Ovidi: Vida, Obres i Metamorfosis - Poeta Romà
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,75 KB
Ovidi: Vida i Obra
Ovidi va viure a l'època de l'emperador August, en el cercle literari de Messala, allunyat dels objectius polítics d'August. Va conèixer Tibul i Properci, poetes elegíacs les composicions dels quals expressaven sentiments. Tibul va escriure quatre llibres d'elegies expressant l'amor per Delia i Nemesis, dones fictícies (Diana i deessa grega de la venjança). Properci, elegies sentimentals plasmant el seu amor per Cíntia i elegies nacionals evocant el passat de Roma.
Vida i Obres
Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, el 43 aC. La seva família benestant el va enviar a Roma per acabar els estudis i formar-se en retòrica. Va anar a Grècia i Àsia per completar la seva formació humanística. De tornada a Roma, va exercir alguns càrrecs públics que va abandonar per consagrar-se a la poesia. Ovidi va ser poeta fins que August el va desterrar el 8 dC a Tomis.
Causes del Desterrament
Les causes del desterrament van ser: un error i un carmen. L'ERROR és que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d'August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, filla i néta de l'emperador, també desterrades. L'Art Amatòria, amb el seu contingut eròtic i sensual, va molestar August, que s'havia proposat regenerar els costums de la corrompuda societat romana. Ovidi mai va ser perdonat i va morir a l'exili el 17 dC.
Obres d'Ovidi
La majoria de les obres d'Ovidi són del gènere de la poesia elegíaca, composicions poètiques que solen tractar l'amor, on el poeta expressa els seus sentiments. També va escriure poesia èpica.
Primers Treballs
La primera obra són els Amors, que tracten situacions habituals en una relació amorosa (gelosia, infidelitat), i s'inventa una relació fictícia amb Corinna.
Un segon grup d'elegies amoroses forma les epístoles Heroides, escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents: Dido a Enees, Penèlope a Ulisses, Ariadna a Teseu. Ovidi apareix com a coneixedor de l'ànima femenina i fa un repàs dels sentiments que pot tenir una dona. L'Art Amatòria és un poema didàctic per a amants format per 3 llibres: els 2 primers dirigits als homes amb consells sobre l'art de seduir dones i conservar l'amor, i el 3r amb consells per a les dones. La temàtica sensual va ser una de les causes que van motivar el seu desterrament. Les Receptes de Bellesa són un receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina i els Remedis a l'Amor expliquen com lluitar contra la passió amorosa i els mals d'amor.
Poesia Èpica
Metamorfosis i Fastos. Els Fastos descriuen les festes romanes amb els seus usos rituals, expliquen l'etimologia dels noms dels mesos de l'any, les constel·lacions i els mites corresponents. Havia de tenir 12 llibres però va ser interrompuda pel seu desterrament. Les Tristes, escrites durant el viatge a l'exili, són cartes sense destinatari que contenen passatges autobiogràfics d'acomiadament de Roma. Les Pòntiques s'adrecen als seus amics perquè implorin el perdó d'August i de Tiberi perquè el mantinguin informat del que passa a Roma. L'Halièutica tracta dels costums dels peixos i la pesca i el Contra Ibis és una invectiva plena de mitologia contra un enemic anònim al qual dona la culpa dels seus infortunis.
Metamorfosis
Les Metamorfosis són el poema més important d'Ovidi, acabat el 7 dC. És un conjunt de 15 llibres en hexàmetres amb més de 250 narracions mitològiques des dels orígens del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel.
Argument
L'ordenació del caos inicial, la creació de l'univers i l'aparició de les divinitats i els homes, continua amb la victòria dels déus olímpics contra els gegants, el diluvi, el mite de Deucalió i Pirra com a únics supervivents i a partir d'aquí comença a seguir històries mitològiques i metamorfosis relacionades amb divinitats, herois i humans que es transformen en animals, arbres o constel·lacions.
Apol·lo i Dafne
Apol·lo s'enamora de Dafne, nimfa filla del riu Peneu. Aquest amor no és correspost (insensible). Apol·lo, a punt d'atrapar la nimfa, Dafne demana ajuda al seu pare que la transforma en llorer.
Atena i Aracne
Aracne, donzella amb habilitat per teixir, desafia Atena. Les dues participen en un concurs i Aracne fa un tapís perfecte. Atena esquinça el tapís i colpeja la donzella amb la llançadora. Aquesta no ho pot suportar i es penja. Atena la converteix en aranya perquè continuï teixint però el seu treball ningú el mira.
Perseu i Medusa
Perseu, fill de Zeus i Dànae, anomenat fill de pluja d'or perquè el pare dels déus va fecundar Dànae convertit en un polsim daurat. Perseu és conegut per matar Medusa, una de les 3 Grogones, i alliberar Andròmeda, princesa encadenada a una roca i a punt de ser devorada per un monstre marí.
Medea
Medea ajuda Jàson a aconseguir el velló d'or. Fuig amb l'heroi i tenen 2 fills però és abandonada perquè Jàson vol casar-se amb la filla del rei Creont. Per venjar-se, mata els 2 fills i fuig a Atenes. Medea és el títol d'una tragèdia del dramaturg Eurípides.
Les Metamorfosis era una obra inacabada. Ovidi considerava que el text no estava polit i per això va decidir cremar el manuscrit de l'obra abans de partir a l'exili. El poema es va publicar a partir de les còpies que els seus amics havien conservat. És l'obra més fidedigna de la mitologia clàssica.