Orígens i moviments del cinema cinematogràfic
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,68 KB
Orígens del cinema cinematogràfic
-Al 1895 neix oficialment el cinema. Primera projecció pública dels germans Lumière (sortida d'obrers). Van fer possible el cinema (1927 amb so): Fotografia, Joguets òptics, Estudis sobre el moviment, Resistència retinal i Estrioscòpia.
Escola de Brighton
Creen el llenguatge audiovisual del cinema, desenvolupen la narrativa del cinema, senten les bases del cinema actual, expliquen històries, utilitzen diferents plans, aturat per la 2n GM. Cineastes europeus: Smith, Collins, Williamson.
Estats Units - Hollywood
Aprofitar el paro de l'indústria cinematogràfica europea, exageren les bases de l'escola de Brighton, des de llavors principal potència cinematogràfica, més endavant sorgeix Hollywood. Cineastes d'EEUU: Griffith-El naixement d'una nació i Intolerància, Call Theordor Dreyer-La passió de Joana d'arc i Odet.
Free Cinema i Nouvelle Vague
Màxima llibertat i mínim cost de producció, guions improvisats (naturalitat), escenaris reals, aire lliure i llum natural. Temàtica: jove busca llibertat, viure plenament la vida nova visió. P.D: Jean-Luc - Al final de l'escapada (1960).
Cinema d'autor
Sense regles (les que escull el director), fora de grans estudis i oposat al neorealisme italià. P.D: Andrey Trakovskiy - Andrey Rubliov (1966)
Expresionisme alemany
Degut a la crisi social econòmica, necessitat d'una gran expressió (el crit), maquillatges exagerats, fuig de la naturalitat, fons pintat i decorats gòtics. Temàtica: monstres, tortuós, mític, fantàstic, angoixa, bé i mal, clar i fosc. Recerca mons interiors (sentiments de persones). PD: Robert Wiene-El ganivet del Dr. Caligari (1919). Fritz Lang-Metropolis (1926)
Cinema soviètic
Muntatges i efectes (aporten al cinema), toc documental (representen el que passa al carrer), exaltació obrerista i patriota. P.D: M.Eisenstein-El cuirassat Potiomkin(1925)
Neorealisme italià
Representa societat més pobre de forma propera i no crítica, ficció amb aparença documental, filtre de la realitat a través de la poesia, diàlegs quotidians, paisatges reals pq permet fer plans generals. Context: Després de la segona guerra mundial. P.D: Vittorio de Sica-El lladre de bicicletes(1948)
Surrealisme
Moviment avantguarda anys 20, trenca amb l'academicisme, experimenta, inconscient i automàtic, inspiració amb els somnis, creació directa (no s'ha de reflexionar sinó crear). P.D: Luís Bruñel i Dalí-Un gos andalús (1927)
Dogma 95
No crèdits, càmera a mà i nous actors, en color, paisatge real i música dietètica (dins del pla). P.D: Thomas-La celebració(1998)