Orígens Mítics de Roma: Eneas, Ròmul i Rem

Els Orígens Mítics de Roma

El Llegendari Viatge d'Eneas

La Caiguda de Troia i la Missió d'Eneas

Un grup de troians va poder escapar de Troia, després de la seva caiguda a mans dels grecs, sota la direcció d'Eneas, gendre de Príam, rei de Troia, i fill d’Anquises i de la deessa Venus. Eneas va abandonar Troia portant el seu pare a les espatlles i, a les mans, el Pal·ladi (estàtua sagrada de Pal·les Atena) i el seu fill Ascani. Creusa, la seva dona, es va perdre durant la fugida en aturar-se a contemplar l’incendi de la ciutat.

Eneas a Cartago: L'Amor Tràgic de Dido

Del seu llarg viatge per la Mediterrània, en destaca el seu desembarcament a Cartago, on la reina Dido se'n va enamorar profundament. No obstant això, Eneas la va deixar per seguir el seu destí: buscar una nova pàtria per al seu poble. El suïcidi d'aquesta reina, que no va poder suportar l’abandó, va ser la clau segons la qual es va explicar, des d’un punt de vista mític i fins i tot ideològic, la futura rivalitat entre Roma i Cartago.

Arribada al Laci i Primers Assentaments

Finalment, van arribar a les costes del Laci, on el rei indígena, Llatí, va oferir la seva filla, Lavínia, en matrimoni a Eneas. La conseqüència d’aquesta unió va ser la fundació de la ciutat de Lavinium. Més tard, el seu fill Ascani va fundar Alba Longa, ciutat on van regnar dotze reis després d’ell. El tretzè rei, Numítor, va ser destronat pel seu germà Amuli, qui, per evitar descendència legítima, va fer de la seva neboda Rea Sílvia una sacerdotessa vestal, obligada a vots de castedat.

Ròmul i Rem: Fundadors Divins de Roma

Naixement Miraculós i Salvació dels Bessons

La intervenció del déu Mart, que va engendrar en Rea Sílvia uns bessons, és considerada l’arrel mítica de Roma. Els bessons, Ròmul i Rem, van ser abandonats al riu Tíber per ordre d'Amuli, però van ser salvats miraculosament per una lloba, Lupa Capitolina, que els va alletar. Posteriorment, van ser criats per un pastor anomenat Fàustul i la seva dona Aca Laurència.

Restauració de Numítor i Decisió de Fundar

Un cop adults i coneixedors del seu origen, Ròmul i Rem van alliberar el seu avi, Numítor, restaurant-lo al tron d'Alba Longa, i van eliminar el tirà Amuli. Després d'aquests fets, van decidir fundar una nova ciutat en el lloc on havien estat salvats.

La Fundació de Roma i el Destí dels Germans

El Ritual Sagrat i el Fratricidi

La fundació de la nova ciutat es va fer d’acord amb el ritu tradicional etrusc. Ròmul va traçar el perímetre sagrat (pomerium) amb una arada. Tanmateix, va sorgir una disputa sobre quin dels dos germans havia de governar la ciutat i donar-li nom. Els auspicis (l'observació del vol dels ocells) van afavorir Ròmul. Rem, en un gest de burla o desafiament, va saltar per sobre del solc sagrat. La conseqüència d'aquest acte va ser funesta: Ròmul el va matar, ja fos directament o a través d'un dels seus seguidors, pel fet de profanar el recinte sagrat de la naixent ciutat. Així, la ciutat es va anomenar Roma, en honor a Ròmul.

Ròmul, Primer Rei de la Roma Mítica

Creació d'Institucions i Poblament

Ròmul va ser així el primer rei mític de Roma i va procedir a dotar la nova ciutat d’habitants, oferint asil a fugitius i exiliats, i d’institucions fonamentals, com el Senat.

El Rapte de les Sabines i la Unió dels Pobles

La manca de dones a la nova ciutat va obligar els romans a recórrer a una estratagema: el rapte de les dones dels seus veïns sabins durant uns jocs solemnes. Aquest fet va desencadenar una guerra inevitable entre romans i sabins. Quan la batalla estava en el seu apogeu, les dones sabines raptades, ja casades amb romans i amb fills, es van interposar entre els combatents, suplicant la pau. El seny es va imposar i es va pactar la unió entre totes dues comunitats. Els sabins es van instal·lar al turó del Capitoli, i el seu rei, Tit Taci, va passar a compartir el poder amb Ròmul, formant una diarquia fins a la mort de Taci.