Ovidi: Vida, Obres i Exili del Poeta Romà

Publius Ovidius Naso: Biografia i Obra

Publius Ovidius Naso (43 aC - 17/18 dC) va néixer a Sulmona i era d’origen eqüestre, quan ja havien acabat les guerres civils. Va tenir una infantesa afable amb un germà pròxim en edat (que va morir). Quan arriba als 16-17 anys es forma a Roma, i va viatjar pel món conegut. Tot i l’afany patern de ser advocat, ell es va dedicar a escriure, mai a la política. És una de les grans figures elegíaques.

El Cercle Literari de Marc Valeri Messala

Ovidi va formar part del cercle literari de Marc Valeri Messala (allunyat dels objectius polítics d’August i el cercle de Mecenes). Distingim 2 etapes en la seva tasca literària:

Etapes de la seva obra

• Primera etapa (fins a l'any 8 dC): Des dels seus inicis fins al seu exili (per August) a Tomis, Costanza (Romania, als confins de l’Imperi, al Mar Negre). Allà viu durant 9 anys en un aïllament on la llengua i la cultura són diferents (no estan romanitzats), on ningú l’aprecia. En general, en aquest període produïa una poesia amorosa però frívola, plena de tòpics literaris i no autobiogràfica.
• Segona etapa: Exili a Tomis.

Obres Principals d'Ovidi

• Amores: És una obra composta per 4 llibres, on explica les anècdotes d’una relació amorosa i tot el procés, però distants. El senyal és Corinna.
• Heroides: És un recull de cartes on apareixen personatges mitològics que escriuen a les seves parelles. Apareixen figures femenines que parlen (Penèlope a Ulisses, de Briseida a Aquiles, de Clitemnestra a Agammèmnon).
• Ars Amandi/Ars Amatòria: És una obra composta per tres llibres en la qual s’explica què s’ha de fer per seduir la persona que vols (l’art d’estimar). El primer llibre està destinat als homes, i s’explica com poden conquerir la dona; en el segon llibre s’explica com es pot mantenir la relació; i el tercer llibre va dedicat a les dones, on es tracta també la seva sexualitat. Manual superficial, però literari.

L'Exili d'Ovidi

Aquest llibre li va causar l’exili. En part, també per la seva relació amb Júlia (de costums bastant lliberals), la filla d’August. En el seu llibre surten dos dels fills que van sobreviure al seu matrimoni amb Agripa. El seu tercer enllaç va ser amb el posterior emperador Tiberi. A partir d’allà els seus costums es van anar radicalitzant i va sorgir una enemistat que després de l’exili li va causar la mort.