Orígens i Reivindicacions del Moviment Obrer: Liberalisme i Conceptes Clau
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,46 KB
Orígens i Reivindicacions del Moviment Obrer
El moviment obrer va néixer per la injustícia entre els burgesos i els obrers. Els burgesos posseïen terres i fàbriques i s'enriquien, però representaven la minoria de la societat. La gran part de la societat, el sector obrer, era explotada a les fàbriques on tenien jornades laborals de 12h, cobraven molt poc i les condicions de treball eren pèssimes. Així que es van associar per aconseguir el que ells volien:
- Societat sense diferències socials o econòmiques.
- Societat sense explotadors ni explotats.
En el moviment obrer van haver-hi diferents maneres de pensar. Totes reivindicaven el mateix, però uns volien aconseguir-ho d'una manera i els altres d'una altra. Els marxistes volien arribar al govern, instaurar una dictadura proletària provisional, i llavors viurien una societat comunista sense la necessitat de cap estat. Els anarquistes ho volien fer enderrocant l'estat i qualsevol forma autoritària. Volien la llibertat individual i la lliure associació de les persones.
El Liberalisme Econòmic
El principal formulador de la doctrina del liberalisme econòmic va ser Adam Smith. Les principals bases d'aquesta doctrina econòmica són:
- Llei d'oferta i la demanda: Més oferta menys demanda → preus baixos. Menys oferta més demanda → preus alts.
- Lliure producció de béns i persones: laissez faire, laissez passer, cap intervenció de l'estat en l'economia.
Definicions Clau
Ludisme
Manera de lluitar contra la industrialització destruint les màquines, acusant-les de causar atur.
1a AIT
Primera Internacional: associació d'obrers internacional.
1r de Maig
El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial. Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889.
Revisionisme
El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris.
Anarcocomunisme
Tendència filosòfica i econòmica dins de l'anarquisme. Promou l'associació voluntària sense Estat, i igualitària a través de la propietat comunitària o comunització dels béns i serveis.