Ovidi, el poeta desterrat: Biografia, Obres i Exili a Tomis

Ovidi, el poeta desterrat: Context històric i literari

Ovidi va viure durant el govern de l’emperador Octavi August, igual que Virgili, però mai no va formar part del cercle literari de Mecenes. En canvi, va pertànyer al cercle de Messala, un grup allunyat dels objectius polítics d’August.

En aquest grup també es trobaven altres poetes elegíacs que expressaven sentiments íntims com l’amor, el dolor i la tristesa a través de les seves composicions:

• Tibul: Va escriure quatre llibres d’elegies, on parlava del seu amor per Dèlia i Nèmesis, noms ficticis que prenia de la mitologia.
• Properci: Va escriure elegies amoroses dedicades a Cíntia, així com elegies de temàtica nacional, en què evocava el passat de Roma.

Entre tots ells, Ovidi va destacar especialment i, juntament amb Virgili, es va convertir en un dels poetes més importants de l’època.

Biografia de Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia) l’any 43 aC, en el si d’una família benestant. Va ser enviat a Roma per completar la seva educació i formar-se en l’art de la retòrica. Més tard, va viatjar a Grècia i Àsia, on va ampliar la seva formació humanística.

Carrera i desterrament

De tornada a Roma, va ocupar alguns càrrecs públics, però aviat va abandonar la vida política per dedicar-se plenament a la poesia. Ràpidament, es va convertir en un poeta d’èxit, fins que, l’any 8 dC, l’emperador August el va condemnar a l’exili a Tomis (actual Constança, a la vora de la mar Negra).

Les causes del seu desterrament no són clares. Segons el mateix Ovidi, el motiu va ser “un error i un poema”. Es creu que:

• El “poema” es referia a una obra de caràcter obscè (probablement L’Art d’estimar).
• L’“error” podria estar relacionat amb una conspiració sobre la successió d’August o amb els adulteris de les dues Júlies (la seva filla i la seva néta), que també van ser desterrades.

Ovidi no va aconseguir mai el perdó i va morir a l’exili, lluny de Roma.

Obres d’Ovidi: Poesia elegíaca i èpica

La major part de l’obra d’Ovidi pertany al gènere de la poesia elegíaca, caracteritzada per l’ús del dístic elegíac (una combinació d’hexàmetre i pentàmetre). En aquestes composicions, el poeta expressava els seus sentiments més íntims, com l’amor, la tristesa i l’enyorança. Tot i això, també va escriure poesia èpica en hexàmetres i una tragèdia, Medea, de la qual només es conserven dos fragments.

Les tres etapes de la seva producció literària

1. Obres de joventut (Últim quart del segle I aC)

• Amors (Amores): Recull de poemes elegíacs sobre les diferents situacions d’una relació amorosa (gelosia, infidelitat, reconciliació…), dedicats a Corinna, un nom poètic per a una possible amant.
• Heroides (Heroides): Cartes imaginàries en dístics elegíacs escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents (Penèlope a Ulisses, Dido a Enees, Ariadna a Teseu…). Ovidi mostra aquí un gran coneixement de l’ànima femenina.

L'Art Amatòria i obres didàctiques

L’Art amatòria (Ars amandi): Poema didàctic en tres llibres que ofereix consells sobre l’amor. Els dos primers van dirigits als homes, amb recomanacions sobre com conquistar una dona i mantenir-la enamorada. El tercer llibre està destinat a les dones, amb consells sobre bellesa i els perills de la gelosia. Aquesta obra, que va tenir molt d’èxit entre la classe popular, va ser considerada amoral per la classe dirigent i va ser un dels motius del seu desterrament.

• Remeis contra l’amor (Remedia amoris): Complement de l’Art amatòria, amb consells per superar un desamor.
• Receptes de bellesa (Medicamina faciei feminae): Receptari de cosmètica del qual es conserven uns cent versos.

2. Obres de maduresa (1 aC – 8 dC, abans del desterrament)

• Metamorfosis (Metamorphoseon): És un poema de 12.000 versos, escrit en hexàmetres dactílics. Per la seva extensió i mètrica, se sol considerar un poema èpico-didàctic, ja que no té un únic protagonista ni una unitat narrativa tradicional.
• Consta de 15 llibres que expliquen l’origen i la transformació d’éssers mitològics, des de la creació del món fins a la divinització de Juli Cèsar. Conté unes 250 històries sobre mites de déus, herois i humans que pateixen transformacions en animals, plantes o constel·lacions (Apol·lo i Dafne, Eco i Narcís, Aracne, Píram i Tisbe…).
• Aquesta obra s’ha convertit en un manual clau de mitologia i ha estat font d’inspiració per escriptors, pintors, escultors i músics de tots els temps. Per exemple, Shakespeare es va inspirar en el mite de Píram i Tisbe per escriure Romeu i Julieta.

Fastos: El calendari romà inacabat

Fastos (Fasti): Poema inacabat, escrit en dístics elegíacs, on explica l’origen dels mesos i festes religioses del calendari romà. També inclou informació astronòmica i agrícola. El relat segueix un ordre cronològic i només conservem els llibres de gener a juny, perquè l’exili va impedir que Ovidi el completés.

3. Obres escrites a l’exili (8 dC – 17 dC)

Durant el seu exili a Tomis, Ovidi va escriure obres de caràcter planyívol i suplicant, reflectint el seu dolor i l’esperança de ser perdonat per Octavi August.

• Tristes (Tristia): Recull de cinc llibres d’elegies escrites des de l’exili. Parla del comiat de Roma, les dificultats del viatge a Tomis i les penúries que pateix en una terra que considera inculta i hostil. En aquests poemes insinua les causes del seu exili, però no tenen un destinatari concret.
• Pòntiques (Epistulae ex Ponto): Similars a Tristes, però aquestes sí que tenen destinataris concrets. Són cartes dirigides a la seva esposa i als seus amics, als quals suplica que intercedeixin per ell davant August perquè li aixequi el càstig. També els demana informació sobre els esdeveniments de Roma.
• Ibis (Ibis): Poema elegíac en què Ovidi ataca un enemic desconegut, que li fa la vida difícil a l’exili. L’autor llança malediccions i desitja que pateixi els mateixos turments que personatges de la mitologia.
• Halièutica (Halieutica): Un tractat sobre peixos i pesca, tot i que la seva autoria és discutida.