Orígens de la literatura romànica: oralitat i cultura

Orígens de la literatura romànica

En aquella època, la lectura era per a uns pocs. El normal era escoltar les obres literàries.

La cultura escrita genera una linealitat, mentre que la oral és més circular.

Els destinataris literaris de l'època eren fonamentalment auditors, per altres que recitaven de memòria.

El triomf arriba quan es prefereix només escoltar sense intervenir i es vol tornar a sentir tot i que no hi hagi canvis. Un cop s'ha escoltat fins a la sacietat i encara hi ha el desig de tornar a escoltar-ho sense canvis, els tenen en un constant "i què més?".

Les partitures van ser creades merament per a ser llegides, amb lletra i notes sense pentagrames ni res.

Es basa, doncs, amb l'oralitat i només ha anat perdent força amb l'evolució tecnològica i de la societat.

La lectura sense oralitat de Sant Ambrosi va impactar molt pel trencament clàssic que suposava. La literatura d'aquest curs serà (medieval) feta per a ser oral i escrita. Va acompanyada de performances.

Ha de ser entesa en la superfície lingüística i forma (transmissió oral), formant un autèntic espectacle ® performance.

El cristianisme és el nexe entre les zones i territoris de parla romànica, restablint la unió espiritual donada durant la romanització.

Renaixements, ex: Imperi Carolingi, Otonià… No funcionaven perquè són aristocràtics i no arriben a classes baixes, es mantenen a les elits.

Etapes de l'Edat Mitjana

• Paganomedieval (IV-IX): Religions agràries, regnes bàrbars.
• Feudomedieval (IX-XIII): Feudalisme, afloren les llengües romàniques i l'estructuralització de la societat amb l'església.
• Burgomedieval (XII-XVI): Activació del món urbà i burgesia.

A l'interior de l'església es conserva la cultura. Allí es dona la producció llibresca. Abans es conservaven en rotllos de papirs, dels quals molts s'han perdut intentant obrir-los.

Biblioteca d'Alexandria: la més antiga, va ser cremada per monjos fanàtics. El que no havia estat passat a volum, va desaparèixer.

Els llibres eren fets amb pergamí (pell), sent més consistent que el papir.

Es dediquen a la confecció de pergamins per l'extensió del coneixement. La comèdia mai arribava a conservar-se.

Els Goliards

Goliard ® Clergues/monjos que freqüentaven el mateix que els joglars: les tavernes, places, prostíbuls… vida en relacions amb la marginalitat.

® La base de la seva literatura eren sàtires contra els poders (eclesiàstics).

Aquesta base era més propera a la gent que no pas als escrits eclesiàstics.

® La seva obra més reconeguda és "Carmina Burana" (col·lecció de 1225): es va trobar al Monestir de Burana.

• "Codex Burans": principalment en llatí (algunes llengües vulgars, francès o alemany antic).
• Carl Orff: va fer musicalitat/musicologia del "Codex Burans".

® François Villon era un clergue poeta llicenciat en arts.

"Gens cucullata": frares, clergues.

® S'aparten de les metàfores clàssiques. Conceben el món real (embriaguesa, desig, plaer…).

• Les temàtiques eren: amor eròtic, taverna, vi, joc…
• Aspecte molt tractat: la primavera (temps alegre): El renaixement primaveral fa bullir la sang: estació propensa a les efusions amoroses.
• Tornada o refrany.

El Cançoner de Ripoll

Cançoner de Ripoll (1170): 20 poemes amorosos i eròtics: escrit per un monjo anònim en fulls en blanc del manuscrit.

• Versos llargs de 4 síl·labes dividits en 2 hemistiquis: resulten de la imitació en llengua vulgar del SEPTENARI TROCAIC ® procedent dels cants litúrgics.