotó va permetre una reducció dràstica dels preus i el ferrocarril va abaratir el transport dels productes.

La indústria siderúrgica

També experimenta notables avenços en aquest període. El primer pas de la millora va ser la introducció als forns del carbó de coc. Més avant s'inventa la pudelació i la laminació; el resultat d'aquests avenços va ser la concentració de les fàbriques prop de les mines de carbó.

La revolució dels transports

El transport de persones i mercaderies era lent. La primera solució va ser la construcció d'una xarxa de canals que uniren els centres productors de matèries primeres amb les zones industrials. Les carreteres i els camins, en mal estat, començaren a arreglar-se amb una xarxa radial al voltant de Londres. El ferrocarril va ser la gran revolució, tot i que la màquina de vapor era més coneguda. George Stephenson va construir la primera locomotora de vapor coneguda per The Rocket. Les conseqüències d'aquest invent foren nombroses: va beneficiar la indústria metal·lúrgica, va significar un gran desenvolupament per a l'enginyeria civil, va facilitar el transport de materials pesants, va acurtar el temps dels viatges d'una manera espectacular, va abaratir les matèries primeres i els productes, va potenciar la formació de grans societats de capital i es va fomentar que moltes persones començaren a viatjar. La xarxa de transports es completa amb la introducció de la navegació de vapor.

Liberalisme

El principal teòric va ser Adam Smith, segons ell, allò que movia les persones a actuar en economia era l'interès individual. Aquesta doctrina defensava la iniciativa privada enfront de l'estat, que havia de limitar el seu paper. També defensava que la riquesa procedia del treball humà i no de l'acumulació de metalls preciosos o de terres. Tenia una visió optimista, però davant d'aquesta visió sorgí un liberalisme més pessimista.

Capitalisme

La revolució industrial va suposar el triomf complet del sistema econòmic capitalista. El canvi econòmic ha anat acompanyat de grans transformacions socials: el pas d'una societat rural de base agrària a una societat de base industrial i de serveis; el pas d'una societat estamental a una societat de classes. El creixement econòmic anava lligat a la industrialització i la millora del benestar general es coneixia com a producte social.

Societat de classes

Les classes baixes

Estaven integrades pels sectors més pobres tradicionals; els jornalers i els camperols, per exemple. El proletariat estava compost per obrers de la indústria moderna. Els homes, dones i infants tenien unes condicions laborals i salarials molt dures i els contractes ignoraven qualsevol dret.

Les classes mitjanes

Van experimentar un creixement notable. Van aparèixer els treballadors qualificats de la indústria que necessitaven una formació especialitzada. La revolució industrial va anar acompanyada d'una vertadera revolució en el sector de serveis.

Les classes altes

El paper tradicional de la noblesa com a grup rector de la societat va desaparèixer. La revolució industrial va comportar el triomf de la burgesia com a grup social predominant que centrava el poder polític i econòmic. El membre més destacat de la burgesia va ser l'empresari industrial, amb un poder i una influència importants.

Bases ideològiques del moviment obrer

El socialisme utòpic

El pensament del socialisme utòpic es basava en les idees següents: perseguien una societat ideal i perfecta. El projecte social es realitzaria de forma pacífica. La solidaritat, la filantropia i l'amor fraternal estaven per damunt de tot. Defensaven les novetats de la indústria moderna. Destacaven tres ideòlegs principals: el comte de Saint-Simon, per a ell la societat sencera es basava en la indústria; Charles Fourier, que odiava l'empresa industrial capitalista; i Robert Owen, que va ser empresari tèxtil des de molt jove.

El socialisme marxista

Va ser elaborat per Karl Marx. Tractava d'analitzar les contradiccions del sistema capitalista. Per als marxistes, la lluita de classes era el motor del canvi social en la història. Es desenvolupa la forma de producció capitalista. La mesura de l'explotació del treballador s'expressava mitjançant la plusvàlua. L'estat burgès es transforma en una dictadura del proletariat. El marxisme va ser la base ideològica dels moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XIX i tot el segle XX.

L'anarquisme

La paraula anarquia significa sense autoritat. El seu principal teòric va ser l'aristòcrata militar rus Mikhail Bakunin. Hagué una revolució social, més radical que la marxista, que tenia com a objectiu la destrucció total i immediata de l'ordre social burgès i de l'estat i els seus instruments de control. Els socialistes i anarquistes pretenien aconseguir la societat comunista, però diferien en les estratègies. Per això, els anarquistes van qualificar els marxistes d'autoritaris i centralistes, mentre que ells mateixos es definien com a antiautoritaris i federalistes.

Orígens i desenvolupament del moviment obrer

Origen

Les primeres organitzacions obreres eren les societats fraternals, però van anar evolucionant cap als sindicats. La Combination Laws prohibia qualsevol associació amb fins laborals. Més tard, el parlament, mitjançant una llei, permetia la lliure associació. El ludisme va ser un dels fenòmens més destacats de les etapes inicials del moviment obrer.

Desenvolupament

Un incident decisiu va ser la massacre de Peterloo. El clima social actual impulsa el govern britànic a legalitzar les associacions obreres. Des de 1830 va haver-hi diversos intents de formar una gran unió sindical. Owen propugnava que els sindicats s'apropiessin de les principals indústries del país i que deixessin els patrons al marge per a poder gestionar-les. El Gran Sindicat desaparegué i causà una desil·lusió que va fer que molts sindicalistes es passessin al cartisme (liberalisme democràtic), moviment de masses de caràcter polític que reclamava drets com el sufragi universal. El fracàs del cartisme va portar el moviment sindical cap als mètodes pacífics i la negociació. Es convertiren en sindicats d'àmbit nacional, formats per obrers tècnics, que cobraven quotes als socis i donaven beneficis als mutualistes.

La Primera Internacional

Orígens, formació i objectius

L'origen d'aquesta associació internacional va ser la reunió que tingué lloc a Londres entre líders obrers francesos i britànics amb motiu de la visita dels primers a l'Exposició Universal de Londres. La Primera Internacional es va fundar en el míting celebrat el dia 28 de setembre. Els exiliats van tenir en l'AIT un paper influent.

Problemes interns i divisió ideològica

En la Primera Internacional convivien sindicalistes i socialistes de diverses tendències. Enfront del sector més autoritari, dirigit per Marx i Engels, va sorgir un moviment que defensava l'autonomia de les organitzacions locals i nacionals i que veia amb més simpatia l'antiautoritarisme de Bakunin. Els socialistes moderats van ser desplaçats per les tesis radicals de Marx. L'enfrontament es va radicalitzar a partir de 1868, quan Bakunin va ingressar en la Internacional. En 1871 esclata a París un moviment revolucionari anomenat la Comuna de París. El seu fracàs va formalitzar l'enfrontament entre Marx i Bakunin. Marx pensava que la Comuna havia sigut derrotada perquè no tenia un programa ni una direcció unificada; Bakunin en valorava positivament el caràcter espontani i popular. En 1872, en el congrés de l'Haia, es va decidir expulsar Bakunin i traslladar el consell general de l'AIT a Nova York. Després es va acordar formar una nova Internacional antiautoritària basada en l'anarquisme de Bakunin.

El final de la Primera Internacional

Va ser al juliol de 1876, en la conferència de Filadèlfia. Bakunin la va abandonar en 1874. A l'últim congrés de 1877 només assistiren 16 delegacions.