Oxidació i reducció: guia de reaccions redox
Clasificado en Química
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,09 KB
Reaccions redox: oxidació i reducció
Definicions bàsiques
L’oxidació és guany d’oxigen. La reducció és pèrdua d’oxigen.
L’oxidació és la pèrdua d’electrons. La reducció és guany d’electrons.
Un element s’oxida quan experimenta una pèrdua total o parcial en el control dels seus electrons de valència.
Un element es redueix quan experimenta un guany total o parcial en el control dels seus electrons de valència.
Agents oxidants i reductors
Un oxidant és la substància o espècie química que origina o pot originar una oxidació, tot reduint-se a si mateixa. L’oxidant és l’espècie química que capta electrons d’una altra.
Un reductor és la substància o espècie química que origina o pot originar una reducció, tot oxidant-se a si mateixa. El reductor és l’espècie química que cedeix electrons a una altra.
Nombre d’oxidació i identificació
L’estat o nombre d’oxidació d’un element és el nombre d’electrons que perd o guanya de manera total o parcial quan forma un ió o un enllaç covalent.
Els nombres d’oxidació dels àtoms que formen una molècula d’un compost o un ió poliatòmic s’obtenen assignant-los la càrrega hipotètica que tindrien si els electrons de cada enllaç fossin atribuïts a l’àtom més electronegatiu.
Un àtom s’oxida quan el seu estat o nombre d’oxidació augmenta.
Un àtom es redueix quan el seu estat o nombre d’oxidació disminueix.
Qualsevol reacció redox transcorre amb variació dels nombres d’oxidació d’alguns dels àtoms dels elements que hi intervenen.
Els nombres d’oxidació són útils en la identificació de reaccions redox i en la nomenclatura dels compostos.
Exemples d'agents
Un agent oxidant ha de ser capaç de captar electrons fàcilment. Per exemple, són agents oxidants:
- els halògens;
- l’oxigen;
- les molècules o els oxoanions amb l’element central amb un nombre d’oxidació alt, per exemple: NO3-, SO42-, etc.
Un agent reductor ha de ser capaç de cedir fàcilment electrons. Per exemple, són agents reductors:
- els metalls alcalins i alcalinoterris;
- els metalls de transició;
- el H2, el C;
- les molècules o els anions amb l’element central amb un nombre d’oxidació baix, com el S2-, SO32-, H2S, etc.
Sèries redox
Els metalls i els no-metalls i, en general, tots els agents reductors i oxidants, es poden ordenar en sèries redox segons el seu poder reductor o oxidant. A partir d’aquestes sèries és possible fer prediccions sobre les reaccions redox.